En una intervenció que ha durat un quart d’hora, Franch ha afirmat en diverses ocasions que mai va fer res a Carme Gallart i ha tornat a insistir que no té “res a veure amb aquesta desaparició”. “Els hi puc jurar i perjurar”, ha etzibat. En el darrer torn de paraula, l’acusat ha lamentat que li han “trinxat la vida”, que era una persona amb una vida corrent, amb 26 anys de carrera professional i que, “de patac”, es va veure privat de llibertat per uns fets que li havien “posat” i que ell no havia comès. També ha criticat que la premsa l’hagi titllat d’assassí i d’estafador i ha definit com “molt dura” la presó, on porta 20 mesos.

La fiscalia manté la petició de 15 anys de presó

El ministeri fiscal ha ampliat el seu escrit de conclusions i hi ha incorporat detalls aportats durant la vista oral. Segons el ministeri públic, fins el maig del 2015 Ramon Franch va intentar negociar amb Gallart un acord econòmic per evitar la celebració del judici en què ella l’acusava d’estafa, però davant els intents “infructuosos”, va decidir matar-la i desfer-se del seu cos.

Segons la fiscalia, l’anàlisi de la telefonia mòbil confirma que l’agent immobiliari va fer diversos seguiments a la víctima durant els mesos de maig i juny, però que no va aconseguir el seu objectiu fins el 18 de juny del 2015. Segons el ministeri públic, aquell dia la va localitzar als Pallaresos, va aconseguir que pugés al vehicle Hyundai Atos -prestat per una amiga- i va acabar amb la seva vida en un moment, lloc i circumstàncies només conegudes per ell. El fiscal Ángel Villafranca ha subratllat que el crim no es podia produir en ple carrer, sinó “en algun lloc desprotegit com un cotxe”, o en una de les cases que la immobiliària de Franch gestionava en aquest municipi i de la qual en tenia claus i disponibilitat perquè no hi havia ningú.

D’aquesta manera, la fiscalia ha desacreditat la versió donada per la mare, que va ser ratificada posteriorment pel propi Franch, segons la qual bona part del matí del 18 de juny del 2015 van estar plegats a Tarragona parlant dels problemes matrimonials del seu fill.

La fiscalia ha recordat la carta que Franch va escriure des de la presó a Pilar Velázquez, l’amiga que li va prestar el cotxe, i que li va ser lliurada per un advocat dos dies abans que ella declarés davant el jutge instructor. En aquella carta, Franch li esmentava un dinar de ‘singles’ on ella havia coincidit amb Carme Gallart i li deia que va anar-hi en el seu cotxe, que la “desapareguda” l’hauria ajudat a treure coses del maleter i que s’hauria donat un cop al cap amb el maleter, possiblement sense que ella no se n’hagués adonat. “El senyor Franch indica com arriba l’ADN allà”, ha etzibat el fiscal Villafranca, atès que Velázquez va negar que hi anés amb el seu cotxe, ni que Gallart s’aproximés o pugés al seu vehicle.

El ministeri públic ha mantingut la petició de 15 anys de presó per homicidi, però ha incorporat l’agreujant d’abús de superioritat, atès que l’acusat “es va valdre de la diferència d’edat, alçada i força” per limitar les possibilitats de defensa de la víctima.

L’acusació particular sospita que Franch la va matar en una de les cases que gestionava

Per la seva banda, l’acusació particular ha mantingut la petició de 20 anys de presó per assassinat amb l’agreujant de lloc que facilita la impunitat o, alternativament, de 15 anys de presó per homicidi amb els agreujants d’abús de superioritat i aprofitament de les circumstàncies del lloc.

Segons l’advocat Antoni Mendía, Franch va abordar Gallart a prop de la parada d’autobús de l’EMT, la va convèncer perquè l’acompanyés dins d’un habitatge que ell comercialitzava i la va matar, sent impossible que rebés auxili per part de terceres persones. A més, Mendía ha considerat que hi ha hagut diferents versions sobre els fets, com ara qual la dona de Franch va dir al jutge instructor que “sabia” que el seu home havia anat el 18 de juny als Pallaresos i, després, va negar que ho hagués dit.

Mendía ha posat de relleu que si Franch hagués manifestat des d’un principi que va reunir-se amb la seva mare a l’avinguda de Catalunya i que va aparcar el seu cotxe al pàrquing subterrani, aquest fet s’hauria pogut contrastar amb els lectors de matrícules. “No ho va demanar perquè mai va aparcar en aquest lloc”, ha sentenciat.

La defensa considera que no hi ha proves per declarar-lo culpable

Al seu torn, la defensa ha insistit en la innocència del seu client i n’ha demanat la lliure absolució. Segons l’advocat Joan Manel Martín, tot el relat dels mossos i de les acusacions s’ha construït a partir de “conjectures” sobre “proves febles” que no tenen “una mínima naturalesa”. L’advocat ha acusat els investigadors d’haver mirat només en la direcció de la culpabilitat de Franch i d’haver descartat altres sospitosos i proves.

L’advocat de Franch també ha criticat que no s’aportessin imatges de càmeres de seguretat en la investigació, per exemple de comerços o benzineres de la zona dels Pallaresos. A més, Martín ha considerat que “no té ni cap ni peus” creure que en un matí algú va abordar Gallart, la va matar, la va amagar en un maleter i va deixar el cotxe en un aparcament de Tarragona “a plena llum del dia” i que, el 20 de juny del 2015, anés a una zona d’excursionistes i habitada, en dissabte, a enterrar un cadàver, també en ple dia.

Joan Manel Martín ha recordat que l’amiga Pilar Velázquez va afirmar que, aquell mateix dia 20, Franch havia acudit al seu domicili amb un vehicle blanc i que després es van traslladar a Tarragona i ell li va retornar el cotxe que li havia deixat. Els mossos, en canvi, sostenen que va anar amb el Hyundai Atos prestat i Franch, al seu torn, defensa que va anar-hi en moto. Per aquesta manca de coincidències, segons l’advocat, quan ell va rebre a presó la notícia “demolidora” de la troballa d’ADN al vehicle de la seva amiga, li va escriure una carta on “li demana que li doni una explicació” i li fa “un suggeriment, però no amb la intenció de manipular”.

Com ja va manifestar durant la vista, el lletrat ha tornat a posar en dubte la validesa de l’ADN i ha tornat a defensar la possibilitat que hi hagués transferència del perfil genètic de Gallart mitjançant una segona persona. Alhora, ha criticat l’anàlisi de posicionament fet a partir de les antenes de telefonia i ha conclòs que aquest element “no es pot utilitzar com a prova de càrrec d’indici criminal”.