Escurça el procés de seducció i canvia la manera d’entendre l’enamorament

UOC.- Més d’un milió i mig de cites per setmana al món es tenen gràcies a Tinder. Aquesta aplicació per lligar s’estén a més de 190 països; hi ha 26 milions de matches al dia entre usuaris i acumula durant el seus cinc anys de vida més de 20 bilions de coincidències. Tinder ha revolucionat el món de les apps per lligar i també la manera d’entendre l’enamorament. «La tecnologia ha canviat molts dels protocols de l’amor, els ha escurçat i ha facilitat la possibilitat de trobar parella», afirma Francesc Núñez, director del Màster d’Humanitats de la UOC i sociòleg de les emocions.

Un cop l’usuari ha entrat les dades personals i la foto de perfil, l’aplicació li ofereix una llista gairebé infinita de possibles candidats/es. Movent el dit cap a l’esquerra els elimina i cap a dreta, indica m’agrada. Els mateixos perfils que l’usuari veu i valora el jutjaran després a ell/a. Si es dona la coincidència que tots dos han mogut el dit cap a la dreta és que hi ha match amorós, que s’han agradat mútuament. A partir de llavors, l’app permet que es posin en contacte mitjançant un xat.

Moltes opcions, poques tries

«Tinder fa conscient l’usuari de la possibilitat de triar. La sensació de poder cercar i escollir el pot paralitzar o incapacitar per prendre una decisió», alerta Núñez. De fet, segons la neuropsicòloga Helen Fischer, el nostre cervell només pot triar entre cinc i nou alternatives diferents. Més enllà d’això, hi ha una «sobrecàrrega cognitiva» que comporta que finalment no esculli res.

«Encara que sembli que l’usuari gaudeix de llibertat d’elecció, el mecanisme d’aquestes apps uneix l’hàbit consumista en el videojoc virtual i fa que els usuaris se sentin poderosos davant la possibilitat d’escollir però que en realitat tinguin molt poca capacitat de tria», considera Krizia Nardini, antropòloga i investigadora del grup de recerca Mediaccions de la UOC sobre la paradoxa en l’elecció.

Amor lent i efecte fantasma: el que ofereix Tinder

El FOMO, el temor de perdre «oportunitats amoroses» quan s’escull una persona o una altra com a parella, és bàsic a Tinder. Aquesta por augmenta l’èxit de l’app i repercuteix en les maneres d’aparellar-se. «La facilitat per triar debilita la necessitat de vincles forts, fa innecessaris protocols molt llargs de relació i afecta el procés de seducció», afirma Núñez. Aplicacions com Tinder permeten, per una banda, l’amor lent, jugar a l’ambigüitat de sentiments amb l’altra persona o persones davant el dubte d’escollir, entre la por de la soledat i el temor a crear massa intimitat. Per altra banda, hi ha el que es coneix com a efecte fantasma: desaparèixer de la relació sense haver de lluitar amb el dolor de l’altre.

Segons aquest sociòleg de la UOC, aplicacions com Tinder impulsen aquest tipus d’aparellament, basat en l’autosatisfacció, la lliure elecció, l’autorealització i la felicitat.