-Què opina de la salut del comerç a Tarragona?
“El comerç de Tarragona, com la resta del comerç nacional, està bastant tocat últimament. Ja portem uns quants anys de recessió i a més, nosaltres a la zona del Mercat Central hem sofert deu anys d’obres amb la remodelació”.
-Com valora la convivència entre el comerç tradicional i els gegants del sector?
“Jo penso que les botigues que han subsistit han anat a buscar una especialització, i crec que això és el futur. Si anem tots a vendre de tot, anem malament. El canvi de model comercial és problemàtic… No sé. Per exemple, podria ser que les autoritats s’impliquessin més amb els comerciants, perquè al cap i a la fi som els que paguem impostos, i això ho han de tenir en compte”.
-Considera que l’impacte del Mercat Central ha complert les expectatives?
“L’obertura del Mercat va complir les expectatives el primer mes, que va ser una cosa fora de sèrie. Jo vaig fer unes declaracions a diversos mitjans de comunicació dient que les vendes havien pujat molt i era veritat. Però clar, quan es va publicar, ja no era aquesta la veritat. Va ser un autèntic boom, suposo que pel boca a orella de la gent, però hem de saber que no estan acabades les obres, i van deu anys. Quan acabin la plaça Corsini en seran ja gairebé onze”.
-Què a canviat al voltant del Mercat quant al comerç?
“Hi ha un factor que està passant al revés que 2007: al voltant del Mercat Central, tot era barat, la gent tenia diners; en arribar la recessió, els amos dels locals deien ‘quan obri el Mercat ens farem d’or’, i aquí els propietaris no han tingut paciència. Crec que s’han equivocat. Prefereixo tenir un local llogat per 1.500 euros que no tenir-ho tancat esperant llogar-lo per 3.000. I aquí hi ha diversos locals així”.
-Ha canviat molt el comerç en general?
“El comerç ha canviat molt, moltíssim, des que jo vaig obrir el meu establiment fa 40 anys; a Tarragona hi havia unes 30-35 botigues amb cert nom, i del meu sector unes quatre. Crec, i és una opinió molt personal, que la majoria d’aquests establiments no han sabut adaptar-se als nous temps ni buscar una especialització. Jo vaig fer el canvi de la botiga després d’un viatge a Montpeller amb l’Ajuntament en temps de Recasens; fa molts anys. Montpeller era el doble que Tarragona, i no havia quedat comerç dins de la ciutat: hi havia nou hipermercats. Aquesta gent va haver de reinvertarse: per exemple, el senyor que venia corbates, posa una botiga molt petita, però amb 3.000 corbates; al seu costat, una botiga de mitjons de nens, amb 3.000 mitjons per a nens, etc. No venien de tot, com aquí hem fet sempre”.
-A què atribueix veure tants locals buits i cessaments de negocis de tota la vida en zones emblemàtiques?
“La ciutat s’ha escampat molt. Des de l’Administració han recolzat molt Els Gavarres i no hi tinc res en contra, però tampoc res a favor. Crec que cal fomentar el centre, el cor de la ciutat, no tant escampar-la. I una cosa molt important: quan jo vaig obrir aquesta botiga fa 40 anys, la dona solia estar a casa, i ara no; la gent no s’ha anat adaptant als canvis, als horaris de la majoria de gent, que treballa de vuit a vuit i quan acaba marxa a comprar. No crec que això no s’hagi sabut gestionar: jo, el primer”.
Josep Maria Juan Biosca. Pirineus Tres.
