Un país de bojos

Mentre les conques internes de Catalunya estan en sequera, l’Ebre aboca la seva aigua al mar per prevenir inundacions

Ahir i avui, estem testimoniant com les inundacions a la capçalera del riu Ebre estan desencadenant una sèrie d’accions preventives. En un esforç per evitar possibles inundacions en la seva desembocadura, des de Flix fins a Tortosa, que podrien causar danys significatius a les terres circumdants, s’està procedint a l’alliberament de les preses de contenció d’aigua, permetent així que aquesta es perdi en el mar. Aquesta situació posa de manifest la complexitat de la gestió dels recursos hídrics en moments crítics i la importància de la solidaritat i el compromís col·lectiu per abordar els reptes que això suposa.

Catalunya s’enfronta a una de les més greus crisis hídriques de la seva història recent, amb una sequera que s’estén per més de cinc anys, deixant els pantans de les conques internes en nivells alarmantment baixos. Paradoxalment, aquesta escassetat coexisteix amb episodis de crescuda del riu Ebre, que han omplert els pantans de la Confederació Hidrogràfica a límits insostenibles, necessitant així l’alliberament d’aigua per prevenir inundacions.

En aquest escenari de desafiaments hídrics, les paraules del Director General de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ressonen amb particular força, afirmant que “l’aigua de l’Ebre no servirà per solucionar la sequera de Catalunya”. Aquesta declaració subratlla un punt crucial: la gestió de l’aigua i la resposta a la sequera transcendeixen la simple redistribució de recursos hídrics; es tracta d’una qüestió de responsabilitat política i social. Convèncer els habitants de les comarques de l’Ebre que la sequera és un problema que ens afecta a tots és fonamental. No es pot veure la solució només en termes de substituir la necessitat d’aigua de l’Ebre per l’aigua del Roine o confiar exclusivament en una millor gestió de la regeneració de l’aigua. Aquest enfocament posa de manifest la necessitat d’un canvi de paradigma en la nostra relació amb l’aigua, on la solidaritat, la innovació en la gestió sostenible dels recursos hídrics, i el compromís polític juguen un paper central.

La declaració de l’ACA ens recorda que la solució a la crisi hídrica requereix un esforç col·lectiu i una revisió profunda de les nostres polítiques i pràctiques de gestió de l’aigua. És una crida a l’acció per a tots els sectors de la societat catalana, des dels ciutadans fins als líders empresarials i polítics, per treballar junts en la creació d’un futur on la sostenibilitat i la cooperació siguin els pilars de la nostra gestió dels recursos naturals. Això implica no només una millora en la infraestructura i la tecnologia sinó també un canvi en la mentalitat col·lectiva, reconeixent que la preservació dels nostres ecosistemes i la justícia hídrica són essencials per a la resiliència a llarg termini de Catalunya.

Aquesta realitat ens porta a reflexionar sobre la importància de la “solidaritat a la inversa”, un concepte que emergeix com a resposta a aquests desafiaments. Aquest enfocament proposa una nova manera d’entendre la cooperació, on les zones menys afectades per la sequera ofereixen suport a les més impactades, compartint recursos de manera equitativa i eficient. Aquest principi no només es manifesta en la distribució de l’aigua sinó també en la urgència de preservar ecosistemes vitals com el Delta de l’Ebre.

El Delta, amb la seva biodiversitat única i el seu valor econòmic incalculable, es troba en una situació de vulnerabilitat degut a factors com la degradació per l’acumulació de sediments, la salinització, i la fragilitat estructural davant els temporals marins. La necessitat d’una inversió substancial de mes de 150 milions d’euros per mitigar aquests efectes i les inversions ja realitzades a Flix per la descontaminació del pantà que han estat per volum de 223 milions d’euros destaca la interdependència entre les regions i la necessitat de treballar junts per garantir un futur sostenible. Seria impensable pensar que les comarques de l’Ebre podessin abastir aquests volums d’inversió sense la solidaritat de la resta de catalana.

La resposta a aquesta crisi no només depèn de la gestió eficient dels recursos hídrics sinó també del compromís empresarial i comunitari per adoptar pràctiques de consum responsable, invertir en tecnologies sostenibles, i suportar polítiques ambientals proactives. Així, el sector empresarial té l’oportunitat de liderar amb l’exemple, promovent la innovació i la col·laboració en la gestió dels recursos naturals.

La situació actual exigeix una reflexió profunda sobre la nostra relació amb l’aigua i el medi ambient. La solidaritat a la inversa i el compromís col·lectiu per la sostenibilitat són essencials per navegar els desafiaments presents i futurs. Catalunya, amb la seva rica història de resiliència i innovació, està ben posicionada per liderar aquest canvi, demostrant que la col·laboració i el respecte pels nostres recursos naturals són el camí cap a un futur més prometedor i sostenible.