Malestar dels Mossos

Segons fonts de la defensa, en aquestes reunions la cúpula dels Mossos va mostrar la seva preocupació pels problemes de seguretat de la jornada de l’1-O i va expressar la seva molèstia per les manifestacions que s’estaven fent a l’àmbit públic sobre el paper que faria el cos de la policia catalana i especialment amb aquelles que feien referència al fet que els Mossos facilitarien o acompanyarien d’alguna manera l’1-O.

En aquest sentit, segons la defensa, es van desmarcar absolutament del procés independentista adduint a la neutralitat del cos, que per la seva naturalesa, afirmen aquestes fonts, no participaria de cap ruptura. Les mateixes fonts apunten que van verbalitzar que els Mossos estaven absolutament al marge dels plans per a la consecució de la independència i la seva disposició a complir el mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La Fiscalia, per la seva banda, ha apuntat que en aquesta declaració Trapero ha responsabilitzat la cúpula política del Govern de la celebració de l’1-O. Fonts de la defensa han apuntat que en aquestes reunions Trapero no va demanar a Puigdemont o a Forn que s’aturés el referèndum perquè la seva responsabilitat com a cap dels Mossos no era la de fer peticions de caràcter polític.

La Fiscalia demanava per a ell una fiança de 50.000 euros –que la jutgessa no ha acceptat- adduint que en la seva declaració s’han conegut detalls importants que Trapero havia ocultat prèviament, com les reunions prèvies amb el president Puigdemont, el conseller d’Interor i altres comandaments policials sobre l’1-O. Segons la Fiscalia, Trapero no va dur a terme “cap intent” per impedir la celebració del referèndum.

Una petició del desembre

Fonts de la defensa de Trapero han explicat que van proposar en un escrit del 18 de desembre la declaració de les persones que havien participat en les reunions perquè n’expliquessin el contingut, com López i Molinero. També de Puigdemont i Forn, sense que aquestes explicacions els poguessin perjudicar en la causa que investiga l’executiu català per l’organització de l’1-O. Segons han assenyalat aquestes fonts, la Fiscalia es va oposar a la proposta i, després de recórrer-hi, es va tornar a rebutjar. La jutgessa va denegar la petició perquè, segons va argumentar, no podia citar a l’Audiència Nacional persones que estaven sent investigades pel Tribunal Suprem, que el novembre havia assumit la causa contra els membres del Govern.

López corrobora la versió de Trapero

López, actual cap dels Mossos d’Esquadra i aleshores comissari superior de Coordinació Territorial –un dels números 2 del cos– ha declarat com a testimoni a l’Audiència Nacional, després de Trapero. Fonts jurídiques han assenyalat que ha respost a les preguntes sobre l’1-O i les reunions en el mateix sentit que Trapero i que les seves explicacions no han generat cap contradicció amb les ofertes minuts abans pel major.