Les persones de nacionalitat marroquina representen el 27,8% dels sol·licitants d’informes per acreditar l’adequació de l’habitatge, seguits pels paquistanesos, el 15,2%; els sol·licitants de l’Índia (8,2%); de la Xina (7,9%); del Senegal (4,7%) i Bolívia (3,2%). El 73,2% són homes i el 26,8%, dones. El 64,1% tenen entre 30 i 44 anys i puja més de dos punts el grup de 45 a 59 anys, que representa un 21,8% dels sol·licitants.

“Quan una persona vol portar la família està dient que el seu projecte migratori és a llarg termini i s’està canviant aquella idea inicial de molts migrants de treballar un temps i després tornar per una de més realista de decidir que aquest és el país d’estada, el meu i per als fills”, ha afirmat Amorós. En aquest sentit, el secretari ha subratllat que sol·licitar el reagrupament genera molta “il·lusió” i “esperança”, perquè la separació familiar és “molt dura”.

Amorós ha destacat que concebre el projecte migratori de forma individual és un “greu error” de la legislació espanyola i ha assegurat que el Govern ajudarà en tot el que pugui les famílies en el reagrupament perquè “millora la qualitat de vida i el benestar psicològic i emocional”. “La gent vol viure amb la seva família”, ha deixat clar.

El Govern vol aprofitar els tràmits del reagrupament i l’empadronament per comunicar-se amb les famílies sol·licitants -via electrònica des de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania i via presencial als ajuntaments- per informar-los sobre els temes clau de l’acollida, en àmbits com el jurídic, el laboral i el social. Aquesta és la idea que hi ha darrere el programa específic d’acollida per a famílies que la secretaria està preparant per implementar-lo en els propers mesos.

Amorós ha destacat, per exemple, que el contacte personal amb les dones reagrupades és “molt important”, ja que si bé la societat catalana no ha assolit la igualtat, “hi aspira i això s’ha de comunicar a tothom”. “El moment de l’empadronament és màgic, perquè tothom té un contacte amb l’administració. És un bon moment per comunicar un missatge d’igualtat i ho farem”, ha assenyalat el secretari, que ha continuat: “O bé sobre la importància d’aprendre la llengua catalana per ajudar, per exemple, els fills a l’escola”.

Processos d’arrelament i integració

Durant el primer semestre del 2017, es va registrar un descens de la demanda per regularitzar la situació, ja que es van tramitar 4.892 informes d’arrelament social, un 9% menys que en els primers mesos de l’any passat, amb 5.414. També van baixar, un 7%, els informes per renovar la residència temporal, que acrediten l’esforç d’integració i eviten la irregularitat sobrevinguda, amb 651. En el primer semestre del 2016, se n’havien tramitat 703.

Els sol·licitants procedeixen majoritàriament del Marroc (17,2%); del Pakistan (12,6%) i d’Hondures (12,4%). La majoria tenen entre 30 i 44 anys i, tot i que els homes continuen sent majoritaris (58,6%) en la sol·licitud d’informes amb la finalitat d’acreditar el grau d’integració, han perdut una mica de pes respecte al 2016, quan havien estat el 63,1%.

Primera acollida i reconeixement universitari

Sobre el servei de primera acollida, en els sis primers mesos es van tramitar 804 noves sol·licituds de persones que en volien aconseguir el certificat, ja sigui amb la formació que ofereix el servei o bé acreditant-ne els coneixements, un 21% més respecte al mateix període de l’any passat, amb 664. Per a Amorós, aquesta xifra continua sent “insuficient” i ha apuntat que aquest servei ha de ser més present en el moment de l’empadronament. L’Ajuntament de Sabadell lidera l’oferta d’aquest servei (16,8% de les sol·licituds); seguit pel de Terrassa (13,2%) i el de l’Hospitalet de Llobregat (12,3%).

Sobre el servei d’acompanyament al reconeixement universitari, s’han obert 536 expedients, més del doble que en el mateix període del 2016, amb 264. El perfil típic de l’usuari del servei és el d’una dona d’entre 30 i 44 anys, nascuda a un país sud-americà, titulada en ciències socials o jurídiques i que està buscant feina.

Programa Català de Refugi

Les sol·licituds de protecció internacional s’han multiplicat en els darrers anys amb la crisi humanitària. A Catalunya, si el 2013 constaven 484 persones que havien demanat protecció internacional, el 2015 n’eren 1.302. Amorós s’ha queixat de no poder disposar de dades oficials més actualitzades. El programa estatal d’acollida de les persones refugiades n’ocupa 877 distribuïdes arreu de Catalunya en les diferents fases del programa.

El Programa Català de Refugi s’ha posat en marxa en el primer semestre del 2017. En la vessant de l’accés a l’habitatge, el secretari d’igualtat, Migracions i Ciutadania ha alertat que s’estan trobant amb greus dificultats. A Catalunya hi ha actualment 1.691 places disponibles per a l’acollida de refugiats, 1.092 en l’inventari de la Generalitat. D’aquestes, 793 en equipaments residencials i 299 en pisos. Les places estan distribuïdes en 70 municipis. De les 1.092 places, el programa estatal només n’utilitza una quarta part, 278.

Pel que fa a la pota dels mentors del programa, Amorós n’ha celebrat una molt bona arrancada, amb centenars de persones que s’hi han interessat. En total, 2.730 voluntaris es van inscriure en el programa de mentoria i 1.244 s’han matriculat en un dels 64 cursos organitzats en 21 municipis. Pel que fa al perfil dels mentors, la majoria són dones i tenen estudis universitaris. També, parlen altres llengües a part del català i el castellà. El 35% són membres d’altres associacions.

La figura dels mentors, que consisteix a acompanyar les persones refugiades i establir vincles amb elles, respon a l’objectiu que les persones refugiades puguin assolir l’autonomia social i laboral i la plena ciutadania.

L’altra pota del Programa Català de Refugi és que els refugiats podran accedir a la Renda Garantida de Ciutadania en les mateixes condicions que les altres persones, en la línia de la Convenció de Ginebra, que estableix que els refugiats han de tenir la mateixa protecció que els altres ciutadans. En el seu cas, podran sol·licitar-la quan acabin el pla estatal d’acollida.