Quim Torra no aconsegueix ser investit president de la Generalitat en la primera votació del Ple
Dilluns a les 10.30 h el candidat se sotmetrà a un segon debat i una segona votació
Quim Torra no ha aconseguit ser investit president de la Generalitat, ja que amb els 66 vots favorables de JxCat i ERC no ha assolit la majoria absoluta necessària en la primera votació del Ple. Ara Torra es podrà sotmetre dilluns a un segon debat i una segona votació, en què per ser investit només li caldrà la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra. Aquest segon debat començarà dilluns a dos quarts d’onze del matí.
Torra ha obtingut 66 vots a favor (JxCat i ERC), 65 en contra (Cs, PSC-Units, CatECP i PPC) i 4 abstencions (CUP). Així, li han mancat dos vots per aconseguir la majoria absoluta necessària per ser investit en aquesta primera votació.
La sessió d’investidura ha començat a les dotze del migdia amb la intervenció del candidat, que ha presentat el programa de govern en poc menys d’una hora i ha sol·licitat la confiança de la cambra. Abans, el secretari primer, Eusebi Campdepadrós, ha llegit la resolució amb què el president del Parlament, Roger Torrent, proposava ahir Torra com a candidat, després de la ronda de consultes amb els líders dels grups i subgrups parlamentaris.
El ple s’ha reprès a la tarda amb les intervencions dels representants dels grups i subgrups. La primera a adreçar-se a la cambra ha estat la presidenta del grup de Cs, Inés Arrimadas, seguida dels presidents dels d’ERC, Sergi Sabrià, el PSC-Units, Miquel Iceta, i CatECP, Xavier Domènech, els representants dels subgrups de la CUP, Carles Riera, i el PPC, Xavier García Albiol, i el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol. Tot seguit, Torra els ha respost conjuntament i ha obert un torn de rèplica.
Acabat el debat, s’ha fet la votació, que, com és habitual, ha estat pública per crida, sistema en què un secretari de la Mesa va cridant cadascun dels diputats, que han de respondre en veu alta quina és la seva posició: “sí”, “no” o “abstenció”.
Els diputats Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, de JxCat, i Oriol Junqueras, Raül Romeva i Antoni Comín, d’ERC, han delegat de nou el vot, en la portaveu i el president dels seus grups, Elsa Artadi i Sergi Sabrià, respectivament.
En no assolir la majoria absoluta requerida en aquesta primera votació, Torra es podrà sotmetre a un segon debat i una segona votació dos dies després, és a dir, dilluns, en què per ser investit en tindrà prou amb la majoria simple, és a dir, amb més vots a favor que no en contra. Si el Parlament l’investeix, el president de la cambra ho haurà de comunicar al rei perquè el nomeni, i Torra haurà de prendre possessió del càrrec en el termini de cinc dies a partir del nomenament.
Autoritats
A la sessió hi han assistit, entre altres autoritats, els expresidents del Parlament Ernest Benach i Núria de Gispert; l’expresident de la Generalitat Artur Mas; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa; les exconselleres Neus Munté i Meritxell Borràs i l’exconseller Ferran Mascarell; el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher; diversos parlamentaris al Congrés i el Senat espanyols i altres representants polítics i institucionals, i familiars del candidat.
Quart candidat
Quim Torra és el quart candidat proposat aquesta legislatura per ser investit president de la Generalitat, després de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, proposat dues vegades, i Jordi Turull. Els debats de Puigdemont i Sànchez es van ajornar, i els candidats van acabar renunciant a la investidura. Turull, en canvi, es va sotmetre a un primer debat i una primera votació el 22 de març, però no va aconseguir la majoria absoluta, i la segona votació es va suspendre perquè el Tribunal Suprem va decidir la tarda abans la presó preventiva per al candidat.
Aquella primera votació, però, va obrir el termini de dos mesos que estableix l’Estatut perquè la cambra investeixi un president de la Generalitat. Si aquest termini, que acaba el 22 de maig, expirés sense cap investidura, el Parlament es dissoldria automàticament i caldria convocar eleccions de manera immediata, que haurien de fer-se entre qua¬ranta i seixanta dies després de la convocatòria.
