El ministre Catalá diu que la llei del referèndum és “autoritària i antidemocràtica”

El responsable de Justícia diu que la fiscalia estudiarà si porta als tribunals “els actes preparatoris”

ACN Barcelona .- El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha titllat aquest dimarts a la tarda de “profundament antidemocràtic i autoritari” el projecte de llei del referèndum d’independència de l’1 d’octubre. Segons ell, aquesta llei, amb els termes presentats aquest dimarts al matí “mai formarà part de l’ordenament jurídic espanyol” perquè és “contrari a l’Estatut, la Constitució i la democràcia”. A més, s’ha mostrat “preocupat” per la “deriva” que segons ell suposa que “sembla que les minories governen, impsen criteris”. El ministre ha dit que la fiscalia estudiarà si els “actes preparatoris” d’activitats anul·lades pel Tribunal Constitucional comporten responsabilitats penals.

Segons Catalá, el projecte “nega la participació dels representants dels ciutadans, crea un sistema fermament antidemocràtic”. “Ho diem de fa temps els demòcrates: al marge de la llei i la Constitució no hi ha democràcia”, ha reblat. “Em preocupa la deriva profundament autoritària i antidemocràtica, sembla que siguin les minories les que governen, imposen criteris, imposen als mitjans de comunicació l’obligació d’emetre publicitat institucional, s’obliga els alcaldes i funcionaris a incomplir la llei perquè els polítics s’amaguen darrere”, ha afegit. Segons ell, “es vol obligar a les forces polítiques a assumir sense debat determinats plantejaments, i se suprimeixen els dissidents, tot això són manifestacions molt preocupants de moviments totalitaris antidemocràtics”.

En tot cas, “com que Espanya i Catalunya són una democràcia, mai serà una llei en vigor en els termes presentats aquest matí”. “Espanya és una gran democràcia que hem construït durant quatre dècades, ho fem des del govern espanyol i confiem que ho facin tots els governs”, ha conclòs.

A més, ha afegit que el Tribunal Constitucional ja va advertir al febrer que els actes preparatoris d’activitats nul·les poden comportar responsabilitats penals, i això la fiscalia ho estudiarà.

Catalá també ha advertit que sortir de la Unió Europea pot sortir molt car i que l’aïllacionisme no és una bona solució econòmica actualment. Per la seva banda, el conseller de Justícia, Carles Mundó, li ha respost que és “contradictori” i “absurd” titllar d’antidemocràtica una llei que pretén permetre votar a tothom.

Catalá i Mundó han fet aquestes declaracions just abans de clausurar a Barcelona el primer Congrés de les professions, organitzat per l’Associació Intercol·legial, que agrupa més de 100 col·legis professionals de Catalunya. A l’acte també hi ha assistit el conseller de Justícia, Carles Mundó, i el quart tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Asens. Prèviament, el degà sortint del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Oriol Rusca, i el president del congrés i degà del Col·legi d’Arquitectes, Lluís Comerón, han explicat les conclusions de la trobada.

Rusca s’ha mostrat orgullós d’aquest primer congrés, mentre Catalá ha recordat que el sector de les professions col·legiades suposen el 10% del PIB espanyol. Per la seva banda, el quart tinent d’alcaldia de Barcelona, Jaume Asens, diu que el congrés és “símptoma de vitalitat” i que els col·legis demostren “compromís amb la societat”.

L’Associació Intercol·legial ha organitzat el primer Congrés de les professions amb l’objectiu de construir una visió col·lectiva de futur de les professions, abordar els reptes del sector i potenciar la col·laboració intercol·legial. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, és el president d’Honor d’aquest Congrés, que va iniciar-se el passat 31 de maig i en el marc del qual s’han dut a terme durant tot el mes de juny més de 100 activitat; les conferències han versat sobre temàtiques de tots els sectors i visions de totes les professions. A més, el Congrés ha tingut sessions de ‘networking’ amb més de 1.000 reunions de col·laboració entre professionals.

Els col·legis han reclamat “definir un millor marc regulador” de l’exercici professional que faciliti les condicions per a la prestació de serveis de qualitat “en entorns professional i econòmicament dignes”. Els col·legis han expressat el seu malestar per la “creixent dificultat” del marc legislatiu i normatiu, i la “complexitat dels processos administratius”. També han lamentat l’actual model econòmic, “allunyat de la prestació de serveis professionals, personalitzats per ciutadans i empreses”.

Els col·legis han coincidit també a expressar el seu compromís amb la necessitat de prestar serveis de gran qualitat, adaptats a les necessitats de les empreses i els ciutadans, en apostar per la formació contínua i en mostrar un respecte “estricte i precís” de l’ètica i les normes professional i deontològiques.

Més de 2.000 col·legiats han participat en alguna d’aquestes sessions, en les quals s’han abordat les professions des d’un prisma europeu, les ‘smarts cities’ des del punt de vista dels professionals de cada sector i la gestió de la comunicació i el treball en xarxa, entre d’altres temàtiques.

Durant la cloenda, que ha reunit també a degans i presidents dels col·legis, el president del Congrés de les Professions i degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón, ha destacat que “per primera vegada s’ha pogut visualitzar un projecte conjunt de els professionals i dels col·legis catalans, treballant junts amb la Intercol·legial i col·laborant en allò que ens uneix i que és comú al conjunt de les professions, per sobre dels antics sistemes individualistes”.

En la mateixa línia, el president de l’Associació Intercol·legial i degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Oriol Rusca, ha recalcat que en un moment de “grans i decisius reptes” per al sector “cal intensificar la cooperació col·legial, fer que les escoles siguin més forts i estiguin al servei de la societat, de l’interès general i dels professionals”. “Necessitem seguir sent competitius en un entorn tan canviant”, ha afegit.

Durant el congrés, s’ha dut a terme una enquesta entre més de 400 professionals que ha posat de manifest que gran part dels col·legiats senten la necessitat de tenir un contacte directe amb la professió i altres professionals en formats interdisciplinaris per potenciar visions conjunts en àmbits com l’ètica-deontologia, la formació contínua, la digitalització i el ‘networking’.

Pel que fa a la formació, un 77% dels enquestats assegura haver realitzat algun curs en el seu col·legi en els últims mesos. En aquest sentit, la formació i el servei d’assessorament són els aspectes més ben valorats dels col·legis professionals. Un 51% dels enquestats són autònoms i, per sexes, el 63% són homes i el 37% restant dones. Per edats, la majoria de col·legiats –76%– té entre 36 i 64 anys.

Constituïda com a associació el 28 d’abril de 2011, l’Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya (representa més de 100 corporacions professionals, amb més de 200.000 col·legiats i col·legiades de tots els sectors professionals. L’Associació té com a finalitats reforçar la presència social dels col·legis professionals, divulgar les seves funcions d’interès general, impulsar projectes comuns, actuar com a interlocutor amb les administracions i estudiar qüestions que afecten el col·lectiu transversalment.