La querella contra la Mesa del Parlament es presenta perquè “amb els seus actes van possibilitar la tramitació dels projectes essencials per al desenvolupament i la culminació del procés independentista” i es tramitarà al Tribunal Suprem perquè “la majoria dels querellats conserven el seu aforament com a membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya”.

Demana que se’ls citi a declarar

La Fiscalia demana que se citi els querellats amb “caràcter urgent” per prendre’ls declaració i que els diversos tribunals puguin valorar si cal adoptar mesures cautelars “de caràcter personal, tenint en compte a la gravetat dels fets i els delictes imputats”. En cas que no es presentin, el fiscal demana la detenció dels investigats. Així mateix, també demana que s’acumulin a aquesta causa les ja obertes a la sala civil i penal del TSJC contra els membres del Govern de la Generalitat i també contra la Mesa, també dels “testimonis dels particulars” que es considerin rellevants per acreditar els fets exposats a la querella.

6,2 milions d’euros de fiança

Maza també demana una fiança de 6.207.450 euros a cadascuna de les querelles com a responsabilitat civil “per assegurar les responsabilitats pecuniàries en què poguessin incórrer”.

20 querellats

En total, els querellats són 20: Els membres del Consell Executiu: El president de la Generalitat, Carles Puigdemont; Oriol Junqueras; Jordi Turull; Raül Romeva; Antoni Comín; Josep Rull; Dolors Bassa; Meritxell Borràs; Clara Ponsatí; Joaquim Forn; Lluís Puig; Carles Mundó; Santi Vila; Meritxell Serret. De la Mesa del Parlament: Carme Forcadell; Lluís Corominas; Lluís Guinó; Anna Simó; Ramona Barrufet; i Joan Josep Nuet.

Jurisprudència del 23-F

La querella justifica la imputació per un suposat delicte de rebel·lió en l’existència de resistència durant la jornada de l’1-O i per l’actuació del Govern durant els últims dos anys, així com pel suposat assetjament als agents del Cos Nacional de Policia a Pineda i altres episodis.

Segons el Fiscal, la “violència” que requereix l’acusació de rebel·lió “no exigeix que s’esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones”. La Fiscalia basa aquesta premissa en la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el cop d’estat del 23-F perquè “els rebels mai poden assegurar que el seu alçament serà incruent, sense víctimes i sense vessament de sang”.