El Taló d’Aquil·les del procés judicial

Sigui com sigui, Vila ha desitjat que es pugui configurar aviat un nou Govern “amb el candidat que finalment sigui factible”. I, preguntat sobre si el seu company a l’executiu Jordi Turull seria un president més efectiu, s’ha limitat a replicar que “jo no acceptaria ser candidat a res conscient que tinc un procés judicial obert”. “Com em puc comprometre amb els ciutadans sabent que tinc un Taló d’Aquil·les que em pot suposar una condemna d’aquí uns mesos?”, s’ha preguntat amb retòrica, per després concloure que “cadascú ha de decidir”.

A més, Vila troba “evident” que posar al capdavant de la Generalitat algú que estigui pendent d’un judici “lògicament marcarà i condicionarà tota la legislatura”. “Si s’està en condicions d’assumir aquesta decisió i risc, ja s’avaluarà a posteriori”, ha valorat. Finalment, l’exconseller també ha carregat contra la CUP, de qui n’opina que només ha incorporat “distorsió” i “pràctiques impròpies de democràcies madures”.

Munté 2019

Pel que fa a Munté, Vila ha asseverat que li “consta” que a la presidenta del PDeCAT li fa “molta il·lusió” acabar sent la candidata del partit a les municipals del 2019. En aquesta línia, l’exconseller -al seu moment el seu nom també va sonar com a possible candidat- ha destacat que és “important” tenir ganes, estimar-se la ciutat i tenir un projecte a oferir. Però també ha avisat que des del PDeCAT “no serà suficient” arribar a l’Ajuntament de Barcelona. Tot i això, no ha concretat si creu que Munté hauria de buscar una coalició amb ERC de cara a aquests comicis.

El futur del PDeCAT

Sí que ha defensat una “confluència” entre els espais que representen ara mateix el PDeCAT i JxCat. Vila considera que la formació que coordinen Marta Pascal i David Bonvehí ha de “rectificar” i virar cap al centre per recuperar posicions moderades, i allunyar-se així de la tesi de la unilateralitat. A més, ha insistit en una convergència amb l’espai de JxCat per representar un espai electoral moderat i de centre que considera que ara està desert.

“De l’atomització només en surt derrota, i de la confluència i la convergència en surt èxit electoral, hegemonia en discurs i en implementació de polítiques”, ha argumentat. Així doncs, Vila ha reiterat que sumar té un “efecte multiplicador”, i que en canvi “anar cadascú a la seva” només farà que els partits caiguin el la “irrellevància”.

Mediació Generalitat-Madrid

Vila, que al llibre detalla les reunions a Palau dels dies previs a la declaració d’independència, quan es debatia si era convenient o no convocar eleccions al Parlament, també reconeix que ha mantingut contacte amb alguns dels mediadors -com el lehendakari, Íñigo Urkullu- que van intentar que Carles Puigdemont optés per posar les urnes. L’exconseller creu que les persones “de bona fe” que s’estimen la democràcia tornaran a comprometre’s i a implicar-se per a trobar “solucions” al conflicte entre Catalunya i Espanya.

Sense caixa de solidaritat

Vila, que va passar una nit entre reixes quan el Suprem va decretar presó provisional per als membres del Govern, ha lamentat que l’ANC i Òmnium no li oferissin els diners de la “caixa de solidaritat” per a pagar la seva fiança. “M’agrada mirar endavant i no voldria ni ajust de comptes ni retrets”, ha puntualitzat. Tot i això, ha subratllat que és “francament injust” que no li oferissin aquests diners perquè ell es considera un ciutadà “compromès amb el seu país des de sempre”, que ha militat a Òmnium, i que ara passa “a l’ostracisme” només perquè a partir de l’1-O va considerar que “allò no donava més de si”.