El recurs davant del Suprem diu que la Constitució empara la “persecució de la independència” de forma pacífica i retreu al magistrat que tingui “prejudicis”

Redacció.- El vicepresident de la Generalitat destituït, Oriol Junqueras, ha reclamat al Tribunal Suprem que el deixi en llibertat provisional per poder participar en la campanya electoral catalana. Junqueras diu que no hi ha risc de reiteració delictiva perquè ha acatat l’aplicació de l’article 155, ja no té cap càrrec de govern i es presenta a les eleccions al Parlament. A més, nega que impulsés cap acte de violència al carrer ni el 20 de setembre ni cap altre dia. En el seu recurs, el cap de llista d’ERC retreu al magistrat instructor, Pablo Llarena, que actuï amb “prejudicis” i suposicions d’un suposat risc futur de violència per mantenir-lo a presó. El líder republicà, a més, diu que la pròpia Constitució espanyola empara el dret a “perseguir la independència” sempre que sigui de forma pacífica.

En un llarg recurs de 26 pàgines presentat dijous passat davant la Sala Penal del Suprem, l’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, intenta desmuntar els arguments, o falta d’arguments, segons ell, del magistrat Llarena per tal de mantenir Junqueras a presó. Així, considera que l’exvicepresident va acatar l’article 155 en presentar-se a les eleccions del 21-D i més amb un programa “d’escenaris de diàleg i resolució bilateral de conflictes polítics”.

L’escrit recorda que Junqueras segueix a presó només pel suposat risc de reiteració delictiva, no pas per risc de fuga, perquè no ha marxat a Bèlgica, ni destrucció de proves, perquè ja no és membre del Govern. Per això, el lletrat es pregunta com pot tornar a delinquir si ja no és membre del Govern i no ho serà com a mínim fins d’aquí unes setmanes, i diu que en tot cas es podria revocar la llibertat provisional més endavant, afegint que, en cas que sigui membre del Govern la seva activitat governamental estaria sota un “estricte control jurisdiccional”. En aquest sentit, lamenta que se’l retingui al centre penitenciari d’Estremera en previsió d’un possible risc que només pot passar d’aquí diverses setmanes, afectant, a més, el seu dret a la participació política.

L’advocat admet que l’empresonament de Junqueras “ja està tenint efectes molt rellevants en l’àmbit de la campanya electoral i, per tant, en la conformació lliure de la voluntat popular a través de les eleccions”.
De fet, com a “persona pacifista” que diu ser Junqueras, creu que el seu alliberament jugaria a favor de la contenció de qualsevol risc “d’explosió violenta”, usant les paraules del mateix Llarena.

L’advocat també intenta desmuntar l’argument que Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart serien els més implicats en la suposada violència al carrer. En aquest sentit diu que Junqueras va acudir el 20 de setembre a la Conselleria d’Economia, envoltada de manifestants mentre la Guàrdia Civil l’escorcollava, perquè era el seu lloc de treball. Així, creu que el suposat risc de violència són “especulacions” i diu que és impossible que ell sabés que entre la multitud es podrien arribar a infiltrar persones violentes.

Així, recrimina al magistrat Llarena que usi “termes ambigus” per culpabilitzar els quatre empresonats per les mobilitzacions socials, “confonent la persecució d’un ideal legítim amb els mitjans a través dels que es fa”. Concretament, l’advocat diu que de cap dels actes descrits en la interlocutòria de presó, com obstaculitzar el registre policial d’una empresa, els talls de carreteres, ‘escratxes’ als cossos policials espanyols o actes de resistència passiva, s’explica com i per què Junqueras tindria cap posició de domini, quines ordres hauria donat o quina intervenció va tenir.

D’altra banda, l’escrit assegura que “la persecució de la independència d’una part del territori mitjançant l’alçament violent és delicte; fer-ho per la via pacífica és, no només perfectament legítim, sinó que la pròpia Constitució ho promou d’acord amb la màxima que el propi Tribunal Constitucional estableix: Espanya no és una democràcia militant”. Així, afegeix que “la dissidència política, la protesta i la discussió són valors, la violència no”.

Per últim, el recurs també considera que el Suprem no és l’òrgan competent per assumir aquesta causa i recorda que hi ha causes similars obertes al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona.

L’advocat de Junqueras demana a la Sala del Suprem que resolgui el recurs en una vista oral amb presència del seu client.