El Departament aposta pels plans de convivència, les aules d’acollida i la comunicació amb les famílies com a pilars per prevenir conducte radicals
Gordó ha detallat que en els casos que els centres educatius detectessin senyals de possible radicalització, es duia el cas a una comissió amb representants d’Ensenyament i Interior, i els experts acabaven definint el tipus i el grau de radicalització que podia tenir l’alumne. Així, la pròpia comissió oferia als centres educatius i consells, aportacions per poder ajudar ‘’des del punt de vista educatiu’’, en casos de petites radicalitzacions, o s’elevava a altres instàncies, en els casos ‘’més complexos’’.
Per la subdirectora general de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa, aquesta implementació ‘’ha estat ben rebuda’’ i considera que ha funcionat dins el sistema educatiu però defensa que els atemptats d’aquest mes d’agost, obliguen a replantejar-se el protocol per a millorar el seu resultat, com podria ser, per exemple, més formació i comunicació amb les famílies per poder col·laborar amb aquesta detecció i la incidència dels plans de convivència que hauran de tenir definits els centres educatius en un termini de tres anys.
Gordó reconeix que el sistema educatiu ha de contribuir a evitar aquestes conductes violentes però recalca que l’èxit escolar que es busca des del Departament ja és una primera mesura, en convertir-se en un ‘’primer ascensor social’’ que permet evitar la marginació dels més vulnerables.
Des de la subdirecció de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa es defensa que ja s’està treballant en les línies que marca la Unió Europea i que, a diferència d’altres països com França o Països Baixos, defensa l’equitat i l’èxit per a tothom al costat de la defensa del dret o reconeixement a la diferència en un marc de valors compartits i elements identitaris col·lectius. En aquest sentit, Gordó posa d’exemple el tractament de la llengua i els projectes plurilingües en els quals s’aposta perquè els alumnes de famílies nouvingudes aprenguin les llengües oficials com a element d’igualtat i cohesió, però alhora, es respecta i es posa en valor la llengua d’origen per aconseguir que l’alumne senti com a propi el currículum que s’ha d’aprendre.
De cara a l’inici de curs, i al tractament que s’ha de fer als centres educatius i en diferents nivells, el protocol ja proposa diferents activitats per poder abordar els atemptats dins de l’aula. En aquest sentit però, son indicacions per evitar ‘’possible estigmatitzacions i replegaments identitaris’’, ha explicat Gordó, per tenir cura de la ‘’no polarització’’.