Ballesteros s’ha mostrat descontent amb el fet que la instrucció del cas Inipro s’hagi prorrogat durant un any i mig més i que, “curiosament”, la CUP no s’hi hagi oposat. “Per què estan d’acord amb què s’allargui si volien que es resolgués al més aviat possible i critiquen que, en el cas del Jaume I, també s’allargui la instrucció?”, s’ha preguntat l’alcalde, qui ha reclamat que el cas “es tanqui d’una vegada”.

Així mateix, el batlle ha tornat a carregar contra la regidora de la CUP Laia Estrada. “Em sembla indigne que la única persona que ha estat condemnada -pel cas Bershka- sent regidora en aquest ajuntament doni lliçons d’ètica democràcia i saber fer”, s’ha queixat Ballesteros, qui ha censurat que “el gruix de la seva política es dediqui a portar casos als tribunals espanyols que ells rebutgen i en què no creuen”. “Em sembla d’una incoherència, almenys política i ètica, aclaparadora; em sembla una autèntica barbaritat”, ha reblat.

“Seran els Jocs Mediterranis que volíem”

L’alcalde ha garantit que el seu projecte estrella, els Jocs Mediterranis, no només no hipotecaran la ciutat, sinó que aportaran un benefici en inversió i organització de més de 80 MEUR, amb un esforç de 12 MEUR dels comptes municipals. Ballesteros ha rebutjat les acusacions que l’esdeveniment endeutarà la ciutat: “Podria haver optat per demanar els diners que l’Estat no pagava, però com que em vaig a comprometre a que no endeutarien la ciutat, m’hi vaig negar i vaig aguantar fort, encara que això suposés l’ajornament al 2018”, ha reflexionat.

L’alcalde ha defensat que seran els jocs que ell volia perquè aplegaran 4.500 atletes i 240 milions d’espectadors els podran seguir per televisió. Tot i que l’Estat “s’ha espavilat tard”, ha lamentat Ballesteros, “la unitat és molt important en un moment que Catalunya està passant per tensions institucionals i, en canvi, ni un ajuntament, ni una institució supramunicipal, s’ha despenjat del compromís amb Tarragona i amb els Jocs”. “Són els jocs que jo preveia, però és veritat que un any més tard”, ha admès.

“Ens tornarem a equivocar, com amb l’AVE, si cadascú s’ho mira des del seu melic”

La desunió en la defensa dels projectes ferroviaris del territori és, segons l’alcalde de Tarragona “un dels nostres grans mals històrics”. I avisa: “Si hi ha el desastre de l’estació de l’AVE, és perquè en el seu moment el territori es va equivocar i no va defensar amb força una gran estació urbana central. Ara passarà el mateix si cadascú s’ho mira des del seu melic”, assegura sobre el tercer fil. Ballesteros manté aquest projecte com una solució per donar sortida a les mercaderies cap a Europa en ample internacional, però sobretot perquè la ciutat mantingui els trens d’altes prestacions.

“L’escull que hem de vèncer és convèncer Madrid perquè faci l’intercanviador de l’Arboç o la Granada”, ha exposat, perquè Tarragona “no es quedi amb una estació de rodalies de tercera o de quarta categoria”. Tot i això, Ballesteros ha recordat que aquestes solucions són “pegats” i que cal lluitar perquè les mercaderies passin per l’antiga línia Reus-Roda i es reservin les vies costaneres per al tràfic de passatgers. “Sense això, ens estarem equivocant de nou”, ha opinat.

L’alcalde de Tarragona s’ha mostrat “profundament decebut i emprenyat” amb els incompliments del Ministeri de Foment, que ara situa la posada en servei del tercer fil entre Vila-seca i Castellbisbal per l’any 2020. “Estic molt decebut des que la ministra Pastor va dir que a finals del 2015 estaria funcionant i, al 2017, encara no han començat les obres”, ha afegit.

L’alcalde ha explicat que Madrid estudia la proposta que permetria unir l’estació de Tarragona amb la de l’AVE, a Perafort, mitjançant una llançadora en set minuts. D’altra banda, l’alcalde ha lamentat l’absència d’una àrea metropolitana de transport integrat al Camp de Tarragona. “No podem fer arribar els autobusos urbans de Tarragona a l’estació, ni tampoc poden carregar ni descarregar tots els taxis a l’estació de l’AVE. Cal un sistema integrat de transport”, ha reivindicat.

“A mi tampoc m’agrada gaire l’estructura metàl·lica del Teatre Romà”

Sobre la polèmica pels treballs d’adequació del Teatre Romà, que preveuen la construcció d’una estructura metàl·lica per interpretar les restes, Ballesteros ho té clar: “A mi tampoc m’agrada gaire, però prefereixo alguna solució que cap solució. A més, l’estructura metàl·lica es pot desmuntar i canviar si més endavant tenim una idea. Per tant, no és irreversible”. L’alcalde ha criticat que “en aquesta ciutat som especialistes en demanar que se’ns arreglin coses i, quan se’ns proposen les idees, dir que no i passar tres dècades més sense tenir solucions”.

“En aquest moment, al Teatre Romà s’estan fent excavacions que no s’havien fet mai en la història, s’està fent una consolidació de tot el sòl i subsòl úniques. Hi ha un projecte, almenys tenim una inversió i els turistes i tarragonins tindran una proposta per visitar dignament aquell espai”, ha subratllat. Per tot plegat, Ballesteros ha titllat de “barbaritat” pretendre renunciar a una inversió que fa la Generalitat i ha advertit que no ho permetrà.

“La descentralització d’actes a la Part Alta no té marxa enrere perquè no volem morir d’èxit”

Ballesteros ha opinat que la turismofòbia respon a “voler tenir turistes a qualsevol preu” i ha garantit que Tarragona “ni es dedica ni es dedicarà mai com a ciutat al turisme de grans masses, el dels grans operadors”, sinó al turisme familiar que aporta valor afegit i és “harmònic i compatible” amb la convivència a la ciutat. Per evitar problemes amb els residents, l’alcalde ha explicat que s’ha congelat la concessió de llicències de bars, restaurants i pubs a la Part Alta, i s’han controlat “més i millor” els horaris d’activitats a la via pública i terrasses.

Precisament, les molèsties i el soroll són queixes freqüents d’alguns residents a la Part Alta. Enguany, com a novetat, el consistori descentralitzarà alguns actes de les festes de Santa Tecla, com els concerts de la plaça de la Font. “Es tracta, sobretot, de treure del casc antic tots aquells actes que no siguin tradicionals i que no tinguin la celebració obligada a la Part Alta”, ha detallat. En aquest sentit, Ballesteros ha avisat que la proposta “no té marxa enrere, perquè no volem acabar morint d’èxit com els ha passat a altres destinacions”.

Pel que fa al desenvolupament del CRT de Vila-seca i Salou, Ballesteros ha opinat que la implantació de Hard Rock tindrà una repercussió positiva per a la ciutat i al territori. L’alcalde ha assenyalat que, al seu parer, la multinacional nord-americana era la que tenia “més solidesa a nivell de projecte, suport econòmic i credibilitat”. “El més important era engegar el projecte, que ara està molt més ben dimensionat que quan es va anunciar BCN World i que respon al què volíem: bàsicament resort, allotjament turístic d’alta qualitat, rambla comercial i espai de joc per la gran demanda del turisme xinès”, ha exposat.

“Vaig tenir una reunió discreta amb Comín sobre el futur del Joan XXIII i vam coincidir gairebé en tot”

L’alcalde ha revelat que, pels volts de Sant Joan, va mantenir una reunió discreta amb el conseller de Salut, Toni Comín, per parlar del futur de l’Hospital Joan XXIII. “Me n’havia assabentat dels seus plans per la premsa i ho vaig lamentar moltíssim”, ha reconegut Ballesteros. En la reunió, segons ha dit, Generalitat i Ajuntament van coincidir “gairebé en tot”.

Segons l’alcalde, el pla de reforma i ampliació de l’hospital respon al què ell va plantejar des del principi: “tenir un nou hospital, un centre de recerca i docència universitària i un maternoinfantil”. Ballesteros ha opinat que, amb aquest model i si es compleixen les inversions previstes, “Tarragona quedarà com un territori que tindrà la millor oferta sanitària possible en el conjunt de Catalunya i això serà perquè tindrà un hospital de referència d’alta especialització com és el Joan XXIII”, ha conclòs.