En el recurs, Pina diu que els interessos en joc són de “suma excepcionalitat”. En aquest sentit, recorda que la llei penitenciària preveu permisos d’excarceració a presos preventius quan hi hagi motius importants, excepte en casos excepcionals. Així, considera que denegar el permís suposa un “càstig anticipat” que incapacita Sànchez per un càrrec públic tot i no haver-se dictat encara la interlocutòria de processament. De fet, recorda que l’Estatut i la Llei de la Presidència preveuen que el president de la Generalitat pugui delegar “pràcticament totes les funcions”.

També considera que la denegació per part de Llarena vulnera el dret d’expressió d’opinions polítiques de Sànchez, ja que en l’escrit del magistrat s’al·legava que el discurs parlamentari del candidat podia incórrer en un nou delicte. Però el lletrat recorda que Sànchez té inviolabilitat parlamentària i per tant els seus discursos dins de la cambra no poden ser jutjats. Per això, considera que hi ha una greu restricció de la democràcia com a valor superior de l’ordenament constitucional espanyol, la vulneració del pluralisme polític i una greu limitació del dret de Catalunya a l’autonomia política.

En el recurs, s’afirma que alguns passatges de l’escrit de Llarena contenen consideracions polítiques “totalment impròpies d’un sistema amb divisió de poders”, com quan el magistrat va dir que hi havia altres candidats possibles, que Sànchez pot delegar el seu vot o que el candidat no havia liderat la candidatura de JxCAT. Aquestes afirmacions són “inaudites”, segons l’advocat de Sànchez.

Sobre la possibilitat de desordres públics durant el trasllat de Sànchez, com al·legava Llarena, l’advocat pregunta quines evidències empíriques té el magistrat per fer aquesta afirmació, ja que no va donar cap dada fonamentada, cosa que fa suposar a l’advocat que el magistrat es va basar en “pures intuïcions personals”. Sobre la possible reiteració dels delictes de sedició o rebel·lió, Pina diu que dins de les furgonetes policials que el traslladaran al Parlament és impossible cometre aquests delictes, i durant el seu discurs al ple de la cambra tampoc, perquè estarà emparat per la llibertat d’expressió i la inviolabilitat parlamentària.

Per últim, l’advocat respon a Llarena que l’únic precedent citat pel jutge per sustentar la seva posició és un cas del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, no pas del Tribunal Europeu dels Drets Humans, com deia el magistrat, i es tractava d’un pres ja condemnat per un delicte greu, cosa que no passa amb Sànchez, que encara gaudeix de la presumpció d’innocència.