“Provocar i forçar” una detenció 

El jutge entén que Puigdemont es “vana” anant a Copenhaguen i que el que busca és “provocar” i “forçar” una detenció a l’estranger. En la interlocutòria assegura que l’estratègia de Puigdemont vol “burlar l’ordre legal que regeix l’activitat parlamentària” i afavorir “l’estratègia anticonstitucional i il·legal”.

“Crida l’atenció que qui es troba pròfug de la justícia després de sortir furtivament d’Espanya desvetlli per avançat la seva intenció de traslladar-se del lloc on, inicialment, va buscar refugi”, argumenta el jutge en la seva resolució.

Aconseguir delegar el vot i presentar-se a la investidura

Llarena creu que el president destituït busca que el detinguin i, amb això, “forçar un context” que li permeti delegar el vot “com si estigués en el mateix supòsit” que els consellers destituïts que estan empresonats per ordre del mateix jutge. Junqueras, Forn i Sànchez van poder delegar el vot en la sessió de constitució del Parlament, després que el mateix Llarena obrís la porta a fer-ho i deixés en mans de la Mesa establir la fórmula com s’havia de fer aquesta delegació del vot.

També sospita que el president destituït busca que se’l pugui investir a distància. Llarena creu que Puigdemont ha vist que hi ha una “impossibilitat legal” d’optar a la investidura des de Bèlgica (apunta també als arguments dels lletrats del Parlament) i que, per això, vol que el detinguin i el portin a davant de la justícia espanyola. Així, continua el jutge, podrà tenir una “justificació” per argumentar la seva absència al Parlament el dia de la sessió d’investidura. “Busca tenir una justificació de que la seva absència no respon a la decisió com a pròfug de la justícia sinó que és la conseqüència d’una situació que li ve imposada”, recull el jutge a la interlocutòria. El jutge defensa que els instruments de privació de llibertat no es poden desplegar “per facilitar la seva transgressió i ruptura”.

Justifica la retirada de l’euoordre del 5 de desembre

Novament, en aquesta interlocutòria el jutge aprofita per recordar per què va retirar l’euroordre dictada per l’Audiència Nacional contra Puigdemont i els quatre consellers destituïts que són a Brussel·les.

Apunta que es podria haver donat el cas que la justícia belga hagués lliurat tots cinc per un nombre de delictes menors als que s’enfronten la resta d’imputats que han declarat al Tribunal Suprem. “Si hagués passat, dificultaria la resposta homogènia que havia justificat l’acumulació de les actuacions en aquest tribunal”, argumenta Llarena.

També aclareix que, en el cas que Bèlgica hagués lliurat tots cinc davant la justícia espanyola per uns altres delictes, això no vol dir que la qualificació penal que s’ha fet al Suprem sigui “inadequada o errònia”. A més, afegeix que no es va retirar per una “desconfiança” en la justícia belga sinó per les “lògiques divergències que poden existir en delictes complexes entre els ordenaments jurídics de països diferents”.