Una de les principals demandes del Govern en la Junta de Seguretat d’aquest dilluns és la integració dels Mossos al CITCO, que depèn de la Secretaria d’Estat de Seguretat. Aquest és un dels temes que s’abordarà en la Junta de Seguretat segons l’ordre del dia acordat entre el Govern i l’executiu espanyol, que ha publicat ‘El Nacional’. Fonts properes a les negociacions de la celebració de la junta han confirmat a l’ACN que es tracta d’aquest document. Un altre dels punts de l’ordre del dia és la integració en la Mesa de coordinació i la d’avaluació de l’amenaça terrorista.

A nivell europeu, el Govern vol crear un grup de treball per analitzar el procediment perquè la unitat espanyola de l’EUROPOL pugui habilitar els Mossos en la xarxa d’intercanvi d’informació segura (SIENA) d’intercanvi d’informació policial europea. També es vol crear un grup de treball per incloure els Mossos en el Conveni d’Aplicació de l’Acord Schengen perquè puguin realitzar les anomenades ‘persecucions en calent’, que permeten entrar per terra a un altre país per capturar un fugitiu.

L’estat certifica el nombre d’efectius que té Mossos i els finança. La darrera vegada que va realitzar aquesta cerificació va ser el 2009 i des d’aleshores no ha finançat els agents nous que s’han incorporat, un deute que el Govern xifra en més de 500 milions d’euros. Aquest serà un altre dels temes de la reunió.

El Govern i l’executiu espanyol tractaran la creació de mecanismes d’intercanvi d’informació en els seguiments dels casos de violència de gènere i l’assistència a les víctimes en matèria de seguretat. També han d’elaborar un protocol de col·laboració per intercanviar dades estadístiques de criminalitat.

La Junta de Seguretat és un òrgan de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i estarà presidida per Carles Puigdemont. Per part de la Generalitat, també en formen part el conseller d’Interior, Jordi Jané; el secretari general del departament, Cèsar Puig; la direcció general de la Policia, Albert Batlle, i la titular de l’Assessoria Jurídica d’Interior, Marta Gordi.

Per part del govern espanyol, hi ha d’assistir el delegat a Catalunya, Enric Millo; el secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i el director del Gabinet de Coordinació i Estudis, Diego Pérez de los Cobos. El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, també hi participarà, tot i que en el seu cas, l’assistència no era obligatòria. També com a convidats hi poden ser presents els directors dels altres cossos policials i especialistes en matèria de seguretat.

Cop d’efecte, la convocatòria unilateral

Des que va assumir el càrrec de conseller d’Interior, el juny del 2015, Jordi Jané ha demanat en reiterades ocasions, tant en públic com per carta, la convocatòria d’aquesta junta. La situació de l’executiu espanyol, que va estar en funcions més mesos del previst, ha estat un dels motius que han dilatat l’espera del Govern.

Després que no es formés govern amb les eleccions generals del desembre del 2015, l’aleshores ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, es va comprometre amb Jané a fixar la data de convocatòria, però després de les eleccions del 26 de juny. El ministre va argumentar que el fet de trobar-se en funcions i que s’haguessin de celebrar eleccions condicionaria l’eventual desenvolupament de la reunió.

Quan finalment Mariano Rajoy va poder formar govern i, just després que nomenés Zoido ministre de l’Interior, el novembre de l’any passat, Jané va redoblar les seves demandes. Durant tot aquest temps ha insistit que era molt important que es reunís la junta. “Ningú no entendria que no ens poséssim d’acord en temes de seguretat”, encara va reforçar aquest divendres des de Banyoles.

En els últims mesos s’han celebrat diverses reunions a Madrid per tancar l’ordre del dia, però en canvi el Govern va proposar diverses dates i no va obtenir cap resposta de l’executiu espanyol. El 21 de juny, Puigdemont va anunciar que convocaria la junta pel proper 3 de juliol. Zoido va rebutjar-la per motius d’agenda però va enviar una carta a Jané per buscar un acord. La Generalitat va oferir un total de nou dates en les negociacions i, finalment, el govern espanyol va acordar reunir la junta el 10 de juliol.

Tot i que s’havia de celebrar al migdia, la participació de Millo en un acte amb el Rei i l’Exèrcit a Talarn, ha fet endarrerir-la fins a la tarda.