La principal lliçó del coronavirus és que la sanitat és la nostra infraestructura de vida i requereix cooperació global. Estem davant la més greu amenaça que ha tingut la humanitat des de la II Guerra Mundial. Tots els aplaudiments de les vesprades es tenen que traduir en polítiques de finançament, de formació, d’equipaments, d’investigació i de salut preventiva. Qualsevol que sigui el cost, és més barat que la mort i el col·lapse econòmic.
Des del 13 de març, deu milions d’estudiants, el 16% són universitaris, no van als seus centres educatius, 1,5 a Catalunya. El “Consejo Escolar del Estado” va aprovar la recomanació de no allargar el curs i limitar la repetició de curs per alumnes en situacions “realment extraordinàries”. El dilema és com garantir el dret a la educació. Això ha plantejat dos tipus de problemes: els referits a la formació acadèmica i als relacionats amb la salut col·lectiva.
S’han produït ja acords a nivell estatal, sent el més rellevant que els alumnes d’ensenyaments reglats no universitaris promocionen, exclosos els alumnes de segon de batxillerat i els que suspengueren els dos primers trimestres. Aquesta promoció no significa en cap cas un aprovat general. Cada estudiant tindrà la seva pròpia nota, que es computarà a partir de les avaluacions prèvies dels dos primers trimestres i es podran millorar amb les feines a distància que es realitzin el tercer trimestre. És una solució força acceptable. Potser sigui una solució salomònica propiciada per dos factors: 1. La desigualtat digital, ja que hi ha entre el 10% i el 15% del alumnat amb manca de connexió a internet o d’ordenador, significa discriminació i 2. Aquestes mancances no han de justificar l’aprovat general, que perjudicaria als alumnes que aspiren a les millors notes.
Els docents, tants dels centres públics, com dels concertats i privats, utilitzant els seus ordenadors i mòbils estant ideant continguts motivadors, formatius i en contacte amb els seus alumnes. També es reuneixen telemàticament amb els companys de claustre, valorant els treballs proposats i el progrés de cada estudiant. Hi ha moltes incerteses que molts pares es plantegen. El Departament d’Educació donarà noves instruccions sobre l’avaluació a mesura que avanci el confinament. Les precaucions de distància social estan a l’orde del dia, és obvi que molts col·legis, escoles i facultats no tenen les condicions per tornar a classe i respectar-les com és degut.
És evident que la pandèmia demostra la extraordinària utilitat d’Internet en tots els àmbits. La pandèmia ha posat en evidència un important dèficit digital en la educació no universitària. L’ensenyança presencial no desapareixerà mai, perquè el seu ample de banda és major que el de la millor xarxa de fibra òptica A tots el nivells educatius, universitari inclòs. El que està clar és que cap estudiant perdrà el curs. La vida segueix i l’ensenyament, la educació també, gràcies a la infatigable i incommensurable feina que tots els docents realitzen confinats als seus domicilis. Sens dubte, no ho podem pas obviar per ser quelcom “invisibles”. Aplaudiments i enhorabona a tots els profes.
Josep Mª Buqueras
Arquitecte tècnic i president de la “Fundació Trencadís. Modernisme i Cultura“
