-Què opina de la moratòria de llicències per a nous establiments i de la limitació d’actes lúdics i culturals a la Part Alta de Tarragona?
-Crec que les mesures són desproporcionades. Tota la indústria de l’oci suposa un pol d’atracció turística i fa la marca d’una ciutat. Jo recordo, amb 10 anys, quan no podies anar a la Part Alta perquè era un lloc perillós, de delinqüència i prostitutes. Això s’ha eradicat, en gran part, pel impuls de la restauració i els locals d’oci nocturn. És un actiu de primer ordre i cal vetllar per ell, no pot ser que un petit sector de població condicioni d’aquesta manera les polítiques estratègiques de ciutat.
-Creu encertada la gestió de la indústria de l’oci?
-El que passa a Tarragona passa a Donosti, a Bilbao, a Pamplona o a Logroño, en general en totes les ciutats amb centres històrics atractius i amb molta vitalitat. No obstant això, en aquestes ciutats miren la manera que convisquin els empresaris i els veïns, que lògicament també es queixen. Per a mi el problema real ve donat per el incivisme; calen polítiques més actives contra els incívics, amb patrulles de la Guàrdia Urbana que multin i dissuadeixin als que no saben respectar. No pot ser que paguem tots per persones i grups minoritaris que són els que alcen la veu, vomiten al carrer i pixen a les cantonades.
-Quina importància li concedeix a l’oferta lúdica i gastronòmica d’una ciutat a l’hora de visitar-la?
-L’oferta lúdica i d’oci és un ingredient bàsic en l’elecció d’una ciutat per visitar. I ho és també per als seus propis habitants. Si no existeix, la gent se’n va a les ciutats veïnes. Hi ha una franja d’edat, posarem entre 20 i 55 anys, que si no troba el que vol a Tarragona es desplaça a Reus, Salou o Cambrils. Si vas a Reus trobes varietat gastronòmica i molta més oferta de locals de copes. Per què passa? ¿No és nucli històric també? Per què Tarragona llangueix? És per fer-nos-mirar quan, en teoria, podem presumir d’un Patrimoni més rellevant a nivell internacional, i hi ha més gent disposada a gaudir-ne, sopar i fer una copa…
Xavi Romeu. Feel Vermut.
