Els tres condemnats hauran d’indemnitzar conjuntament i solidàriament amb 2.100 euros a quatre agents per les lesions sofertes, i amb 150 euros més pels danys en les ulleres d’un dels policies. La sentència confirmada absol els tres acusats de falta de lesions, i també va absoldre tres agents dels delictes de lesions, detenció il·legal i amenaces, així com de la falta de vexacions, de les que van ser acusats.

El Suprem desestima els recursos de cassació plantejats pels tres condemnats contra la sentència de l’Audiència de Tarragona del 27 de desembre de 2016. Així, rebutja que el fet que el tribunal d’instància atorgués diferent credibilitat a uns testimonis sobre altres vulnerés la presumpció d’innocència dels acusats, i destaca que l’Audiència va justificar extensament la seva valoració dels testimonis.

“El relat policial es presenta al jutjador exempt de prejudici davant dels recurrents i està corroborat per la declaració dels agents no acusats i per la documental mèdica, així com per les dues testimonis presents a les botigues davant les que es van desenvolupar els fets, que l’Audiència analitza minuciosament fins la sacietat, subratllant la compatibilitat de versions”, assegura el Suprem. En canvi, la versió dels condemnats no va ser corroborada per altres elements probatoris.

Així mateix, el Suprem recorda que l’Audiència de Tarragona va analitzar en la seva sentència la prova videogràfica i el testimoni prestat per dos periodistes de TV3 que van gravar imatges dels incidents, i ha considerat que no va suposar corroboració de la versió dels condemnats. L’Audiència de Tarragona va subratllar el “lamentable oblit” per una d’aquestes dues testimonis sobre fets com la immobilització d’un dels agents, que està acreditada per la fotografia d’un diari, o els atacs a un altre policia que van resultar acreditats per les imatges gravades per ella mateixa.

Relata el Suprem que aquestes dues testimonis van centrar el seu relat en el que van qualificar d’actitud “agressiva i desproporcionada” de la policia, però van senyalar que les imatges van ser editades amb talls, sense que recordessin imatges suprimides, però sí que van seleccionar les que generaven “conflicte”. Tampoc van recordar si entre les imatges excloses es documentaven agressions per part dels recurrents.