ARGA SENTÍS: L’enquesta sobre les condicions de vida de la població de Tarragona

Passat l’equador del mandat municipal, i quan falta poc més d’un any (i només un pressupost, el del 2019) per a les properes municipals, és just i necessari començar a fer balanç. Com a mínim, jo tinc intenció de fer-lo. I tant de bo que serveixi perquè en el poc temps que queda es pugui avançar en alguns dels temes que arrosseguem mandat rere mandat com a promeses sense complir que tornen cada campanya. Així que començo a fer el recull de coses pendents amb una que em preocupa especialment: l’enquesta sobre les condicions de vida de la població de Tarragona.
Crec que un dels dèficits d’aquest ajuntament és l’absència d’instruments de diagnòstic i avaluació, que són els que permeten planificar polítiques públiques a partir del coneixement, comparar, avaluar, corregir… en definitiva, ser efectius. És evident que tenen un cost, però també és evident que a la llarga permeten no només estalviar diners sinó, sobretot, millorar els serveis i l’atenció als ciutadans… i prevenir, que sempre és millor que curar!

Una enquesta sobre les condicions de vida de la població (ECVP) ofereix una radiografia d’aspectes clau, com ara l’habitatge, la salut, l’economia familiar, l’entorn social, etc. Els resultats permeten avaluar el funcionament dels serveis públics i, a partir de les necessitats detectades, dissenyar les polítiques de benestar i cohesió social. Hi ha ajuntaments que disposen d’aquest instrument per al seu municipi, alguns són de mida més gran, alguns de mida semblant a la nostra, alguns de més petits, com el de Valls, que el mes passat va donar a conèixer els resultats de l’enquesta que va encarregar a la Càtedra d’Inclusió Social de la URV.

Si fem memòria, recordarem que l’any 2007 la URV va elaborar un estudi, L’enquesta sobre les condicions de vida de la població de Tarragona (ECVPT), que posava negre sobre blanc tot un seguit de temes fonamentals, imprescindibles per al coneixement de la realitat sociològica de la ciutat: habitatge, condicions de salut, localització territorial i radiografia socioeconòmica de la pobresa, etc. I que era a més un magnífic exemple d’allò que tantes vegades diem que és imprescindible, la transferència de coneixement de la Universitat al territori. Aquesta transferència ha de tenir també una dimensió social, el coneixement i la interpretació de la pròpia realitat, en aquest cas els processos d’inclusió/exclusió social que afecten persones i col·lectius, amb una orientació pràctica, perquè és a través del coneixement que poden preveure les necessitats i dissenyar polítiques públiques de futur. El mateix estudi alertava de la necessitat que es convertís en un panel que informés amb una determinada periodicitat dels canvis que experimenta la ciutat per comptar amb un instrument de mesura de la realitat social que permetés fer comparacions longitudinals.

D’això en fa 10 anys. En 10 anys les coses canvien molt, i en aquesta dècada tan accelerada és evident que han canviat moltes coses i molt de pressa. Tots tenim aquesta percepció… però no en tenim dades.

Vam reclamar, l’anterior mandat, la necessitat de disposar d’una enquesta sobre les condicions de vida amb la periodicitat adequada. Sembla que hi havia voluntat, però va acabar el mandat sense que la voluntat es concretés.

El primer ple d’aquest mandat, la primera intervenció en el ple de constitució, vam recordar a l’alcalde el compromís d’elaborar un diagnòstic sobre les condicions de vida de la població de Tarragona, hi vam insistir, el vam reclamar. Va dir que sí, i em consta que disposició i bona voluntat n’hi havia. Però, com tantes altres coses, d’aquell compromís hores d’ara només tenim la bona voluntat, perquè l’estudi ni està ni se l’espera.

En canvi, les necessitats de la població hi són. Esperant respostes. Que seran més adequades i més efectives si s’articulen des del coneixement.
Em resulta difícil d’entendre que això no sigui un objectiu que depassi la limitada capacitat d’actuació de serveis socials per ser una prioritat i un compromís d’equip de govern, d’Ajuntament i de ciutat. Buscant les col·laboracions i els recursos on calgui, que han demostrat que quan volen ho saben fer, i estic segura que tots pensen, com jo, que no hi ha res més important per a la ciutat que cuidar la seva gent, i per fer-ho cal disposar de tots els recursos i de tots els coneixements. Som-hi doncs, que tenim encara un any i uns mesos per davant. Fem-ho.

Arga Sentís

Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA de l’Ajuntament de Tarragona