El Govern i l’Estat desbloquegen la inversió de 1.700 milions d’euros per convertir Barcelona en un hub de vols intercontinentals
L’acord preveu la construcció d’estacions ferroviàries d’alta velocitat als aeroports de Girona i Reus. D’aquesta manera, el Govern aconsegueix potenciar el sistema aeroportuari català global
El nou Pla Director determinarà la solució concreta per convertir l’aeroport de Barcelona en un hub de vols. El nou pla s’elaborarà amb criteris ambientals
El pacte inclou una consulta prèvia a la Comissió Europea abans de qualsevol aprovació del Pla Director si s’afecten àmbits mediambientalment protegits
El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ha desbloquejat amb el Ministeri de Transports, Mobillitat i Agenda Urbana les inversions previstes per a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat que AENA preveu en el Document d’Ordenació i Regulació Aeroportuària (DORA), i que superen els 1.700 milions d’euros entre els anys 2022 i 2031.
Aquest acord dibuixa un nou model aeroportuari català ja que inclou la construcció, per part del govern de l’Estat, d’estacions d’alta velocitat ferroviària als aeroports de Girona i Reus, un fet que permetrà apostar per la intermodalitat i millorar l’operativa de l’aeroport de Barcelona ja que situa les instal·lacions de Girona i Reus a 30 minuts de les de Barcelona.
Aquestes dues instal·lacions podran, gràcies a l’acord, convinar el seu rol actual d’aeroport de proximitat amb el de complementari per descongestionar el de Barcelona, que es convertirà en un hub intercontinental. El Departament de Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ha defensat des de l’inici de les converses per a l’ampliació de l’aeroport del Prat que qualsevol canvi de model aeroportuari a Catalunya havia de passar també per la potenciació dels aeroports de Girona i Reus en el marc d’un sistema aeroportuari que genera el 7% del PIB català.
El compromís assolit pel Departament de Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori preveu que el nou Pla Director que ha de redactar AENA s’elabori amb criteris ambientals. En aquest sentit, el Govern de la Generalitat no validarà cap proposta d’actuació proposada per AENA que no hagi estat avalada prèviament per la Comissió Europea ja que qualsevol afectació a espais inclosos en la Xarxa Natura 2000 obliga a fer aquesta consulta prèvia a la Comissió Europea.
Mínima afectació
El Govern considera que, una vegada es recuperi l’activitat habitual d’abans de la pandèmia de la COVID-19, cal que l’aeroport de Barcelona operi amb puntualitat i amb capacitat per a vols intercontinentals, sense incrementar en cap cas l’impacte acústic sobre les poblacions del seu entorn. Aquest fet implica superar la capacitat actual de 80 operacions/hora, respectant el límit de 90 operacions/hora de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) vigent, i modificar el camp de vol de la pista curta. Així, la Generalitat ha aconseguit en les converses mantenir el règim de pistes segregades, és a dir, seguir utilitzant la pista llarga per aterratges i la curta per a enlairaments. No obstant, el nou Pla Director haurà de determinar les actuacions concretes per assolir aquest repte, actuacions, però, que hauran de limitar-se a les dimensions i ubicació que redueixin a la mínima expressió qualsevol afectació a entorns mediambientals protegits, especialment la llacuna de la Ricarda, inclosa en la Xarxa Natura 2000.
Una vegada tancat l’acord, el proper pas és l’aprovació per part del govern espanyol del nou DORA 2022-2026, abans del 30 de setembre, que regula les tarifes dels aeroports d’AENA en base al pla d’inversions previst per aquest període. Després, l’Estat redactarà el nou Pla Director. Serà en aquesta fase quan es definirà la proposta concreta d’ampliació del camp de vol i de la resta d’inversions. Si aquesta proposta de Pla Director afecta els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000, caldria impulsar una consulta prèvia a la UE per validar la possibilitat d’aquesta afectació. Aquesta consulta s’ha de dur a terme en el tràmit d’elaboració del Pla Director i sempre abans de la seva aprovació per part del govern de l’Estat.
Continuïtat del grup de treball
L’acord d’avui és fruit de la tasca desenvolupada pel Departament de Vicepresidència i Poliítiques Digitals i Territori, que ha impulsat reunions amb els sectors implicats i ha liderat la creació i les tasques d’un grup de treball constutuït davant el fet que l’Estat havia d’aprovar el DORA abans del 30 de setembre posava en risc la inversió de 1.700 milions d’euros.
Aquest grup tècnic de treball està format pel Departament de la Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori; el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; els ajuntaments del Prat de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Castelldefels, Gavà i Barcelona; el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.
El funcionament d’aquest grup de treball ha demostrat l’efectivitat d’establir un nou model de governança aeroportuària per a Catalunya i, per tant, tindrà continuïtat. Els resultats ja obtinguts avalen la necessitat de la seva permanència per participar en la tramitació dels futurs plans directors amb l’objectiu d’optimitzar les solucions i reduir a la mínima expressió necessària qualsevol afectació a entorns ambientals protegits, millorar les mesures compensatòries inicialment proposades per AENA i accelerar en la descarbonització de l’aeroport.
Satisfacció a Reus
L’alcalde de Reus, Carles Pellicer; el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just; la regidora d’Urbanisme i Mobilitat; Marina Berasategui, i el portaveu del PSC a l’Ajuntament de Reus, Andreu Martín, han comparegut en roda de premsa per valorar l’acord fet públic ahir entre el Govern de la Generalitat i Aena perquè l’alta velocitat arribi a l’Aeroport de Reus, connectant-lo directament amb l’aeroport del Prat amb un trajecte de només 30 minuts. Mitjançant aquest acord, Reus disposarà pròximament d’una estació els detalls de la qual s’hauran de definir en els treballs previs que s’espera que comencin aviat.
L’alcalde, Carles Pellicer, s’ha referit a aquest acord com un gran pas “per fer de l’Aeroport de Reus un gran aeroport, amb més vols, més capacitat i més demanda”. “Necessitem un model aeroportuari clar de país. Creiem en aquesta Catalunya ciutat i una xarxa d’aeroports que doni sortida a les necessitats de la ciutadania”, ha afegit.
Pellicer ha posat de manifest la feina feta des de la Taula Institucional i la Taula Tècnica de l’Aeroport per a reivindicar unes infraestructures millors que responguin a les necessitats del territori i la necessitat de continuar treballant per fer que aquest acord es converteixi en una realitat tangible els propers anys.
Per la seva banda, la regidora d’Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, també ha fet una valoració positiva del treball coordinat i intens desenvolupat en el marc de la Taula Tècnica de l’aeroport.
La notícia ha estat molt ben rebuda tant per l’Ajuntament de Reus com pels sectors econòmics del territori amb la Cambra de Comerç de Reus al capdavant. Tant el president de la Cambra, Jordi Just, com el portaveu del PSC a l’Ajuntament de Reus, Andreu Martín, s’han referit de forma positiva a l’acord.
Valoració positiva de la Diputació
La Diputació de Tarragona valora positivament l’anunci de construcció d’una estació d’alta velocitat a Reus, en el marc del projecte d’ampliació de l’Aeroport del Prat que preveu potenciar el sistema aeroportuari català i la seva interconnexió. La nova infraestructura, llargament reivindicada, permetrà impulsar la intermodalitat de l’Aeroport de Reus i la seva activitat. “Som la segona àrea metropolitana del país i hem de tenir intraestructures que responguin a les nostres necessitats i potencial per garantir oportunitats de futur”, segons Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona.
La nova estació d’alta velocitat ferroviària, que es preveu que estigui a punt l’any 2026, permetrà situar Reus a només 30 minuts de l’Aeroport del Prat, fet que contribuirà a construir una Catalunya en xarxa, cohesionada i equilibrada territorialment. Segons Llauradó: “És un projecte clau i necessari per a la connectivitat de la demarcació amb la resta del país, com també ho és la millora de la connectivitat entre diversos municipis del Camp de Tarragona, una infraestructura que hem de seguir defensant”.
