Declaració del president Quim Torra, sobre les mesures proposades al govern espanyol per reactivar l’economia

Benvolgudes i benvolguts,

Fa ja pràcticament dos mesos i mig del començament d’aquesta cruel pandèmia, i volia comparèixer davant de tots vosaltres per fer una anàlisi de la situació, dels reptes que hem aconseguit superar junts i de les enormes dificultats que encara ens esperen.

Vull, en primer lloc, enviar el meu condol i el del Govern de Catalunya a les famílies de tots les persones traspassades i desitjar una ràpida recuperació als malalts.

També vull expressar el meu agraïment a tota la ciutadania. Un cop més, l’esperit cívic i solidari dels catalans és la nostra millor eina per enfrontar-nos a aquest moment històric de país. He refusat sempre parlar de guerres o en termes militars, perquè fem el que estem fent perquè som ciutadans lliures d’una democràcia que es vol justa, igual i amb plenitud de drets fonamentals. I el dret més fonamental és la vida i el respecte a la vida.

Aquesta ha estat la guia del govern de Catalunya durant totes aquestes setmanes: posar les persones al centre de tota la nostra activitat política.

I aquesta continuarà essent la nostra feina: salvar vides; i ara, també, salvar llocs de treball.

Com a president he pogut enviar aquests missatges a la nació des de la Casa dels Canonges, i des del Palau de la Generalitat. Ara, també, com m’ha agradat fer-ho sempre, trepitjant el terreny. I la primera visita que faré, com a president, serà a la Conca d’Òdena, la setmana vinent. Com cap altre lloc del país, representa per a tots els catalans el dolor i el coratge, la foscor i la força per tirar endavant. Com farem amb tothom que calgui, tindran tot el suport del Govern de Catalunya. Perquè ningú, ningú, no es pot quedar enrere en el nostre país.

Demà, com cada diumenge darrerament, em reuniré amb el president Sánchez i altres presidents. Des de Catalunya, hem fet en cada reunió totes les reivindicacions que hem considerat justes per a la ciutadania, per al bé comú dels catalans. No hem callat mai. Hem alçat la veu, de manera constructiva, per fer sempre propostes i aportar solucions. Moltes d’elles les ha acabat adoptant el govern espanyol. I ho celebrem, alhora que lamentem el retard en prendre-les. Avui, el factor de canvi, allò que farà que els països se’n surtin millor o abans, és el factor temps.

Cal prendre decisions. Cal actuar amb molta més executivitat. No podem perdre ni una hora.

Per això he demanat a tots els consellers i conselleres del Govern les prioritats i les decisions inexcusables que el govern espanyol encara no ha pres i que són absolutament imprescindibles per reactivar l’economia catalana i salvar llocs de treball. A continuació, els les exposaré.

Abans, però, vull resumir els sis objectius principals que proposa i defensa el Govern de Catalunya:

• Catalunya ha de poder decidir el seu futur i ha de recuperar totes les seves competències. Fins aleshores, ens oposarem a tota pròrroga de l’estat d’
• Emergència sanitària: repeteixo que salvar vides és la nostra missió principal i que qualsevol decisió que es prengui en el procés de desconfinament només s’atendrà a aquesta condició, sense influències de lobbies econòmics o bancaris.
• Emergència econòmica: cal donar confiança als treballadors, autònoms i empresaris. Hi insistirem les vegades que faci falta: és l’hora de les administracions; no tolerarem cap retallada; cal endeutar-se per salvar llocs de treball i ajudar i fer transferències directes als sectors més amenaçats (turisme, comerç, cultura, etc.)
  • En aquesta línia, i pels treballadors, caldrà prorrogar els ERTOs els mesos que siguin necessaris i, per descomptat, cal que l’Estat aboni immediatament els cobraments pendents de milers de treballadors.
  • Per als autònoms i les empreses, exigim la suspensió de quotes i impostos. És vital assegurar la liquidat les setmanes que venen.
• Emergència social: La Renda Bàsica Universal o Import Mínim Vital s’ha d’aplicar ja. Avui el president Sánchez ha assegurat que s’aprovarà la setmana que ve. Fa dos mesos i mig que ho estem reclamant. Llàstima del retard. Ara cal ser àgils, coordinar-se amb el Govern de Catalunya i assegurar els pagaments urgentment.

També tornem a insistir que cal regular de manera immediata el subsidi de conciliació familiar amb persones dependentes (infants, adults o discapacitats)

• Recursos: el govern que presideixo és un govern que vol la independència de Catalunya. Volem tota la sobirania per poder precisament fer front, de manera diferent de com ho fa l’estat, al benestar i al bé comú. Creiem que amb la sobirania i els recursos tindríem un país millor, amb més oportunitats per a tothom i més justícia social. Però, en qualsevol cas, avui ens és imprescindible per a les necessitats del país, és a dir, per atendre les necessitats de la gent:
• La transferència per part de l’estat dels 4.000 M€ de costos extraordinaris causats per la gestió de la COVID-19.
• L’augment del topall de dèficit del 0,2%, absolutament insuficient.
• L’alliberament dels romanents i superàvits dels Ajuntaments.
• Acabar amb el dèficit fiscal que suporta anualment Catalunya del 8% del seu PIB, és a dir, de 16.000 ME.
• Emergència educativa: aquesta setmana el conseller d’Educació ha fet pública la proposta del departament per a l’obertura dels centres escolars. L’escola catalana és i ha estat un model d’èxit i ha de ser i serà un model d’èxit. No ens podem permetre fallar aquí. Cal que tots, i no tan sols la comunitat educativa, hi posem tot l’esforç per a reeixir. Ho farem, n’estic convençut i ho farem bé. I per assolir aquest compromís col·lectiu, tot el Departament d’Educació es bolcarà aquests propers dies a dialogar i acordar amb els agents implicats les passes que hem de fer plegats. El conseller Bargalló s’ha reunit ja amb tots els grups parlamentaris; ho farà amb les associacions municipalistes, amb les diputacions i amb tots els alcaldes i alcaldesses de les ciutats de més de 100.000 habitants. És clau que anem plegats. I, insisteixo, tot el departament buscarà el diàleg amb els centres educatius, famílies, mestres i sindicats. És una altra lluita compartida, com li agrada dir a l’enyorat amic Jordi Cuixart. I l’hem d’aconseguir treballant cada dia per l’acord i per guanyar l’ Avui més que mai que parlem de futur, el futur són els nostres infants i joves. La Catalunya del demà s’està educant avui. No podem fallar.

Les 40 mesures que exigim al govern espanyol

Han passat ja dos mesos i mig des que va esclatar la crisi sanitària i vam començar a prendre decisions per  protegir la salut i la vida dels ciutadans.

Demà, en una nova reunió de presidents amb el president Sánchez, demanaré que s’aprovin amb urgència un paquet de mesures que afecten tots els àmbits de govern i que, en la majoria dels casos, hem insistit i repetit perquè es tracta d’evitar una crisi econòmica encara més forta i, per tant, la crisi social que inevitablement l’acompanyarà si no fem tot el que estigui a les nostres mans.

Passo a enumerar les mesures que estan pendents d’aprovació o validació del govern espanyol:

1. Està pendent la compensació pel canvi de sistema de gestió de l’IVA de l’any 2017.

Per a la Generalitat s’estima que suposa una pèrdua de 458 milions d’euros de la liquidació del model de finançament del 2017 que s’hauria d’haver ingressat  el 2019.

2. Reclamem el pagament dels següents deutes o que se superi l’infrafinançament dels següents serveis:

• 710 M€ deute pendent acumulat pel no pagament de la Disposició addicional tercera de l’Estatut (dins aquest hi ha els 759M€ que s’havien de pagar els anys 2019, 2020 i 2021), i encara no se n’ha fet ni el 1r pagament.
• 249 M€ de deute acumulat pendent de finançament dels Mossos.
• 11,3 M€ més 23M€ anuals de l’increment d’òrgans judicials a Catalunya des del 2017.
• 37M€ del deute pendent dels Fons de Cohesió Sanitaria i del FOGA.
• 418M€ per la manca de finançament de l’estat de la llei de Dependència.
• 35M€ anuals pendents de diferència pel 0,7% IRPF amb finalitats socials a Catalunya.
• Cal corregir l’infrafinançament pels MENAs.

3. Exigim que es fixi ja una data de creació del FONS COVID-19 i que facin el pagament de forma urgent i immediata. El càlcul que fa el govern són els 4.000M€ per compensar l’increment en depesa i menys ingressos durant la crisi de la Covid-19.
4. Cal establir línies de subvenció directa a les empreses, aquestes mesures han de significar una injecció de liquiditat a les PIMES. Fins a l’actualitat s’han plantejat mesures que fomenten la liquiditat a través de préstecs. Les empreses necessiten ajuts directes a fons perdut. La finalitat d’aquests ajuts ha de permetre garantir el pagament de costos fixos de les empreses (pagament de lloguers, crèdits hipotecaris).
5. Excepció dels pagaments de la Seguretat Social mentre duri l’estat alarma.
6. Suspensió de la recaptació de tributs mentre l’estat d’alarma segueixi vigent. Una altra forma de garantir liquiditat a les PIMES és a través de la suspensió del pagament de tributs. La majoria de tributs vinculats a l’economia productiva són de competència estatal.
7. Mantenir els ERTO tant com sigui necessari, i dotar-los de la flexibilitat adient que permeti esdevenir un estímul per a la reactivació econòmica.
8. Exigim també recuperar la capacitat de decisió sobre el canvi de fases de la desescalada. La Generalitat vol fer una gestió integral de la reactivació per poder fer un enfocament de 360 graus.
9. Demanem també el finançament que contempli la realització de la doble línia assistencial Covid i no Covid. Els recursos que ofereix ara l’estat són per la pandèmia, però necessitem també finançar adequadament la post pandèmia, i poder recuperar l’activitat sanitària demorada.
10. A més, cal que facin arribar abans d’acabar el mes de maig la distribució dels 10.000 milions d’euros per compensar els costos assumits fins ara per causa de la COVID. El càlcul que s’havia fet era que per a Catalunya pertoquen uns 2.300 milions d’euros.
11. Flexibilitzar criteris d’arrelament social perquè les més de 150.000 persones en situació irregular a Catalunya (més de 500.000 a nivell estatal) puguin buscar feina, crear autoocupació i contribuir a la sortida de la crisi amb igualtat.
12. Que es reactivin els més de 215 milions d’euros per part del govern de l’estat que s’havien de destinar a fons de polítiques actives d’ocupació.
13. Cal activar una prestació econòmica per la suspensió de contractes de treball per raons de cura d’infants i persones dependents o malaltes de la COVID19.
14. En relació amb les activitats d’estiu, urgeix poder conèixer amb quines condicions es podran obrir les platges i les piscines i organitzar campus, casals i colònies esportives. I que les condicions de prevenció siguin raonables i no facin econòmicament inviable l’obertura de les instal·lacions ni l’organització de les activitats.
15. Sobre el desconfinament esportiu, cal atendre les peticions de gimnasos i piscines de poder obrir amb mesures de precaució abans del que ha previst el govern espanyol.
16. També demanem l’adopció urgent de mesures de suport al sector esportiu com són un tipus d’IVA reduït per al sector esportiu al 10%, el traspàs de recursos de la Fundación España Deporte Global a les comunitats o la Llei de Mecenatge esportiu.
17. Suspensió de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local pensant ja en la seva futura derogació, així com de la flexibilització de la Llei d’Estabilitat pressupostària (necessitem una plena disposició del Superàvit dels ajuntaments per fer front a l’emergència econòmica i social). Cal assegurar que els ajuntaments poden afrontar aquesta crisi amb plenitud de les seves capacitats econòmiques.
18. Demanem també l’acceleració de la tramitació dels ajuts estatals del Glòria, vinculats a la Declaració de zona d’especial afectació per emergència climàtica aprovada per l’
19. També exigim el retorn de les competències en matèria de convocatòria de places del cos d’Habilitats Nacionals (secretaris, interventors i tresorers).
20. El fons del Pacte d’Estat 2020 contra la violència de gènere encara no ha fet ni els primers pagaments. De moment, s’han aprovat els imports però no han fet cap ingrés a les comunitats.
21. Exigim la provisió urgent d’un Fons finalista i específic per al transport públic, amb dotació suficient per cobrir i mantenir els sobrecostos del sistema fins a la recuperació de la demanda. El dèficit real a 30 d’abril és de 115M€, l’estimació per al maig és de 195M€, i les projeccions són de fins a 500M€ de sobrecostos fins a desembre.
22. Proposem l’habilitació d’un Fons de renovació urbanística, que inclou, d’una banda, l’ajut als ajuntaments per a la transformació del seu espai públic, amb espais més verds urbans i de millors espais comunitaris; i d’altra banda, ajuts per a la rehabilitació d’habitatges i edificis. La rehabilitació ha de ser una palanca important per a la reactivació econòmica i la creació d’ocupació, i ha d’estar vinculada a l’agenda verda: eficiència energètica, cobertes verdes, cobertes solars.
23. Cal doblar la quantitat dedicada del fons COVID-19 per ajuts al pagament de lloguers per cobrir més situacions de vulnerabilitat. Dels 14,5M€ que hem rebut (uns 3.000 ajuts), ens en caldrien el doble, 29M€ (és a dir, uns 100M€ addicionals a nivell estatal per llançar una nova convocatòria d’ajuts). També s’hauria de doblar l’import dedicat al “Plan Nacional de Vivienda”, que en el cas de Catalunya significaria passar de 200M€, ja establerts per al període 2018-21, a 400M€, per poder oferir subvencions i incentius a promotors públics i privats per incrementar la promoció d’habitatges de lloguer assequibles.
24. També hem d’insistir en el Pla Delta. Cal constituir, al més aviat possible, una Comissió Mixta per a l’elaboració del Pla Delta de l’Ebre, formada per l’Estat, la Generalitat i la “Taula de Consens”, que inclogui els ajuntaments i les comunitats de regants de l’Ebre, per acordar i aprovar un full de ruta, i proveir i dotar econòmicament dels compromisos que se’n deriven.
25. Una millora urgent i necessària en matèria de Protecció Civil és tenir accés al sistema ‘cellbroadcasting’ per difondre avisos massius a la població en cas d’emergència.
26. També cal posar en marxa un pla de cooperació territorial per a la implementació de la plena digitalització dels centres i la connectivitat de l’alumnat, amb una aportació pressupostària equivalent al nombre de centres sostinguts amb fons públics i el seu alumnat.
27. També s’ha d’activar un pla de cooperació territorial per a la contractació del personal PAS, laboral i docent necessari per a la implementació en el curs 2020-2021 de les mesures sanitàries i de prevenció obligades de la COVID19, amb una aportació pressupostària equivalent al nombre de centres sostinguts amb fons públics i el seu alumnat.
28. I també exigim suport econòmic per a la implementació de mesures especifiques per a l’alumnat en situació de vulnerabilitat a causa dels efectes de la crisi econòmica i social conseqüència de la COVID19, amb una aportació pressupostària distribuïda amb criteris corresponents al nombre de nous aturats i ERTOs.
29. Ara més que mai, cal revertir el dèficit d’aportació als equipaments culturals catalans. Una promesa permanent d’aquest govern de Pedro Sánchez i dels anteriors ha estat millorar les aportacions als consorcis dels grans equipaments cultural catalans. La realitat, però, és que aquestes aportacions en general s’han anat reduint fins a crear situacions clarament discriminatòries com les que mostren els Pressupostos Generals prorrogats per al 2020, on per exemple el MNAC rebrà una aportació de 2,2 M€ mentre que el Museu del Prado en rebrà una de 15,3 M€ , o pel que fa als museus d’art modern, el MACBA rebrà 1,2 M€ mentre que el Reina Sofia rebrà 26,7 M€.
30. Un dels col·lectius que està patint més la crisi és el dels artistes, músics, actors i els dels tècnics del món de les arts escèniques. Estan patint perquè la seva activitat s’ha vist dramàticament tallada i han quedat sense ingressos per la pandèmia, però estan patint també per la incapacitat durant anys del govern espanyol de tirar endavant un Estatut de l’artista que hauria regulat de manera clara la seva situació i no hauria ocasionat que tants treballadors i treballadores quedessin ara fora dels àmbits de protecció sociolaboral. Cal impulsar de manera urgent aquesta protecció especial dels artistes, músics, actors i dels tècnics del món de les arts escèniques.
31. Cal regularitzar de manera estable la situació de persones treballadores en la campanya agrària d’estiu. Les mesures preses pel govern espanyol de regularitzar aquest conjunt de persones per després tornar-los a abocar a una situació d’irregularitat els aboca a una vulnerabilitat constant i permanent.
32. Demanem que s’habiliti un paquet d’ajudes al sector de la flor i la planta ornamental ja que és un dels sector més afectats per la COVID-19 i que menys atenció ha rebut per part del govern espanyol.
33. Proposem també la destinació de fons estatals del Pla de Suport al Sector Vinícola per a mesures com la verema en verd i la destil·lació amb l’objectiu de retirar litres del mercat i poder repercutir positivament en els preus de la verema.
34. Demanem també la modificació a la baixa dels mòduls d’IRPF al sector de la fruita dolça per compensar la crisi de preus.
35. I també és imprescindible la posada en marxa de préstecs als sectors cunícola i aviram per l’aturada dels canals.
36. Demanem al govern espanyol que posi tots els recursos necessaris per assegurar el retorn de tots els ciutadans catalans que encara es troben atrapats a l’estranger a causa de les limitacions de mobilitat causades per la pandèmia.
37. Demanem que es facin públics els índexs i els indicadors que fan canviar de fase de desescalada. És informació rellevant i que actualment és opaca.
38. També demanem que des del govern espanyol es facilitin a la Generalitat les dades dels ciutadans catalans a l’estranger registrats als consolats i ambaixades.
39. En matèria de Justícia, demanem que es reverteixi la poca receptivitat en plantejar aspectes com la desjudicialització i perspectiva de cohesió social davant el col·lapse judicial dels jutjats. Així mateix, necessitem incrementar els recursos destinats a la digitalització als equipaments judicials, així com per adaptar-los a la situació que resulti de la crisi actual.
40. Finalment, demanem la derogació del decret llei 14/2019 de 31 de octubre, de mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions, conegut com a “Decretazo Digital”. Aquest decret prohibeix el desplegament d’identitats digitals i especialment limita les competències i autonomia de la Generalitat per desplegar serveis d’identitat digital.

En el marc del confinament s’ha produït un augment dels tràmits digitals per accedir a la petició d’ERTOs o les sol·licituds d’ajuda que ha impulsat el Govern de la Generalitat (l’ajuda dels 200€, per exemple). Aquests tràmits requereixen una identitat digital per accedir a la gestió i durant el confinament les oficines físiques que permeten als ciutadans tenir aquesta identitat digital estaven tancades. Si podem desplegar el nostre model d’identitat digital podrem salvar, en ocasions futures de confinament, que els ciutadans obtinguin la seva identitat de forma absolutament digital i sense haver d’anar físicament a una oficina física. Hem d’estar preparats per qualsevol situació futura.

Aquestes són les 40 mesures que demanem al govern espanyol que ens respongui positivament per poder atendre com cal l’emergència econòmica i social que ha derivat de la pandèmia del coronavirus. Si el govern espanyol vol ser considerat realment com un govern de progrés que fa costat a les persones ho pot demostrar amb una resposta positiva a tot aquest paquet.

Demà ho exposaré a la reunió dels presidents autonòmics amb el president Sánchez. I demanaré una resposta concreta i clara al llarg de la setmana vinent. No podem esperar i cal actuar amb urgència.