Contradient Montoro

La Guàrdia Civil ha aportat un nou informe al Suprem –al que ha tingut accés l’ACN- on eleva la quantitat malversada de 1,6 fins a més de 1,9 MEUR. És a dir, mentre el govern espanyol sosté que no s’ha gastat “ni un euro” en l’organització del referèndum, l’institut armat suma 300.000 euros més a la quantitat suposadament malversada. De fet, Llarena va requerir dimecres al ministre Montoro que li faci arribar “amb la major brevetat possible” la informació per la qual assegura que no hi ha hagut malversació.

Fins ara, Llarena havia fet constar a la interlocutòria de processament (23 de març) que s’havien emprat almenys 1,6 MEUR de diners públics en l’organització del referèndum. Concretament, establia que es van gastar 224.834 euros en la campanya perquè els catalans a l’estranger es registressin, 277.804 euros en campanyes de publicitat i difusió (com l’anunci de les vies del tren), 979.661 euros per repartir paperetes, el cens electoral i les citacions de les meses (a través de l’empresa Unipost) i 119.700 euros per la participació d’observadors internacionals.

Noves partides 

Ara, els investigadors afegeixen i modifiquen algunes partides que farien engrandir els fons públics destinats a l’1-O. Entre aquestes, la policia apunta ara que el Govern hauria usat Òmnium Cultural com a “societat interposada” per fer tasques per contractar empreses que fessin i repartissin cartells per instar a la participació el dia 1-O. Segons l’informe, l’elaboració i difusió d’aquests cartells “amb logotip de la Generalitat” es va gestionar des de l’entitat “per ocultar que era la pròpia Generalitat la que sufragava les despeses”. La quantia que fixa la Guàrdia Civil és de 61.879 euros.

Així mateix, els investigadors també sospiten que el grup parlamentari de JxSí (format per PDeCAT i ERC la passada legislatura) hauria usat subvencions per pagar el lloguer del TNC per a l’acte de presentació del referèndum el passat 4 de juliol. El jutjat d’instrucció 13 de Barcelona ja havia sol·licitat informació al TNC sobre la cessió de l’espai i com s’havia pagat, i ara aquesta informació ha acabat en mans de Llarena.

En concret, es recull que el contracte de cessió el va signar Jordi Turull com a president del grup parlamentari i que va ascendir a 17.690.2 euros. La Guàrdia Civil apunta que l’import el va abonar JxSí i, per això, la policia creu que podria haver usat diners procedents de les subvencions públiques. Cita part del reglament del Parlament i recorda que els grups estan obligat a “rendir comptes anualment” a la Mesa de les subvencions que reben i de la finalitat dels diners. A l’informe, retreu que l’acte tenia com a objectiu “difondre i animar la participació ciutadana i sobretot el vot del ‘sí’ en el referèndum”.

Altres vies d’investigació obertes

A l’informe, la Guàrdia Civil també apunta que té altres vies d’investigació obertes per acreditar “possibles pagaments” amb fons públics d’uns informes fets per Carles Viver Pi i Sunyer “o el seu entorn” relacionats amb la preparació del referèndum i dels diners usats per condicionar un ‘call center’ que havia d’usar-se com a central de dades del referèndum.

La Guàrdia Civil també aprofita per rectificar un import que, en informes anteriors, assegurava que la Generalitat havia usat per comprar material informàtic que tindria com a destí aquest ‘call center’, situat a una nau annexa al CTTI. En aquest nou informe, assegura que els 40.227,78 euros es van destinar a la compra de material informàtic ‘Fujitsu’ i ho desvincula dels preparatius del referèndum.

A l’informe també es xifra el cost del material intervingut en operacions policials a Igualada i Begues i Riells. En la primera, els sobres i paperetes comissats ascendien a 60.369 euros (i l’informe revela que s’haurien encarregat a una empresa francesa de Lezennes) i en la segona, fins als 152.578 euros.

Més despeses per portar observadors internacionals

Pel que fa a la implicació de la conselleria d’Afers Exteriors –dirigida per Raül Romeva, empresonat-, afegeix nous imports als 119.700 euros fixats en la interlocutòria de processament relacionats amb els observadors internacionals. Segons la Guàrdia Civil, han pogut acreditar –novament a través d’informació procedent del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona – una nova partida de 47.365 euros, reconeixent que no poden comprovar si es va acabar abonant o no.

A més, l’institut armat assumeix que no ha pogut determinar el nombre exacte d’observadors internacional però, no obstant això, posa xifres a les seves despeses: 40.591,22 euros en vols, hotels i participació en actes. La suma, però, està mal feta i els imports no coincideixen amb la xifra total. La Guàrdia Civil assegura, a més, que el DIPLOCAT s’ha negat a donar-los les dades dels participants.

Detall de les despeses d’Unipost

Sobre les despeses d’enviament de sobres, paperetes o notificacions als integrants de les meses (per valor de 979.661 euros), l’informe desvetlla informació que fins ara estava al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. La Guàrdia Civil detalla que es van intervenir cinc factures de cinc departaments de la Generalitat diferents: Cultura: (196.696,98 euros), Vicepresidència, Economia i Hisenda (193.889,98 euros) Salut (192.711,20 euros) Afers Socials i Família (197.492,04 euros) i Presidència (198.871,76 euros).

La Guàrdia Civil assenyala que no estaven al registre comptable de factures de la Generalitat. A més, que tampoc consta que s’hagin abonat els imports de les mateixes (tot i que assegura que hi va haver dos “intent de cobrament”) i que, a banda, els imports eren sense IVA.

L’informe també recull que es van usar 56.196 sobres amb el nom de la Generalitat valorats per 651,8 euros i que contenien les designacions dels membres de les meses. Això eleva la xifra als 980.313, 76 euros.

Al març, els directius de l’empresa Unipost van declarar al jutjat 13 de Barcelona i van assegurar que no sabien que els enviament de la Generalitat eren per l’1-O. A més, van al·legar que no van arribar a cobrar la feina perquè la Guàrdia Civil va intervenir la documentació per constituir les meses.

Queixes dels advocats per indefensió 

Aquest nou informe policial ha provocat les queixes d’alguns advocats que representen al Suprem consellers destituïts i que fa temps que al·leguen indefensió i parlen “d’instruccions paral·leles” d’una mateixa causa a diferents tribunals (Suprem, Audiència Nacional i jutjat 13 de Barcelona).

Segons es queixen, molta de la informació aportada per la Guàrdia Civil per acreditar la malversació prové del jutjat 13 de Barcelona, on ells no estan personats i, per tant, no poden accedir a aquestes diligències.