“Intentarem provar que el senyor Franch va idear un pla per acabar amb la vida de la senyora Gallart”. Així ha resumit el fiscal Angel Villafranca el seu objectiu durant aquest macro judici, en el qual declararan més de 100 testimonis fins el 17 de novembre. El ministeri públic ha subratllat que, des de la seva desaparició, la víctima no ha contactat amb cap familiar o amic, no ha emprat el mòbil ni les seves xarxes socials, ni ha gastat “ni un euro” de la seva pensió.

L’advocat de l’acusació particular, Antoni Mendía, considera que Franch hauria de ser declarat culpable d’un delicte d’assassinat o, alternativament, d’homicidi. El seu objectiu, ha dit al jurat popular, és poder esbrinar on es troba el cos de Gallart i que la seva família -els seus dos fills, perquè els pares han mort enguany- pugui “tancar el dol”.

Per la seva banda, l’advocat de la defensa, Joan Manel Martín, ha argumentat que Franch no té cap responsabilitat en els fets i és innocent. Tot i admetre l’existència d’una querella presentada per Gallart per presumpta estafa, el lletrat ha argumentat que “aquest no era el mòbil”. “La data propera d’aquest judici -fixat inicialment pel setembre del 2015- s’utilitza com a mòbil, però no es diu que estava ajornat fins el maig del 2016”, ha remarcat.

La filla confirma pressions de l’acusat per evitar el judici

La primera dels testimonis que han declarat en la vista oral ha estat la filla de la víctima, Mónica Martínez, qui ha relatat com la seva mare va sortir de casa per agafar l’autobús, sobre les onze del matí, per anar a Sant Pere i Sant Pau i al centre de Tarragona, on havia quedat. En ser alertada que no havia arribat al seu destí i que no se’n sabia res, va denunciar els fets als Mossos d’Esquadra i es van fer batudes per la zona.

Segons ella, Franch s’havia trobat amb la seva mare en almenys dues ocasions i li havia ofert “arribar a un acord extrajudicial” perquè retirés la demanda. La filla ha xifrat en uns 350.000 euros els diners “en negre” que el promotor hauria ofert a la seva mare, la qual no va acceptar. A més, ha explicat que l’acusat insistia que no en digués res als advocats i que el tracte quedés entre ells dos.

La treballadora d’una oficina d’assegurances amb qui Gallart havia quedat el dia de la desaparició ha apuntat que mantenien una bona relació i que la víctima li explicava assumptes personals. Segons aquesta testimoni, Franch “l’aclaparava per aturar-la i donar-li diners en mà”. “Li havia ofert diners unes 12 vegades i, tres dies abans de la seva desaparició, va ser l’últim cop. Em va dir que li feia por que la tornés a aturar”, ha declarat.

Un mòbil econòmic?

Ramon Franch i Carme Gallart mantenien un litigi per estafa que es remunta a l’any 2006. Aquell any, la dona va contractar els serveis de la immobiliària Franch amb l’objectiu de posar a la venda una casa que tenia a la platja del Miracle i adquirir un habitatge a la zona de la Muntanyeta, al barri de Sant Pere i Sant Pau.

Segons la fiscalia, l’empresari va fer creure a la dona que tenia un comprador per al seu domicili i, aquesta, va demanar un préstec per comprar el segon habitatge. Totes dues operacions les va gestionar l’acusat, que es va embutxacar una comissió de 45.000 euros. Com que la primera operació va resultar un engany, la dona es va veure obligada a demanar més préstecs i a desfer-se de les seves propietats per pagar els deutes.

Com a conseqüència d’aquests fets, Gallart va presentar una querella contra Franch pels delictes d’estafa i falsedat documental. El cas havia d’arribar a judici els dies 29 i 30 de setembre del 2015, tres mesos i mig després de la seva desaparició. Franch s’enfrontava a una petició de la fiscalia de fins a sis anys de presó, quinze mesos de multa i una indemnització d’1,5 MEUR.

Segons el fiscal, però, en tenir coneixement del senyalament del judici i davant les greus conseqüències a què hauria de fer front, va intentar arribar a un acord econòmic amb Carme Gallart en diverses ocasions perquè s’apartés del procediment. Com que els intents van ser infructuosos, el processat va decidir acabar amb la vida de la dona i fer desaparèixer el seu cos per impedir la seva localització, segons el ministeri públic.

Un cop ordit el pla, “amb consciència i voluntat d’ocasionar-li la mort”, Franch va demanar prestat un cotxe a una coneguda -a qui més tard hauria compensat amb 1.000 euros- amb l’excusa de fer vigilàncies a la seva dona per una presumpta infidelitat. Tan bon punt va disposar del vehicle, l’agent immobiliari va tintar els vidres del cotxe per impedir que pogués ser reconegut i va iniciar diversos seguiments a la dona amb l’objectiu de localitzar-la durant els mesos de maig i juny del 2015, segons el ministeri públic.

Cap a les 11 del matí del 18 de juny del 2015, Franch va trobar la dona al carrer als Pallaresos “aconseguint voluntàriament o forçada, que s’introduís en el vehicle”. En un indret i moment només coneguts per ell, segons el fiscal, la va matar. Més tard, l’agent immobiliari va estacionar a l’interior del seu pàrquing, a la Baixada del Toro de Tarragona. Allà, “estant viva o després d’haver-la matat”, va introduir la dona al maleter del vehicle prestat.

L’anàlisi de diverses restes de sang localitzades al vehicle van confirmar que pertanyien a Carme Gallart, de 65 anys. Els investigadors sospiten que Franch s’hauria desfet del cadàver en algun indret del Pirineu d’Osca. El rastre del seu telèfon mòbil va revelar que havia fet el mateix viatge un mes abans, possiblement per realitzar alguna mena de preparatiu sobre el terreny.