L’Audiència de Barcelona substitueix els 21 mesos de presó per a Leo Messi per una multa de 252.000 euros

La fiscalia havia demanat una multa de més de 500.000 euros per evitar l’ingrés en un centre penitenciari per tres delictes fiscals

ACN Barcelona .- L’Audiència de Barcelona ha substituït la pena de 21 mesos de presó per frau fiscal contra Leo Messi per una multa de 252.000 euros, i els 15 mesos de presó del seu pare per 180.000 euros de multa. Amb aquesta decisió, el davanter del Barça s’assegura totalment que no ingressarà a presó, tot i que era el més previsible perquè no tenia antecedents i la pena era inferior als dos anys. La fiscalia volia que la multa fos el doble, 504.000 euros.
El tribunal substitueix les tres penes de set mesos de presó cadascuna per una multa de 400 euros diaris, que sumen 252.000 euros. En el cas del seu pare, substitueix les tres penes de cinc mesos cadascuna per una multa del mateix import diari, cosa que fa una suma total de 180.000 euros.

Tot i que l’advocacia de l’estat demanava que l’ingrés a presó no se substituís sinó que se suspengués temporalment, el tribunal considera que Messi i el seu pare han reparat el dany causat àmpliament i això els fa mereixedors d’una substitució de pena.

El futbolista va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona per tres delictes contra la Hisenda Pública comesos en les seves declaracions de l’IRPF dels anys 2007, 2008 i 2009, en els quals va defraudar a Hisenda 4,1 MEUR dels ingressos obtinguts per l’explotació dels seus drets d’imatge. La sentència, confirmada pel Suprem, també incloïa una multa de 2 MEUR.

L’Audiència de Barcelona va condemnar Messi i el seu pare a 21 mesos de presó, però el Tribunal Suprem va rebaixar la pena d’aquest últim fins als 15 mesos, com a cooperador necessari, a l’apreciar l’atenuant de reparació del dany per la devolució a Hisenda per part del seu fill dels diners defraudats.

Segons considera demostrat tant l’Audiència com el Suprem, a principis del 2005, quan Messi encara tenia 17 anys, es va intentar simular la cessió dels drets d’imatge a societats instrumentals de Belize i Uruguai, i alhora aquestes simulaven contractes de prestació de serveis amb empreses pantalla de Suïssa i Regne Unit. A partir del 2007 les empreses van canviar, però el sistema era molt similar. El primer ideòleg de la trama hauria estat l’assessor fiscal argentí Rodolfo Schinocca, però el 2006 van sorgir conflictes entre la família i l’assessor, i la família Messi va demanar l’assessorament del bufet barceloní Juárez Veciana, especialitzat en dret internacional i esportiu.

Els contractes d’imatge de Messi van ser signats amb el FC Barcelona i empreses patrocinadores com Adidas, Pepsi, Konami, Procter&Gamble, Danone, Telefónica o Banc Sabadell, a més d’empreses de Qatar o Kuwait, entre altres. Així, Messi va tenir el 2007 uns ingressos nets de 2,57 milions d’euros, que va ocultar, cosa que suposa un frau d’1,06 milions d’euros a Hisenda. El 2008 va cobrar 3,84 milions i en va defraudar 1,58, mentre que el 2009 va ingressar 3,8 milions nets i en va defraudar 1,53.

El pare del futbolista, Jorge Horacio Messi, va al·legar que eren els seus assessors fiscals, primer Schinocca i després Juárez Veciana, qui el van assessorar per cedir els drets a empreses, moltes de les quals controlava ell mateix, la seva dona o el seu fill. Alhora, el davanter argentí es va escudar en els assessors fiscals, però també en el seu pare, de qui va dir que s’encarregava de tots els aspectes legals i fiscals i que ell només es dedicava al futbol. De fet, va admetre que no es llegia els contractes i que signava tot el que li deia el seu progenitor.

En la seva sentència, l’Audiència feia un exhaustiu repàs del complicat entramat d’empreses i contractes per acabar concloent que no hi ha cap motiu aparent perquè Messi cedís els seus drets d’imatge a un complex conglomerat d’empreses pantalla sense empleats que poguessin fer la feina que teòricament tenien encomanada si finalment ell mateix cobrava els rendiments. El tribunal arribava a la conclusió que la principal i potser única intenció era defraudar a la Hisenda espanyola, ja que cap de les empreses estava radicada ni a Argentina ni a l’estat espanyol.

Així, els magistrats recordaven que tot i cedir els seus drets a altres empreses, el propi Messi també signava els contractes tot i que no era necessari, contractes que, segons el tribunal eren “incoherents”, ja que contradeien contractes anteriors. En un d’aquests contractes, amb Adidas, el propi Messi va signar davant de notari que “coneix íntegrament el contingut” del redactat.

Referent a això, va afirmar que va actuar amb una greu indiferència en evitar tenir una informació que estava al seu abast per mitjans “fiables, ràpids i ordinaris”, per la qual cosa va considerar que el futbolista va actuar amb dol (voluntat deliberada de cometre delicte) i amb la consciència que s’anava a realitzar un acte il·lícit.

Per això, el tribunal barceloní considerava Messi culpable del delicte per dol eventual o ignorància deliberada. És a dir, va decidir seguir signant els contractes sabent que podien ser fraudulents o no volent saber-ho perquè justament sospitava que eren irregulars. De fet, l’Audiència recordava diversa jurisprudència del Tribunal Suprem sobre aquest concepte d’ignorància deliberada i citava una sentència que va signar l’advocat de Messi, Enrique Bacigalupo, quan era magistrat de l’alt tribunal espanyol.

“Per què un fet antijurídic pugui ser imputat al seu autor es necessària la capacitat personal d’evitar el fet, i la impossibilitat de conèixer l’antijuridicitat del fet exclou la infracció de la norma, ja que seria un error de prohibició vencible o invencible”, deia l’Audiència. Però aquest no és el cas de Messi. “El desconeixement evitable, derivat de la indiferència, no és un error i no pot provocar una descàrrega de la responsabilitat; no pot errar aquell que no té interès en conèixer”, assegurava la sentència. “Existia una sospita justificada que els ingressos conseqüència de l’explotació dels drets d’imatge no tenien un origen clar i nítid, des del moment que es cobraven a través d’altres societats i que, tot i així, seguia sent el jugador el perceptor”, conclou.

Per tot això, considerava que Messi és culpable dels tres delictes i el seu pare, que “controlava” tots els aspectes legals i fiscals del fill, i era el titular d’algunes de les empreses que gestionaven els drets, n’és el cooperador necessari. També afirmava que el pare va col·laborar amb actes decisius a aconseguir per part del seu fill defraudar a Hisenda en els tres exercicis esmentats i que sense la seva col·laboració no s’haurien comès els delictes.