Tal com el mateix Emmerson ha confirmat en una roda de premsa al despatx Matrix Chambers de Londres, la petició insta al Grup de Treball a exigir al govern espanyol la llibertat immediata de Cuixart, Sànchez i Junqueras i posar “punt final a les nombroses” violacions de la Declaració Universal de Drets Humans i de la Convenció Internacional de Drets Civils i Polítics.

Emmerson argumenta que hi ha “evidències clares” que s’han vulnerat drets fonamentals com la llibertat d’expressió, manifestació i participació, així com el dret a tenir un judici just. A més, afegeix que Cuixart, Sànchez, Forn i Junqueras són a la presó en un “cas clar de discriminació per motius polítics”. En la seva exposició, Emmerson subratlla que tots aquests drets estan protegits per la Declaració Universal de Drets Humans i la Convenció Internacional de Drets Civils i Polítics.

Durant la roda de premsa, Emmerson i l’advocada Rachel Lindon, que treballa a París i Madrid, han explicat que les acusacions contra els tres empresonats “són clarament sense fonament” i amb connotacions “polítiques”, ja que cap dels tres ha actuat o promogut la violència. De fet, han dit que si han comès algun delicte, aquest no és el de rebel·lió ni sedició, que implica violència, i que s’està aplicant malament el dret penal espanyol. Així, consideren que se’ls ha empresonat per forçar-los a abandonar les seves conviccions i el seu paper en la política catalana. De fet, Lindon ha assegurat que mentre els jutjats catalans, com el TSJC, havien rebutjat fins ara que el moviment independentista hagués actuat amb violència, els tribunals estatals, com l’Audiència Nacional i el Suprem, sí que ho han fet, amb l’únic objectiu, segons ella, de justificar l’empresonament preventiu. A més, ha recordat que convocar un referèndum il·legal no és delicte des del 2005.

Segons els lletrats, l’actuació de l’estat espanyol suposa un “perillós precedent” a nivell internacional i vulnera els compromisos de l’estat amb la comunitat mundial perquè s’han empresonats líders de moviments polítics pacífics. De fet, Emmerson ha dit que la situació no té precedents en les democràcies europees i ha instat a imaginar-se si el govern britànic hagués empresonat els líders independentistes escocesos quan aquests demanaven el referèndum. Preguntats per si volen comparar la democràcia espanyola amb altres casos on ha intervingut l’ONU com Iran o Veneçuela, Emmerson ha dit que en aquest cas concret l’estat espanyol no està actuant conforme a les lleis democràtiques internacionals.

Sobre els motius pels quals Forn no s’ha adherit a la petició no hi han volgut incidir massa, assegurant que des de presó costa decidir els passos legals a fer, i han recordat que el conseller d’Interior destituït ja ha renunciat al seu escó. Tampoc han volgut concretar si en un futur proper podrien defensar el president destituït Carles Puigdemont, les circumstàncies del qual són clarament diferents.

En els propers dies o setmanes, aquest organisme de les Nacions Unides comunicarà al govern espanyol que ha rebut la petició i que inicia una investigació a partir de la qual els experts avaluaran els arguments elevats per Emmerson i, posteriorment, el Grup de Treball es pronunciarà. Les conclusions no són vinculants però són un element “important” per a l’estat espanyol i per a qualsevol tribunal internacional. Aquest organisme de Nacions Unides ha fixat posició sobre la vulneració de drets humans a països com Veneçuela, Ruanda, Regne Unit o l’Iran. Des del bufet Matrix Chambers es mostren optimistes tant en el temps de resposta de l’ONU com amb el seu contingut, que esperen que no trigui gaires mesos en arribar.

Els lletrats han explicat que la decisió d’acudir a l’ONU quan encara no s’ha jutjat el cas és per aconseguir l’alliberament de Junqueras i els ‘Jordis’ abans que hi hagi el judici i una sentència ferma. Serà aleshores quan es podrà recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans, ja que actualment consideren que “les portes de la jurisdicció espanyola estan tancades”. Per això, els empresonats van arribar a la conclusió que calia internacionalitzar el procediment judicial.

Els nous advocats encara no han visitat els seus clients però no descarten fer-ho properament.

Clients i casos rellevants

Membre fundador del bufet d’advocats Matrix Chambers, situat ben a prop de la City de la capital britànica, Ben Emmerson és una referència mundial en dret internacional humanitari i drets humans. Acumula més de 25 anys d’experiència litigant davant de tribunals internacionals, inclosa la Cort Internacional de Justícia, el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal Penal Internacional i el Tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia. Del 2012 al 2017, va ser relator especial de les Nacions Unides per als drets humans i la lluita contra el terrorisme. Com a relator de les Nacions Unides també ha denunciat la repressió política a l’Aràbia Saudita i la tortura a països com Tunísia.

La carrera del lletrat, de fet, va arrencar bàsicament defensant els drets de col·lectius homosexuals a Anglaterra. Entre els casos més coneguts que ha portat hi ha el de la ‘llei mordassa’ espanyola. Va ser un dels relators de les Nacions Unides que va advertir el govern espanyol que la llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a ‘llei mordassa’, suposa una amenaça sobre els drets humans i llibertats fonamentals dels individus i els drets de manifestació i expressió.

També va ser l’advocat de la dona de l’ex agent del KGB rus Alexander Litvinenko, mort el 2006 després de ser enverinat amb un element radioactiu a Londres. Emmerson la va representar durant la investigació i, després de conèixer les conclusions que apuntaven directament al president rus, Vladimir Putin, va demanar al Regne Unit que actués contra el que considerava “acte terrorista i nuclear”.

Igualment, el 2013 va defensar Moazzam Begg, un ciutadà britànic empresonat injustament a Guantánamo durant sis mesos acusat de terrorisme a la guerra civil de Síria.

El Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària és un mecanisme creat pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides en el qual experts en la matèria investiguen detencions que puguin atemptar contra els principis establerts per tractats internacionals com la Declaració Universal dels Drets Humans. Des de la seva creació, l’any 1991, ha emès més de 600 dictàmens. Aquest organisme ja va emetre un comunicat després del referèndum de l’1 d’octubre on feia una crida al govern espanyol a respectar plenament els drets fonamentals, inclosa la llibertat de reunió i associació, i l’instava al diàleg polític.

El grup de treball també s’ha pronunciat en altres ocasions sobre l’ús persistent de l’Aràbia Saudita de lleis antiterroristes per perseguir activistes pacífics; ha demanat a l’Iran que anul·li una pena de mort contra l’acadèmic Ahmadreza Djalal, condemnat per espionatge; ha condemnat l’empresonament de l’advocat de drets humans xinès Jiang Tianyong; i ha instat el govern de Xile a no aplicar la llei antiterrorista contra els pobles indígenes.