La Generalitat s’adreçarà als bancs per via administrativa i notarial per “recordar-los el bon funcionament de les gestions” de l’Executiu català
En un informe al qual ha tingut accés l’ACN, els serveis jurídics del Govern argumenten que l’admissió a tràmit implica la suspensió de l’acord basant-se en tres resolucions judicials: la sentència 78/1996 de 20 de maig del Tribunal Constitucional; la interlocutòria del Tribunal Suprem del 7 de març de 2017, i la sentència del Tribunal Suprem de 28 d’abril del 2014. El Govern entén que, segons aquests tres escrits judicials, “l’administració de l’Estat s’hauria d’abstenir executar fins que es pronunciï el Tribunal Suprem, d’acord amb la doctrina jurisprudencial existent”, ja que “s’al·lega la nul·litat de ple dret, en haver-ne prescindit totalment i absolutament del procediment legalment establert”; “la petició de suspensió s’ha fonamentat, entre d’altres, en què quan es resolgués el recurs s’hauria perdut la finalitat legítima d’aquest pel transcurs del temps”; “la interposició del recurs ha estat comunicada formalment a l’Administració General de l’Estat”; i que “quan l’administració té coneixement de la petició de mesures cautelars, sempre s’absté de continuar fins la resolució de la peça de mesures cautelars”.
En cas que el govern espanyol acabés executant l’ordre, argumenten els serveis jurídics, es podrien “impugnar les actuacions que es realitzessin” i també “es podria argumentar que l’execució material ha vulnerat la tutela judicial efectiva”.
L’executiu català havia sol·licitat mesures cautelars contra aquesta decisió del govern espanyol pel greuge que podria representar per als ciutadans de Catalunya aquesta ordre acordada en el consell de ministres del divendres passat. Fonts del Suprem han remarcat l’admissió a tràmit no implica la suspensió de l’acord i que la Generalitat no va demanar mesures cautelaríssimes, que són les úniques que haguessin obligat l’alt tribunal a resoldre la qüestió en un termini de 48 hores. A partir de l’admissió a tràmit, hi ha un termini de 10 dies perquè les parts es pronunciïn.
Junqueras: “Tenim els recursos i complirem amb les nostres obligacions”
Davant la possibilitat que els bancs no donin llum verd a càrrecs monetaris no autoritzats pel Ministeri d’Hisenda, Junqueras va assegurar que s’adreçarà a les entitats financeres, per via administrativa i notarial, per fer-los veure que tot el que està fent el Govern està dins la “legalitat”. En aquest sentit, el vicepresident va recordar que hi ha organismes europeus que vetllen pel bon funcionament de les entitats financeres, fet que “empara legalment” l’acció de la Generalitat. A més, va recordar que “no hi ha cap ordre judicial” que obligui els bancs a fer cap actuació sobre els comptes de la Generalitat. “No només afrontarem les nostres obligacions sinó que presentarem tota l’assistència i assessorament que pertoqui a qualsevol tercer que es veiés afectat per una actuació del govern espanyol”, va garantir.
En roda de premsa posterior al consell executiu, el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, va assenyalar: “Els recursos són nostres, estan en comptes bancaris que són nostres i estem segurs que cap tercer voldrà incomplir la llei”. També es va mostrar confiat que es farà front a totes les obligacions –pagament als treballadors i als proveïdors i venciments del deute, entre altres- “amb la bona col·laboració que hem tingut fins ara, també, amb el ministeri d’Hisenda”.
El vicepresident va remarcar que la que vol dur a terme el ministeri d’Hisenda és una intervenció “política”. “Què té a veure a factura d’un paracetamol amb el referèndum?”, va ironitzar. Junqueras ha defensats “l’actuació exemplar” del Govern sobre les finances. “No hi ha raons legals ni efectives de cap mena, més enllà d’intentar castigar el conjunt dels ciutadans de Catalunya”, va afegir.
