És necessari que s’aprovi amb urgència l’eliminació de les actuals restriccions per l’ús dels romanents de les administracions locals a despeses
- Amb caràcter excepcional i seguint el camí de la Comissió Europea per no aplicar el Pacte d’Estabilitat i Creixement.
- Els ajuntaments i la resta d’administracions locals, no haurien d’endeutar-se, ja que el que farien és gastar (o ingressar menys) el que han estalviat aquests darrers anys, per atendre les noves necessitats derivades de les seqüeles del COVID-19 als seus municipis.
Foment del Treball.- Foment demana que, davant la crisi econòmica que comporta la crisi sanitària de la COVID-19, es facin ús dels recursos disponibles i aparcats econòmicament en els romanents de les administracions locals. Es tracta d’acceptar una mesura excepcional en el mateix sentit que ho ha fet la Comissió Europea de forma que es puguin destinar, sense restricció, tots els recursos disponibles a la política de reconstrucció a la qual també estàn cridades a participar les administracions locals.
No s’entendria que, atesa les circumstàncies i la magnitud de la crisi econòmica, estiguessin aparcats uns recursos públics, resultat de superàvits d’altres anys, mentre el nostre país pateix tan intensament una situació. És per aquest motiu que és necessari que s’aprovi amb urgència l’eliminació de les actuals restriccions per l’ús dels romanents de les administracions locals a despeses (o menys ingressos) i orientats a la política de reconstrucció davant del COVID-19.
Excepcionalitat
L’aplicació de la llei d’estabilitat pressupostària a les administracions locals, tal com està actualment definida, provoca que aquestes administracions tinguin de forma recurrent superàvits, els quals es van acumulant any rere any, augmentant progressivament els recursos aparcats en els romanents.
Si inicialment, amb la gran crisi, calia redreçar les finances municipals, aquesta fita ja es va assolir fa anys, i ara es disposa de volums creixents de recursos públics a mans dels ajuntaments, diputacions i altres ens locals, que es troben aparcats, ja que la normativa és excessivament restrictiva amb l’ús que es pot fer del romanent dels exercissis anteriors.
Actualment la Comissió Europea ha entès que es donava una circumstància excepcional amb el COVID-19, cosa que permetria l’ús de la salvaguarda per no aplicar el Pacte d’Estabilitat i Creixement, sempre que la major despesa o menor ingrés estigui lligat al Covid-19. Aquesta despesa pot ser despesa directa o amb ajuts econòmics i socials, entre d’altres. Per tant, sembla que aquest mateix criteri caldria donar a les finances municipals, al nostre país, i permetre aquesta excepcionalitat a la norma d’estabilitat interna, l’espanyola, per fer el que Europa fa amb els Estats.
Addicionalment, cal assenyalar que, a diferència dels Estats, els Ajuntaments i la resta d’administracions locals, no haurien d’endeutar-se, ja que el que farien és gastar (o ingressar menys) per atendre les noves necessitats derivades de les seqüeles del COVID-19 als seus municipis amb el que han estalviat aquests darrers anys, i així estimular l’economia al conjunt del territori nacional, ja que la seva de despesa es feria en tots el municipis en funció del que haguessin estalviat EN Els darrers anys, sent pluja fina arreu del país.
