El catàleg –ara amb 100 elements- ha de servir per donar a conèixer la cultura pròpia i salvaguardar-la
Però el projecte no acaba, sinó que es fa una petita aturada per reprendre el projecte després de l’estiu amb l’Observatori que tindrà la responsabilitat de “mantenir, actualitzar i ampliar” el catàleg, a més de buscar aplicacions d’aquests materials. L’impuls del projecte s’ha acordat en una reunió de l’òrgan institucional que s’ha celebrat abans de la cloenda, al mateix Celler Cooperatiu.
“Poden derivar en el món de la pedagogia, a l’escola, al món del turisme, en gestió de paisatge o del mar”, ha exemplificat Puig, que ha explicat que l’inventari és “tan transversal” que significa “un tresor” que el territori podrà seguir desenvolupant. De fet, ha demanat que els ebrencs es “faci seu” l’inventari. “Això és tot d’ells, no d’una administració, i ara tot el coneixement pertany des dels padrins fins als xiquets i cal que la gent d’aquí s’ho faci seu, i així és com ens expliquem a la resta del món”, ha afirmat. I és que la intenció és que a partir de la cultura es pugui desenvolupar l’economia local.
El catedràtic Josep Sebastià Cid, que ha participat en la cloenda, ha explicat que el recull d’elements de patrimoni immaterial han d’ajudar a construir i reforçar més la identitat ebrenca. “No es vol estàtica”, ha considerat Cid, que ha explicat que el patrimoni no s’ha de pensar com una simple “herència”. “El patrimoni és passat però també una aposta de futur, i a l’Ebre necessitem molt futur davant una situació econòmica i social complicada”, ha detallat. Així, el catedràtic creu que els elements patrimonials ajudaran a donar força a les Terres de l’Ebre i també brindaran l’oportunitat de crear iniciatives i estructures.
El conseller ha explicat que amb la creació de l’Observatori no es crearà cap nova estructura perquè les tasques les duran a terme “dos dels pols potentíssims que ja han liderat el procés durant tres anys”, que són el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner. A ells se’ls delega la tasca de vetllar per l’ampliació i també perquè es puguin generar beques de recerca –la Universitat Rovira i Virgili s’ha implicat en aquest aspecte-, així com la difusió dels materials.
El pressupost per l’impuls de l’inventari ha estat de 400.000 euros, una inversió que s’ha sufragat amb ajudes de diverses institucions. Ara, el conseller ha admès que caldrà una nova partida però ha apuntat que, abans, caldrà “dimensionar quin volum d’activitat i pressupost demanen”. “Ens en sortirem”, ha dit.
El projecte es va iniciar arran de la declaració de les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera. El grup que ha treballat en la recerca ha intentat buscar l’equilibri entre les quatre comarques i també entre les set categories que s’han creat per buscar els elements propis de l’Ebre. Entre aquestes categories, es distingeixen les activitats productives; les creences, festes, rituals i cerimònies; la tradició oral i particularitats lingüístiques; les representacions de jocs i esports tradicionals; les manifestacions musicals i sonores; la salut, alimentació i gastronomia i formes de sociabilitat col·lectiva.
“És com un escàner a les quatre comarques de tot el que podem considerar immaterial”, ha explicat a l’ACN la coordinadora, Pepa Subirats. “Què considerem immaterial? Allò que ha passat de generació en generació, que la comunitat s’ho sent com a propi i que està viu”, ha aclarit Subirats, que ha admès que ha estat “molt difícil” consensuar quins elements entraven i quins no en aquesta primera fase.
Per Subirats, és clau que els ebrencs entenguin què és el patrimoni immaterial de les seves comarques, on hi ha elements tan curiosos com l’organització de la pesca a les basses del delta de l’Ebre o expressions populars, com ara “dir ‘xeic’ o ‘mareta meua'”, ha explicat Subirats, així com “la transmissió de coneixements lligats als fenòmens meteorològics”, com podria ser vincular l’aparició de determinats núvols a una garbinada.