-Què opina de la moratòria de llicències per a nous establiments i de la limitació d’actes lúdics i culturals a la Part Alta de Tarragona?
-Ara que visc a Madrid puc veure Tarragona des de fora, amb certa perspectiva. Pel que fa a vitalitat cultural, veig que els teatres, per exemple, no estan tan explotats com caldria. Pel que fa a la polèmica de la Part Alta, sí veig que hi ha massa concentració de ‘saraus’ amb les festes, terrasses, espectacles, merder de gent al carrer … puc entendre la tendència a descentralitzar i buscar altres espais com la Tabacalera -molt poc explotats i on fins i tot els veïns estan àvids d’esdeveniments a la seva zona-, al Mercat Central o el Port Esportiu i la Marina Tarraco. És respectable i comprensible que els veïns demanin solucions més equitatives.
-Creu encertada la gestió de la indústria de l’oci?
-Els espais de Tarragona, i especialment la Part Alta amb el seu patrimoni històric, són fantàstics. Penso que cal reeducar la gent, que ha d’entendre que només hi ha mitja hora a peu des de la Catedral a la Tabacalera; a Barcelona o Madrid riuen d’aquestes distàncies … Cal una concepció més integral de la ciutat, no només de la seva zona més històrica.
-Veu diferències en aquest sentit entre Tarragona i Reus?
-Des de l’organització de dos festivals, un a Reus i un altre a Tarragona, he de dir que em costa molt menys a Reus, on es respira més respecte per les iniciatives culturals, tant privades com públiques. Tenen un tacte exquisit per programar de manera que no es trepitgin els actes del mateix gènere entre ells. Saben encaixar perfectament el puzle de dates, de vegades per reservar amb més antelació, en altres per més envergadura i solera de l’esdevenimtent aconsegueixen concentrar el màxim d’afluència sense que es trepitgin fins a cinc actes alhora, com m’ha passat al juliol a Tarragona. Això et desmotiva i t’ensorra; és indispensable parlar amb els programadors per crear un mapa i un calendari de manera que cada espectacle respiri i llueixi al màxim.
-Què milloraria si pogués influir sobre la gestió publicoprivada de l’oci a la Part Alta?
-Tarragona és una ciutat meravellosa amb un potencial increïble però hi falta coordinació. No és una cerca de culpables però sí de responsables. En aquest país hi ha un mal endèmic que consisteix en què cadascú s’aïlla en el seu menyspreant el dels altres. Cal fer més l’exercici de posar-te al lloc de l’altre.
María Parra. Pianista. Bouquet Festival
