Aquest suport d’R+I+D arriba en bona part dels investigadors de l’IRTA que, juntament amb empreses particulars, estan treballant en diferents activitats de recerca per conèixer la tolerància a la sal de les varietats d’arròs (ja que la salinitat de la terra és un dels primers problemes que apareix amb la sembra en sec). També s’han iniciat projectes de monitorització de camps salins (com el projecte Neurice) per conèixer els canvis de les capes freàtiques dels terrenys, i programes d’optimització per a l’ús de regons (el reg intermitent) en arròs sembrat en sec.

En aquest darrer programa per exemple s’ha detectat que quan s’hi aplica el reg intermitent la planta creix més desnodrida i perd oxigen, probablement per la falta d’aigua, tot i que els estudis demostren que la sembra en sec redueix l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Per altra banda, gràcies al finançament del grup ad hoc per lluitar contra el caragol maçana, s’ha impulsat un projecte per conèixer els resultats de l’aplicació, en condicions de camp, del fosfat fèrric 1180M, utilitzat en altres cultius contra els caragols i les bavoses. Els resultats en laboratori demostren que els mol·luscs cauen a l’esquer i prefereixen els pèl·lets fèrrics que se’ls subministra enlloc de la planta d’arròs. Ara des de l’IRTA volen comprovar com funciona als arrossars i comparar l’efectivitat de diverses dosis amb la de la saponina.

Sempre en estat d’alerta i aplicant la contenció

La consellera d’Agricultura ha assegurat que l’aparició d’un focus de caragol maçana al riu Ebre a l’altura de Miravet, a la Ribera d’Ebre, és una evidència que “no es pot abaixar al guàrdia” en la lluita contra aquesta plaga. Meritxell Serret ha apuntat que s’ha pres totes les mesures per eradicar el focus, com també es va poder fer a Pals, Girona. També s’estan aplicant les mesures de seguretat acordades durant la campanya de collita i s’han obert les línies d’ajuts per subvencionar part dels costos que suposa als pagesos l’ús de les saponines contra la plaga.