L’ONG afirma que dotzenes de persones han estat investigades o jutjades per ‘enaltiment del terrorisme’ o ‘humiliació de les víctimes’ a xarxes socials. En “molts casos”, però, els càrrecs han estat sobre persones que havien expressat opinions que no constituïen cap incitació al crim sinó que, segons l’organització, “encaixaven com a formes d’expressió d’acord amb les normes internacionals de drets humans”. Entre els casos que recopila AI hi ha el de la tuitaire Cassandra Vera, condemnada al març a un any de presó per publicar bromes a Twitter sobre Carrero Blanco. L’organització tampoc no passa per alt el cas dels joves d’Alsasua (Navarra) i informa que tres dels set detinguts l’octubre del 2016 per una baralla en un bar amb dos guàrdies civils fora de servei són en presó preventiva i esperen al judici, previst per a l’abril d’aquest any.

Llei ‘mordassa’

També s’avisa de mesures adoptades fent ús de l’anomenada ‘llei mordassa’: “Sancions administratives van continuar sent imposades a activistes dels drets humans i a periodistes sobre la base de la Llei de Seguretat Ciutadana”. Un dels exemples és el de la periodista de Catalunya Ràdio Mercè Alcocer, que va ser sancionada amb una multa de 601 euros per “desobeir una ordre policial” quan intentava preguntar a Jordi Pujol al sortir de l’Audiència Nacional el 20 de febrer. L’informe diu també que tot i que la periodista va argumentar que tenia evidències gràfiques que sustentaven la seva versió dels fets, les imatges no van ser admeses com a prova.

Impunitat pels crims del franquisme

Per a Amnistia, les autoritats espanyoles “continuen fracassant” en la presa de mesures per localitzar i identificar les restes de les víctimes de desaparicions forçoses i execucions extrajudicials, “deixant a les famílies i les organitzacions fent processos d’exhumació sense suport estatal”.

A més es critica que es continuïn tancant investigacions sobre crims comesos durant la guerra civil i el franquisme, com ara desaparicions i tortures, emparant-se en la llei d’amnistia i es recorda que el febrer del 2017 Mèxic va convertir-se en el segon país que investiga crims durant la dictadura franquista arran del cas dels nadons robats.

Incompliment en la reubicació de refugiats

AI també toca la cresta a Espanya per abusos de drets humans a les fronteres i lamenta que el govern espanyol no hagi complert amb els seus compromisos europeus en matèria d’asil: “Espanya ha fracassat en el seu compromís de reubicar 15.888 sol·licitants d’asil sota l’esquema d’emergència de la UE”. Segons dades de l’organització, a finals del 2017 només 1.328 dels sol·licitants havien estat reubicats.

Violació de drets, també a l’Europa occidental

En la introducció de l’informe es recopila que en diversos països de l’Europa occidental algunes protestes públiques han topat amb una sèrie de mesures “restrictives i abusives”. Critica la reacció dels governs espanyols, francès, alemany o polonès a manifestacions contra polítiques restrictives o l’abús de drets humans i menciona el “tancament d’espais públics, l’ús de la força policial, la retenció de manifestants pacífics, la vigilància o les amenaces de sancions administratives o legals”. “Lleis vagues que penalitzen l’apologia del terrorisme s’han fet servir contra activistes i grups de la societat civil per opinions expressades a Internet o a les xarxes socials, incloent-hi Espanya, França i el Regne Unit”, assegura l’informe.

En total, l’avaluació d’AI analitza fins a 159 països i és una de les revisions anuals més completes sobre l’estat dels drets humans al món.