Turull sobre els discursos: “Estaria bé que allò del ‘respeto mutuo’ el practiquessin”

El número 4 a la llista de Junts per Catalunya el 21-D considera que, d’entrada, s’ha de respecte “la decisió a les urnes dels catalans”

Redacció.- Jordi Turull ha criticat que diversos presidents autonòmics hagin inclòs la situació de Catalunya en els seus discursos institucionals de Cap d’Any. “Estaria bé que allò del ‘respeto mutuo’ a part de proclamar-lo el practiquessin. D’entrada respectar la decisió a les urnes dels catalans”, ha escrit al seu compte de Twitter el número 4 de la llista de Junts per Catalunya en les eleccions del 21-D. Fins a sis president autonòmics han fet menció de la qüestió catalana en les seves intervencions televisades: Andalusia, l’Aragó, Astúries, Castella-la Manxa, Extremadura i Galícia. Un dels més contundents ha estat, precisament, el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, qui ha demanat directament “conseqüències polítiques” pel procés independentista a banda de les “conseqüències jurídiques inevitables”.
El sistema de finançament ha estat, de retruc, un tema també esmentat, i Feijóo ha reclamat que el nou sistema de finançament no beneficiï especialment a Catalunya . “La deslleialtat no es pot premiar amb finançaments a mida o projectes que no garanteixen el respecte a la llei”, ha argumentat el líder dels populars gallecs.

Un altre discurs que no ha passat desapercebut ha estat el del president de l’Aragó, el socialista Javier Lambán, qui ha escollit unes dependències del Monestir de Sixena com a escenari, fent ús de la tècnica d’incrustació d’imatge. “La qüestió catalana és el problema més gran que té Espanya i, segurament, per veïnatge, l’Aragó és la comunitat més afectada”, ha assenyalat en la seva intervenció televisada. Sobre el retorn de les obres religioses que fins fa poc es trobaven al Museu de Lleida, Lambán assegurava que això “reforçava l’autoestima” dels aragonesos.

Des de Castella-la Manxa, el president autonòmic, Emiliano García-Page, també ha estat dur amb l’independentisme i ha assegurat que no estarà al marge de la situació política a Catalunya perquè, diu, li va el seu finançament: “No veuré com una cosa aliena el que passa a Catalunya. Estan en joc els nostres drets, la nostra sanitat, la nostra educació, el nostre finançament. Que ningú s’enganyi, a tots ens hi va en el debat nacional”, ha assenyalat.

En la mateixa línia s’ha pronunciat el president d’Astúries, Javier Fernández, qui ha avisat el clar rebuig a suposats “privilegis” que reclamen alguns territoris. Des d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha volgut agrair la feina de la policia i la Guàrdia Civil en un any “complex” per a Espanya per “l’intent de sedició d’alguns polítics de Catalunya”. I en un to més conciliador s’ha pronunciat la presidenta andalusa Susana Díaz, qui ha enviat un “missatge clar i nítid d’afecte i amistat” a tots els catalans.