UOC. Núria Bigas Formatjé.- Al món hi ha 128 milions de dones emprenedores, de les quals 650.000 són espanyoles, segons indica l’últim informe de la Xarxa GEM sobre Emprenedoria Femenina del 2015. La taxa d’activitat emprenedora (TEA) femenina a escala mundial és de l’11% i a Espanya, del 4,5%. «La conciliació i les dificultats per a accedir al finançament són alguns dels principals problemes que troben les dones per a emprendre; això n’augmenta l’índex d’abandonament i amplia la bretxa de gènere», alerta Ana Isabel Jiménez-Zarco, professora d’Economia i Empresa de la UOC.

L’estudi Women Entrepreneurs 2014: Bridging the gender gap in venture capital del Babson College, realitzat als EUA, demostra que menys d’un 3% de les gairebé 7000 companyies que van rebre inversió entre el 2011 i el 2013 tenien una dona com a ideòloga del projecte, és dir, com a directora general o CEO. «Les barreres que troben per a accedir a finançament són el que s’anomena second glass ceiling o segon sostre de vidre», afirma Zarco.

No només tenen dificultats per a aconseguir crèdit sinó que a més parteixen de capitals inicials inferiors. «La bretxa salarial entre homes i dones i les dificultats per a ascendir professionalment dins l’empresa fan que elles disposin de menys diners per a emprendre», afegeix Mireia Cabero, professora de Psicologia de la UOC i experta en psicologia social.
Poca confiança en l’emprenedora femenina

Segons l’economista, persisteixen encara certes creences socials que les dones tenen un menor compromís, més dificultats per a gestionar situacions de pressió i que estan menys enfocades a l’obtenció de beneficis amb els seus negocis. Alguns experts afirmen que elles són víctimes del «patró de reconeixement», és a dir, que com que no hi ha antecedents d’èxit femenins, les empreses de capital de risc, els inversors privats i les entitats financeres són més reticents a l’hora d’apostar per aquestes emprenedores. Tot i això, la seva projecció d’èxit aconsegueix iguals o millors valoracions durant les rodes de finançament, en el moment de presentar el projecte a possibles inversors, que les dels homes.

No és una qüestió de falta de possibilitat d’èxit sinó d’estereotips i expectatives socials «retrògrades». «És encara un món molt masculinitzat, el fet de sortir al mercat i buscar oportunitats culturalment ha estat més lligat a la figura de l’home que a la de la dona», afirma Cabero.

Les empreses de capital risc que tenen dones en la direcció són les que més aposten per les emprenedores i tripliquen (58%) les possibilitats de finançar emprenedores. En canvi, en les empreses d’inversió en què l’equip executiu és només masculí, la probabilitat baixa fins al 15%.
Per què i com emprenen?

El perfil és el d’una dona jove entre 25 i 34 anys, i més de la meitat té un nivell de formació superior. El 70% de les dones emprenedores a Espanya inicia negocis perquè veu una oportunitat de mercat i no per una qüestió de necessitat. «Tot i les dificultats, les emprenedores espanyoles se senten molt capacitades per a aconseguir-ho», afegeix Cabero.

Entre les temàtiques que més els interessen hi ha els projectes socials. Cabero augura que en un futur a curt termini, aquest lideratge femení acabarà generant una nova forma de fer negocis. «Els equips directius comptaran amb més presència de dones, es respectarà la futura reforma horària i per tant s’afavorirà la conciliació familiar».