-Viu Trarragona d’esquena al mar?
-Antigament les ciutats es mantenien d’esquena al mar per protegir-se dels temporals o dels pirates, però en el segle XXI no té cap sentit. Ja en l’última legislatura de l’alcalde Nadal es va abordar aquesta transformació del litoral, que costava 30.000 milions i s’autofinançava en part, però la crisi va deixar el projecte en un calaix. Crec que el desviament, per fora de la ciutat i amb un cost més baix, seria el més assenyat. Ara calen polítics de talla que siguin capaços de generar consensos, perquè les majories absolutes s’han acabat. Molts diuen que estimen a Tarragona, però després només es miren el melic i ho polititzen tot.
-En quin sentit?
-Els tarragonins som uns panxacontents, ens agrada criticar des de la butaca. Cal transformar la ciutat per complet, amb una planificació integral i un projecte global a 50 anys, escoltant veïns, Cepta, AEQT, Port … un full de ruta per donar qualitat urbana a les zones més degradades, i molt centrat en la sostenibilitat.
-Considera rellevant l’eliminació de les vies com a projecte estratègic, de cara als Jocs Mediterranis?
-La Rambla del Mar dóna continuïtat a l’esperit dels Jocs Mediterranis. Per a mi és com els Jocs del futur, un gran projecte de territori en el qual, a més dels ajuntaments -que han de funcionar com una àrea metropolitana i en ocasions aprendre a renunciar al seu sobirania-, de sumar els grans actors com la Diputació, la Generalitat, el Govern central, la indústria … i treballar ‘olímpicament’, amb aquest esperit de concòrdia i de trobada, deixant treballar als tècnics i sense travetes polítiques. Tarragona ha de liderar però és un projecte de territori.
-Què idees es podrien plantejar?
-El desviament del ferrocarril és el futur, amb una gran zona de passeig oberta a la ciutat des del Serrallo fins al Bosc de la Marquesa, respectant al màxim totes les àrees de natura. Aquesta façana marítima és única, amb una platja urbana, una altra semi-urbana, una més ecològica … Si li sumes les cales, no hi ha cap ciutat al món que pugui oferir alguna cosa semblant.
-Quins serien els punts estratègics a tenir en compte?
-Es necessita valentia i polítics valents per exigir el que a Tarragona li correspon. Jo mateix em poso a disposició per al que es necessiti, em sento amb forces i tinc l’avantatge de l’experiència acumulada. Tots els partits s’han de comprometre per treballar en una mateixa direcció i aconseguir el finançament necessari. Com a idea, crec que caldria negociar amb el Ministeri perquè una part dels beneficis del Port, un dels més importants d’Espanya, es quedin a Tarragona i reverteixin en la transformació de les seves infraestructures.
AGUSTÍ MALLOL. Ex conseller Ajuntament Tarragona. Fill del Serrallo
