El grup el conformen professors de l’àmbit del dret i les relacions internacionals. Nicolas Levrat, professor de dret internacional i europeu a la Universitat de Ginebra; Sandrina Antunes, professora assistent al departament de Relacions Internacionals de la Universitat de Minho; Guillaume Tusseau, professor de Dret Públic a la Universitat Sciences Po de París i Paul R. Williams, catedràtic de Dret i Relacions Internacionals a l’American University a Washington.

Els acadèmics, que analitzen el context polític, social i legal per explicar com s’ha arribat fins a l’anunci d’un referèndum d’autodeterminació, asseguren que el dret a decidir es basa en “fonaments polítics, morals i filosòfics sòlids”. Assenyalen que si bé els arguments de les autoritats espanyoles per denegar el referèndum “són legals”, l’ordre jurídic constitucional espanyol “no es pot interpretar fora dels seus contextos europeus i internacionals”. En aquest sentit, afirmen, ni el dret internacional ni la pràctica internacional prohibeixen l’exercici del dret a l’autodeterminació per part de Catalunya.

En l’informe mencionen que, per contra, hi ha una “pràctica extensa i recent” que mostra l’aparició de nous estats a Europa. “Fins i tot sense l’aprovació de l’estat primari”, matisen. Insisteixen que el procés d’interpretació constitucional ha de tenir en compte els valors europeus com “el respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories”, com recull el Tractat de la Unió Europea.

La UE ha acceptat nous estats independents

En declaracions a l’ACN, un dels autors de l’informe, el professor de Dret Internacional i Europeu de la Universitat de Ginebra Nicolas Levrat, recorda que els estats de la UE han reconegut nous estats que “van esdevenir-ho per autodeterminació fins i tot en contra de la voluntat” del seu estat original. “Fins i tot han acceptat dins de la UE estats que van ser independents amb referèndums fets contra la voluntat de l’estat anterior”, afegeix, citant Croàcia o els tres països bàltics.

Levrat diu, però, que tots aquests casos es van produir “fora de la UE” i que el de Catalunya seria el primer que es produiria dins del context de la Unió. Segons aquest expert, “no hi ha provisió dins de la UE que porti cap a una pràctica diferent pel que fa a l’autodeterminació” en estats de dins o fora del club. En aquest sentit, apunta que “l’argument legal” de caire europeu contra l’1-O “no és gaire sòlid” perquè en la llei europea res prohibeix l’autodeterminació. “No tenim cap provisió a la UE que eviti l’organització o el reconeixement del referèndum”, remarca.

“Ser legal i ser legítim són dos temes diferents”, apunta Levrat, que considera que és “complicat dir a l’Europa del 2017 que no és legítim pels pobles debatre” sobre la independència i “exercir els seus drets democràtics”. L’expert de la Universitat de Ginebra recorda que el 2005 el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg va estipular, en un cas sobre Bulgària, que “no és un argument rellevant prohibir un partit perquè vol la secessió”, que s’ha de “poder discutir en una societat democràtica”. “Què és més democràtic que organitzar una consulta?”, planteja l’expert.

Nicolas Levrat diu que si l’1-O els catalans voten per la independència s’entra en un terreny nou perquè “la llei internacional no fixa criteris clars sobre com o perquè un nou estat s’ha de reconèixer”. “Els altres estats podrien tenir una oportunitat d’intervenir i dir-li a Espanya ‘bé, no et pots quedar així fent veure que no passa res, perquè no cooperem i trobem una solució?'”, explica.