Europa ha presentat un pla per avançar en el desenvolupament de la tecnologia aplicada al sector financer (‘fintech’) i de noves eines per combatre el cibercrimen. La Comissió Europea té l’objectiu que “els consumidors, els inversors i les empreses europeus es beneficiïn de mercats financers més forts i més integrats gràcies a aquesta reforma”.
BBVA/Cármen Álvarez.- Després de la intervenció del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, el 13 de setembre al debat sobre l’Estat de la Unió, sobre la importància de seguir construint la Unió de Mercats de Capital, ara arriben propostes concretes. La Comissió ha anunciat dos paquets de mesures per reformar, d’una banda, l’arquitectura de supervisió financera de la UE i reforçar la Política Econòmica i la Unió Monetària, i, per un altre, per augmentar la protecció davant possibles ciberataques.
Aquest nou full de ruta regulatori inclou la millora dels mandats, la gobernanza i el finançament de les Autoritats Europees de Supervisió (Aquestes, per les seves sigles en anglès): per a la banca, a través de la la Autoritat Bancària Europea (EBA), que recentment va publicar les seves prioritats en matèria fintech; per als mercats de valors i financers, amb l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (AEVM); i per a assegurances i pensions, amb l’Autoritat de Pensions Ocupacionals (EIOPA).
L’impacte de el ‘brexit’ en el ‘fintech’ europeu
Segons la CE, aquestes reformes promouran una major integració del mercat de capitals i promouran el sector ‘fintech’ a Europa, després de la sortida del Regne Unit de la UE. Segons Reuters, més del 80% del mercat ‘fintech’ europeu està establert a Regne Unit i apunta que parteix d’aquest mercat podria traslladar-se a altres països europeus després de el ‘brexit’. De fet, Business Insider afirma que els propers centres tecnològics europeus podrien ser França i Suècia. En definitiva, una regulació conjunta per als països europeus afavoriria l’expansió de les signatures ‘fintech’.
Una vegada impulsats la directiva de pagaments PSD2 i el reglament de protecció de dades GDPR, Europa fa un pas més en la regulació de el ‘fintech’. Així, les Aquestes tindran la tasca de coordinar iniciatives nacionals per promoure la innovació i enfortir la ciberseguretat. Per exemple, coordinaran els instruments d’innovació tecnològica -com els centres d’innovació o ‘sandboxes’ – creats pels supervisors nacionals.
Les propostes es basen en les contribucions a les consultes públiques que la Comissió va llançar a la tardor de 2016 i en la primavera de 2017. El Parlament Europeu i el Consell debatran ara les propostes per elaborar un el reglament principal i les modificacions d’una sèrie de directives sectorials.
Objectiu: evitar ciberataques
La Comissió ha presentat també un paquet de seguretat cibernètica que pretén dotar a Europa de les eines adequades per fer front als ciberataques.
Segons la pròpia Comissió, les xifres recents mostren que les amenaces digitals estan evolucionant ràpidament: des de principis de 2016, més de 4.000 atacs de ‘ransomware’ s’han produït al món cada dia, un augment del 300% des de 2015, mentre que el 80% de les empreses europees s’han vist afectades l’any passat. Els estudis suggereixen que l’impacte econòmic de la ciberdelincuencia es va quintuplicar de 2013 a 2017, i podria cuadruplicarse per 2019.
Però això no és un problema exclusivament europeu. Els ciberataques amb ‘ransomware’ per exigir pagaments a les seves víctimes es van incrementar en un 50% l’any passat, afectant a sobretot a entitats financeres, proveïdors de serveis mèdics i entitats públiques, segons l’informe anual de Verizon sobre violacions de dades, que recull Financial Times.
Per això, la Comissió reforçarà l’Agència de Seguretat de les Xarxes i de la Informació de la UE (ENISA), crearà un marc de certificació de la seguretat cibernètica a escala de la UE i un pla per respondre a incidents de ciberseguretat a gran escala i de crisis, així com un Centre Europeu de Recerca i Competència en Ciberseguretat. Així mateix, es pretén reforçar la col·laboració internacional en matèria de ciberseguretat i es van a reforçar les capacitats de ciberdefensa de la UE.
La Comissió ha proposat un esborrany de Directiva contra el frau i la falsificació de mitjans de pagament que pretén fer més efectiva i homogènia la resposta contra aquest tipus de delictes en la UE.
Impuls a l’economia de dades
Per aprofitar tot el potencial de l’economia de dades de la UE, la Comissió també ha proposat un nou conjunt de normes per regular la lliure circulació de dades no personals als països membres. Aquestes noves normes permetran – juntament amb les normes ja existents – emmagatzemar i processar dades no personals per augmentar la competitivitat de les empreses europees i modernitzar els serveis públics en un mercat únic europeu eficaç de serveis de dades.
La CE calcula que eliminar les restriccions de localització de dades podria fer que l’economia de dades dupliqui el seu valor fins al 4% del PIB europeu en 2020.
