La norma actualitza el marc jurídic de les tretze corporacions catalanes, reforça el seu paper institucional i estableix un model de finançament progressiu
El Parlament de Catalunya ha donat llum verda a la nova Llei de Cambres, una regulació llargament reivindicada per les tretze corporacions catalanes que posa fi a més d’una dècada sense una normativa autonòmica adaptada a la realitat del sector
. El text dota les entitats de plena seguretat jurídica, enforteix la col·laboració publicoprivada i actualitza el marc regulador vigent per alinear-lo amb la legislació bàsica estatal de l’any 2014.
La tramitació parlamentària s’ha completat pel procediment d’urgència a iniciativa conjunta dels grups del PSC-Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit Popular de Catalunya, després d’un ampli procés de diàleg amb els agents socials i el Govern de la Generalitat
. La llei arriba al ple amb l’aval unànime del Consell de Garanties Estatutàries, que ha certificat la plena constitucionalitat i estatutària dels preceptes sobre la composició dels òrgans de govern, el rol de representació de les corporacions i la seva participació en matèria de formació professional.
El nou marc legal reconeix i estructura quatre grans eixos d’actuació cameral: la defensa dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació; la cooperació amb les administracions públiques; la prestació de serveis al teixit productiu sota principis de lliure concurrència; i el foment de la llengua catalana en l’activitat econòmica
. A més, es regulen mecanismes de representació institucional i es consolida un model de governança basat en la pluralitat dels diferents sectors empresarials.
Un dels punts clau de la normativa és la millora del model de finançament per a l’exercici de les funcions públiques i institucionals
. En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de la llei, el Govern i les cambres subscriuran un conveni pluriennal a tres anys dotat amb una partida pressupostària específica de la Generalitat, amb una progressió establerta de 3 milions d’euros el primer exercici, 5 milions el segon i 7 milions el tercer.
Així mateix, la llei desplega els Plans Camerals com a eina central de coordinació publicoprivada per identificar prioritats territorials i executar accions de promoció econòmica, estudis, enquestes i impuls de l’FP
. El text també incorpora requeriments estrictes de bon govern, rendició de comptes i transparència pel que fa a subvencions, convenis, contractació i polítiques d’igualtat.
