Així es va forjar l’1-O (IV): Policies acorralats per la multitud cauen d’esquena a la Imperial Tarraco

0
sdr

Un cop de porra a la senadora Laura Castell va ser l’espurna que va fer esclatar els primers disturbis

Natxo Guinea.- Els votants ja estaven sobre avís. Les actuacions policials a Campclar, Riu Clar i Sant Pere i Sant Pau donaven una lleugera pista del que havia de venir. Al Martí i Franquès es va muntar un cordó per evitar que s’emportessin les actes. I va funcionar. Centenars de persones s’amuntegaven al pati, i potser per això aquest objectiu -malgrat la proximitat de la comissaria- va ser finalment rebutjat per la Policia Nacional. No lluny d’allí, però, va ser on es van produir fets que a dia d’avui encara són motiu de reivindicació i debat.

L’arribada a l’IES Tarragona va suposar un gran punt d’inflexió de la jornada. Quan van aparèixer els furgons, dos alts càrrecs d’ERC -el diputat Jordi Salvadó i la senadora Laura Castell -, van sortir a tractar de parlar i negociar amb els agents, “però no els deixen”, afirmen testimonis presencials. Fins i tot, la senadora, segons la seva versió, “va rebre un cop de porra i aquí és quan s’embolica”. Càrregues i desallotjaments per acabar fent-se amb les dues urnes que hi havia a l’interior de l’institut. “Fora, fora!”, “Votarem, votarem!”, els cridava una marabunta enfurismada. Va ser l’espurna que va encendre un foc que poc després prendria.

Sobre les 12,30 hores arribava la desena de furgons policials que anava recorrent Tarragona i es va detenir a la plaça Imperial Tarraco, on ja estaven concentrades centenars de persones de l’IES Tarragona, ja que a més del desallotjament de l’institut, els agents van decidir tallar l’avinguda Estanislau Figueres. La nombrosa presència de policies, juntament amb el malestar de la gent allí amuntegada no feien presagiar res de bo. A més, una de les fonts, present en aquest grup, recorda veure gent amb pinta “de poder armar gresca”. La presència de pedres a prop tampoc el tranquil·litzava. Però li van assegurar que no farien res.

És en aquest moment en què es produeix la primera empenta: cau un senyor gran. L’enuig va en augment i la multitud va avançant cap als policies. “Fora, fora, fora!”. Uns vint agents, retrocedint pas a pas…fins que es veuen arraconats contra una paret. “Estava desitjant que se n’anessin perquè hi havia unes pedres enormes al costat del quiosc de la plaça”, assegura un dels presents. El gest de por -“jo també en tindria”-, confessa-, li va fer témer el pitjor. Afortunadament, a poc a poc, van començar a retrocedir a fi de no empitjorar la situació. Massa tard: dos agents cauen d’esquena, se senten dos trets a l’aire i arriba la primera càrrega.

El que va venir després ha estat documentat amb fotos, vídeos i testimoniatges que tots han pogut veure en més d’una ocasió. La multitud es dispersa corrent cap a on pot, i els policies carreguen, sortint del seu racó usant les porres. Altres agents s’uneixen i dispersen la multitud. Pocs minuts que van deixar diversos ferits, moltíssima tensió, i van deixar el punt més amarg del dia, tot i que encara quedava molta jornada per endavant.