El peix cuit redueix a més de la meitat la concentració d’una fragància present en el medi ambient

El Galaxolide és un contaminant orgànic emergent, una de les fragàncies sintètiques més presents al medi ambient segons estudis recents. S’utilitza àmpliament en productes d´higiene personal i en productes de consum diari, com ara perfums, cosmètics, sabons, colònies, condicionadors de teixits, entre altres. A causa de la gran producció industrial i elevat consum, aquest compost va a parar a les aigües residuals i s’allibera al medi ambient, sobretot a través de les depuradores d’aigües residuals que no l’eliminen completament. Diversos estudis han demostrat la seva omnipresència en peixos i marisc, en concentracions apreciables, més altes que altres fragàncies.

L’avaluació del risc per a la salut humana és un dels temes que cada vegada té més interès i, en aquest cas la ingesta dietètica —especialment a través del peix— es considera una de les principals rutes d’exposició a aquest contaminant. En general, el risc s’avalua mitjançant la concentració de contaminants en peix cru, mentre que normalment el peix es menja cuit. A més, cal afegir-hi que el contaminant que entra al cos humà no necessàriament l’ha d’absorbir. Si no es fessin aquests càlculs tenint en compte aquestes variables, se’n podria sobreestimar el risc. És per això que els investigadors s’han preguntat ara què passa amb aquest contaminant una vegada es cuina el peix i què passa quan s’ingereix: l’absorbeix el cos o s’elimina?

En l’estudi que han publicat investigadors del Grup de Cromatografia-Aplicacions Mediambientals—Eva Pocurull, Francesc Borrull, Óscar Castro i LauraTrabalón— i del grup Tecnatox  —Martí Nadal—, de la URV, han analitzat l’efecte de la cocció del peix (bacallà i verat) sobre aquest contaminant i quina és la fracció del contaminant que es troba al lluç que absorbeix el cos humà i quina és la part que s’elimina, a través del que s’anomena estudi de bioaccessibilitat.

Els resultats dels estudis fets amb bacallà i verat demostren que processos habituals de cocció, com cuinar al vapor i a la graella, comporten una reducció d’entre el 50% i el 70% d’aquest compost químic en el peix. És a dir, coure redueix considerablement la concentració de Galaxolide. Tot i que els dos processos de cocció no presenten diferències significatives, generalment s’observa més reducció en les espècies amb un contingut de lípids elevat (verat) en comparació de les espècies amb menys lípids, com és el cas del bacallà. El Galaxolide tendeix a acumular-se als lípids —als greixos— i ja que la cocció n’afavoreix l’alliberament, és raonable que s’hagi observat més reducció del contaminant a les espècies més greixoses. D’altra banda, als investigadors els ha sorprès que no hi hagi diferències entre els dos processos de cocció. Com que cuinar a la graella és un tractament més agressiu, partien de la hipòtesi que en reduiria més la concentració.

D’altra banda, junt amb els investigadors de l’Institut Portuguès del Mar i de l’Atmosfera, van simular tot el procés de digestió amb lluç. En aquest cas ho van fer al laboratori simulant què passa quan entra a la boca i baixa cap a l’estómac i l’intestí. Ho van fer través de solucions al laboratori que aparenten les sals i els enzims que hi ha en cada procés al final del qual en resulta una part líquida, que s’absorbeix a través de l’intestí, i una altra part sòlida, que s’elimina. El compost analitzat es queda tot al residu líquid; per tant, demostra que el que s’ingereix l’absorbeix el cos.

“Segons el nostre coneixement, aquest és el primer estudi sobre la bioaccessibilitat de Galaxolide en mostres de peix, així com de l’efecte de cocció sobre la concentració d’aquest contaminant. Els resultats mostren que aquests treballs són necessaris per poder fer una determinació acurada del risc sobre la salut humana per consum de peix”, manifesten els investigadors de la Universitat Rovira i Virgili. La recerca forma part del projecte europeu ECsafeSEAFOOD, en el qual s’han analitzat peixos de diferents punts d’Europa i s’ha determinat la concentració de diverses famílies de contaminants.

En el futur cal investigar què passa amb més espècies i amb més contaminants. D’altra banda, el Grup de Recerca de Cromatografia fa un estudi amb una família de contaminants usats com a retardants de flama, que també es troben als peixos i hi arriben a través de l’aigua o de l’atmosfera. Els retardants de flama s’apliquen als materials com components electrònics, tèxtils, plàstics, etc. per suprimir o retardar-ne la combustió.