La demanda de mesures cautelars davant el Tribunal de Drets Humans –contemplada a l’article 39 del Reglament), segons admet Torrent, té un caràcter restrictiu i està reservada per casos molt específics en què es pot produir un dany irreparable. Les mateixes fonts asseguren que en el cas que la demanda fos estimada “es resoldria en 24 hores i es podria obrir una porta real i efectiva per a la investidura de Puigdemont”. El president del Parlament és conscient que aquesta és “una via complexa però, malgrat tot, cal explorar-la”. “El president del Parlament es va comprometre a treballar incansablement per protegir els drets polítics del president Puigdemont i defensar el seu dret a sotmetre’s a una investidura efectiva”, afirmen des del seu entorn.

D’altra banda, els serveis jurídics del Parlament, amb el lletrat Joan Ridao com a ponent, han presentat les al·legacions de la cambra al recurs que el govern espanyol de Mariano Rajoy va presentar al TC per evitar la celebració del ple d’investidura de Puigdemont. El tribunal va donar deu dies per presentar al·legacions i, amb tots els escrits sobre la taula, decidir si accepten o rebutgen el recurs, provocant així la suspensió automàtica de la sessió com a mesura cautelar o permetent la seva celebració.

A l’escrit del Parlament, els serveis jurídics sol·liciten al TC que “acordi deixar sense efecte les mesures cautelars acordades” a partir del recurs presentat pel govern espanyol. A més, el lletrat arremet durament contra els arguments de l’advocat de l’Estat i les possibles repercussions que podria tenir la intencionalitat de Rajoy. “Es dedueix clarament el desaforat de la inferència de l’advocat de l’Estat en el sentit de presumir ja a el moment de la impugnació que el candidat a la investidura no faria acte de presència en la càmera en el dia i hora assenyalats per al debat”, s’assegura al text en criticar que el govern espanyol doni per fet que Puigdemont no assistirà al ple, cosa que considera “preventiva i hipotètica”.

A més, l’escrit també retreu que l’advocat de l’Estat al·legui que Puigdemont no vol ser present al Parlament per a la investidura perquè va demanar el vot delegat, tot i ignorar que en el moment de presentar el recurs, ja havia renunciat a la petició de delegar el vot. “És un argumental fal·laç i amb suport doctrinal retorçat”, afirma el lletrat del Parlament.

Les al·legacions de la cambra remarquen també que Puigdemont “no precisa de cap autorització judicial per assistir al Parlament de Catalunya”. “Com és sabut, l’ordre de detenció europea que en el seu moment va ser expedida per l’Audiència Nacional va ser finalment retirada pel Tribunal Suprem, encara que pesi sobre ell encara una ordre de detenció a Espanya. A més, un jutge no pot ordenar la detenció d’un parlamentari excepte delicte flagrant (i no pot haver-hi flagrància per els suposats delictes de prevaricació, malversació, desobediència, rebel·lió o sedició que se li imputen pel simple fet que alguns efectes d’aquestes conductes poguessin mantenir-se en el temps, segons jurisprudència del Tribunal Suprem), però sí pot citar-lo, amb totes les garanties, adoptant, si escau, les mesures legals derivades de la no compareixença”, s’explica per justificar la seva immunitat.

L’escrit, a més, esgrimeix que les mesures cautelars contra el ple d’investidura de Puigdemont poden vulnerar els drets de participació política del candidat de JxCat. “Si la impugnació de la candidatura és arbitrària i es funda en arguments de caràcter hipotètic o preventiu, suposa un total dislocament del dret el fet de sostenir una vulneració del dret de participació política del cos electoral general, atès que Carles Puigdemont manté el seu patrimoni jurídic-polític intacte, tant com a diputat i com a candidat”, afirmen. De la mateixa manera, recorda l’escrit que “Puigdemont va adquirir plenament els seus drets i prerrogatives com a diputat al costat de la resta de diputats de la càmera, i entre aquests, la immunitat parlamentària i el dret a optar a la investidura”. D’altra banda, s’afirma que “si a un candidat proclamat electe no se li permet accedir al seu càrrec, en ser privat del seu dret a ser investit com a president de la Generalitat, s’està vulnerant el seu dret de sufragi passiu com a candidat electe, però també el dret de sufragi actiu de tots els ciutadans que, amb el seu vot, van contribuir a la seva elecció”. En aquest sentit, les al·legacions també posen de manifest que si s’impedeix el ple es podria estar “vulnerant l’article 3 del Protocol n.º 1 annex al Conveni europeu de drets humans”.

Gran part de l’escrit se centra, però, en justificar la “finalitat clarament preventiva i hipotètica de la impugnació” que intenta fonamentar l’Estat. “El relat fàctic i la fonamentació jurídica que acompanyen la present impugnació així com la sol·licitud de mesures cautelars revelen clarament el caràcter preventiu, prospectiu i purament hipotètic de la mateixa. Revelen, així mateix, que no poden considerar-se contraris a l’ordre constitucional els actes desenvolupats fins ara pel Parlament de Catalunya amb vista a proposar com a candidat a la presidència de la Generalitat sobre la base de la mera presumpció que el diputat i candidat Carles Puigdemont no va a concórrer personal ni físicament a la càmera o que ni tan sol estarà present en territori espanyol. La impugnació és notòriament infundada i prematura, doncs posa en connexió les resolucions impugnades, adoptades en el marc d’un procediment que no presenta mostra alguna d’inconstitucionalitat, amb una eventual utilització espúria del mateix”, conclou l’escrit amb to contundent.