Tot i que ha constatat que els interlocutors “no els tries, sinó que te’ls trobes”, Cleries ha donat la raó a Puigdemont. “Qui ara seria la força que podria fer aquest relleu és el PSOE i Pedro Sánchez, que podrien estimular per a un diàleg més obert”, ha asseverat el senador. Així mateix, l’exconseller ha insistit que la prioritat és que el ‘sí’ s’imposi l’1-O i que el període que calgui romandre a les Corts espanyoles sigui “el més breu possible”. “Si aquest període dona temps per a tenir un altre interlocutor, i que nosaltres puguem fomentar-lo, d’entrada qualsevol no pot ser pitjor que Rajoy i el PP”, ha deixat anar.

Cleries ha recordat que hi ha formacions que, “com a mínim, articulen altres paraules a part del ‘no'”. “Algú que parli de ‘plurinacionalitat’ i de Catalunya com a nació ja vol dir que ho veu d’una altra manera”, ha reiterat Cleries que, de totes maneres, ha apuntat que no és “devot” del líder del PSOE. “Quan em parlen de socialisme em ve al cap [José Luis Rodríguez] Zapatero” i l’episodi de l’Estatut, segons ha explicat.

“Però el millor interlocutor som nosaltres mateixos”, ha rematat Cleries, que ha insistit en la importància de la “unitat” del bloc independentista, i en la determinació per defensar “fins l’últim dia” el que decideixi el conjunt de la ciutadania l’1-O.

L’hora dels adéus

Cleries ha insistit que els grups parlamentaris que defenen el ‘sí’ a Madrid hauran de treballar conjuntament amb el Govern “i de forma molt unitària” per iniciar les negociacions amb l’Estat per aplicar el resultat de l’1-O. Segons el portaveu del Partit Demòcrata al Senat, l’executiu haurà de “liderar” algunes qüestions de la gestió del dia a dia, i els diputats i senadors del PDeCAT i ERC es posaran al servei de la Generalitat i de Catalunya pel que calgui. “Hem d’estar al servei del Govern per fer tot el procés, i quan el poble decideixi que ja no hem de continuar [al Congrés i al Senat], tan aviat com puguem farem l’hora dels adéus per anar-nos-en”, ha dit.

En aquest sentit, Cleries ha reiterat que els electes al Congrés i al Senat han d’estar-hi “el mínim indispensable” per garantir l’aplicació del resultat del referèndum durant la futura negociació amb el govern espanyol. “Si hem d’estar-hi fins el dia X, no ens hi estarem ni un minut més, perquè el nostre servei és defensar la ciutadania de Catalunya i, quan se la pugui defensar des d’un Estat propi, a allà [Madrid] no hi tindrem cap paper”, ha subratllat.

Sobre quan podria arribar aquest dia X, Cleries ha apuntat que dependrà del desenvolupament dels esdeveniments. “Si hi ha una negociació amb l’Estat, podem tenir un paper una mica més llarg. Si en canvi s’ha de buscar empara europea i internacional, potser va d’altra manera”, ha argumentat. “Quan ens constituïm com a Estat, el nostre paper a Madrid s’anirà reduint, i res seria un honor més gran que poder dir que som els últims diputats i senadors catalans que hem representat Catalunya a l’Estat”, ha conclòs Cleries.

Un Estat sense Senat

Finalment, el dirigent del PDeCAT ha apostat perquè una eventual República catalana no tingui Senat, per les dimensions que tindria el nou Estat, i pel significat que hauria d’haver tingut la cambra alta a Espanya. “A l’Estat [espanyol] no han cregut mai en els territoris, només han cregut en l”una, grande y libre'”, ha dit per justificar la inoperativitat del Senat.

D’altra banda, Cleries sí que ha manifestat que la Catalunya independent “haurà de tenir present la diversitat del país, i no caure en els defectes de l’Estat espanyol i el seu model centralista, sinó fer un Estat descentralitzat”. En aquesta línia, el senador ha reclamat que es tingui en compte la “peculiaritat” de la Val d’Aran, tot i que una sola cambra sigui “suficient” per a la República catalana.