Són paraules que arriben després que Sáenz de Santamaría advertís dimecres que el seu govern recorrerà “immediatament” les lleis de desconnexió quan el bloc independentista les tramiti o les aprovi. L’executiu de Rajoy ja té els escrits redactats: un recurs al Constitucional si s’aprova com a decret llei o un incident d’execució de sentència si és pel Parlament. El govern espanyol, però, no ha concretat però com n’impediran la celebració si el Govern ho tira endavant al marge de les decisions judicials. Els darrers dies el dirigent popular Xavier García Albiol ha tornat a plantejar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució mentre que la portaveu parlamentària del PSOE, Margarita Robles, va apostar per “retirar” les urnes.

A l’altra extrem de la corda, el Govern sosté que ja té les 6.000 urnes per votar l’1-O i que s’activarà tota la maquinària quan es convoqui formalment el referèndum. I és que la signatura del decret de convocatòria s’hauria de produir just després que el Parlament aprovi la llei del Referèndum, en una setmana en què el Constitucional també reprèn la seva activitat amb un ple ordinari del 5 al 7 de setembre.

Els tràmits i el suport parlamentari

Les lleis de desconnexió han alineat JxSí (PDeCAT i ERC) i la CUP temporalment, també davant d’una oposició que es queixa des de fa mesos pels passos parlamentaris dels independentistes. De moment, JxSí i la CUP no han fet públic tampoc quan preveuen aprovar la llei de Transitorietat. Per ara només hi ha acord perquè, finalment, s’aprovi abans de l’1-O tal com els republicans i els cupaires defensaven per atorgar irreversibilitat al referèndum.

Després que la via de la lectura única que va obrir la reforma del reglament quedés suspesa pel Tribunal Constitucional, han emergit amb força l’ús del decret per part del Govern o l’aplicació de l’article 81.3 del reglament, que preveu que dos grups o la presidència, entre d’altres, poden proposar alterar l’ordre del dia del ple. L’article també diu que s’han de complir els tràmits reglamentaris “llevat d’un acord explícit en sentit contrari per majoria absoluta”. L’oposició recela que aquesta via pugui traduir-se en incloure directament l’aprovació de les lleis a l’ordre del dia sense tràmits com la publicació, el debat a la totalitat o la presentació d’esmenes.

Precisament Podem, dins del grup parlamentari de CSQP, ha reclamat aquest dijous asseure’s a negociar per poder-se plantejar un vot a favor a la llei del Referèndum. De moment, només han descartat votar-hi en contra i mantenen per ara la crida a la participació a l’1-O com una mobilització política. Per la seva banda, els altres dos partits de la confluència, ICV i EUiA entomen la decisió del nou partit dels comuns, Catalunya en Comú: hi participarà sense considerar-lo vinculant i concretaran “com” hi participen en una reunió d’aquí a una setmana.
La llei del Referèndum

JxSí i la CUP van registrar a finals de juliol la proposició de llei que pretén donar cobertura legal a l’1-O. A diferència del 9-N, el text registrat preveu ara que el referèndum d’independència tindrà caràcter vinculant i que, si s’imposa el ‘sí’, el Parlament declararà la independència “dins dels dos dies següents a la proclamació dels resultats”.

L’altra llei que ja han registrat els independentistes al Parlament és la proposició de Transitorietat i fundacional de la república, una norma que es defineix com el text “suprem” fins que no s’aprovi una “constitució catalana”. De fet, només entrarà en vigor si s’imposa el ‘sí’ l’1-O i planteja d’entrada un procés participatiu de sis mesos que culminaria amb unes eleccions constituents. A partir d’aquí, JxSí i la CUP creuen que el període per redactar la constitució catalana hauria de ser aproximadament de sis mesos més. D’aquesta manera, un any després de l’1-O se celebrarien les primeres eleccions d’una eventual república catalana després que la constitució fos ratificada en referèndum.