L’assemblea aposta per controlar la hisenda catalana, la seguretat i un poder judicial i una fiscalia “imparcials”
Insisteix també en la necessitat d’aprofundir en la col·laboració amb el món local, garantir la coordinació entre els moviments sobiranistes i aconseguir el màxim suport internacional “davant la manca de democràcia, la persecució per motius ideològics, la repressió i l’actuació arbitrària de la justícia per tal que es reconegui el dret d’autodeterminació exercit l’1-O”. També reclama que el govern adopti una llei electoral pròpia.
Sobre els partits polítics, diu que caldrà conscienciar-los i instar-los a reorganitzar-se de manera que es garanteixi que els seus dirigents, consellers, membres del govern i diputats “no es trobin en una situació personal que els generi un conflicte d’interessos que impedeixi la defensa nítida i incondicionada de la república”.
Estableix que “ha arribat el moment que la ciutadania agafi el pes de la construcció d’un nou estat” i determina que l’ANC “ha de mantenir la seva sobirania com a entitat i no doblegar-se a la voluntat dels partits polítics, tot tirant endavant totes aquelles accions que consideri necessàries encara que no aconsegueixin el ple suport polític”.
En aquest sentit, entre els objectius estratègics de l’entitat aposta per “reforçar i preservar la independència de l’ANC respecte dels partits polítics” com a “garantia d’una transversalitat clau en el compromís i la mobilització de la societat”. Afegeix però que “transversalitat no vol dir neutralitat” i considera que ha de “seguir sent l’entitat de referència de la societat civil per assolir la independència”.
En quant al moviment independentista, aposten per potenciar la “unitat d’acció” de les formacions polítiques i de les entitats i organitzacions i del conjunt de la base social de l’independentisme “com a garantia de la consolidació de la república”. També reclama una coordinació del moviment per la república d’una forma eficaç i “mantenir i intensificar la mobilització de la societat de manera no violenta per aconseguir l’alliberament dels presos polítics”, la reversió del 155 i defensar la república.
Restitució del “govern legítim” i retirada del 155
En el full de ruta també s’inclou l’exigència de “restitució del govern legítim i les seves estructures”, la recuperació del control de les finances, la retirada de l’article 155 i l’alliberament dels presos polítics, el “lliure retorn de les persones exiliades” i el tancament de totes les causes judicials obertes. Per això, es faran mobilitzacions i accions mediàtiques “que no només siguin de protesta”.
Els líders polítics a la presó – Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn- i els que es troben a Brussel·les – Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret- i a Suïssa –Anna Gabriel- han estat presents a l’assemblea amb una fotografia seva en la primera fila de cadires al pavelló de la Mar Bella on s’ha celebrat l’AGO. En diversos moments s’han sentit crits de “llibertat”.
En l’àmbit jurídic, estableix que s’ha de respondre a l’ofensiva judicial de l’Estat “amb una escalada judicial provinent de la societat civil”, més enllà de les protestes al carrer. Per això estableix que l’entitat ha d’iniciar contactes amb altres entitats i actors per tal de dur a terme denúncies a tribunals espanyols i internacionals per a cadascunes de les “ingerències o atacs rebuts per l’Estat”.
Durant l’assembla s’han votat dues esmenes a la totalitat que no han prosperat, una de les que apuntava a la dissolució de l’entitat si no hi ha un estratègia i una tàctica pròpies no supeditades a interessos aliens de l’independentisme. A més, s’han votat 116 esmenes a l’articulat.
L’acte ha finalitzat –amb gairebé dues hores de retard segons el previst- amb un record als presos que ha comptat amb la participació de familiars d’alguns d’ells, que han pujat a l’escenari. A més, Susana Barreda, dona de Jordi Sánchez, ha parlat en nom d’ells i ha agraït les mostres de suport rebudes. Pel que fa a la representació política s’ha pogut veure Jordi Turull (PdeCAT), Elsa Artadi (JxCAT), Isaac Peraire i Carme Forcadell (ERC) i Carles Riera (CUP), entre d’altres.