El principal motiu de queixa de les urgències hospitalàries és el temps d’espera. Per aquest motiu, el Departament de Salut es va fixar, en l’elaboració del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (Planuc), l’objectiu de reduir un 10% aquest 2017 el nombre de pacients que estan més de 24 hores esperant ingressar, i reduir-lo del tot en un termini de 4 anys. La posada en marxa de més Centres d’Urgències de l’Atenció Primària (CUAPS) o l’atenció domiciliària en determinades zones menys densament poblades, són algunes de les mesures que han de modificar aquests fluxos de pacients, però des de Salut també s’està actuant per evitar que els hospitals treballin “d’esquenes a la realitat’’.

Així ho ha explicat Cristina Nadal, directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària, en una entrevista a l’ACN on ha detallat que algunes mesures que s’estan negociant amb els gerents de l’hospital aposten per flexibilitzar la gestió de les altes hospitalàries per alliberar els llits més fàcilment i per tant, assumir “el flux” de pacients que es dona i que produeix alguns “colls d’ampolla” sobretot en determinades èpoques de l’any, com és el pic de l’hivern, o en dies que hi ha menys recursos humans, com poden ser festius, caps de setmana o ponts.

Per això, es vol aconseguir que els hospitals facilitin les altes precoces, és a dir, que un pacient a qui està previst deixar marxar a casa l’endemà, se li avancin tots els tràmits (com poden ser les qüestions administratives o la comunicació amb la família) per a què el metge, si el visita a primera hora i no hi ha hagut cap contratemps clínic, li pugui donar l’alta a primera hora del matí i per tant, alliberar el llit fins a 12 hores abans del que podria ser si es reprodueixen els temps actuals. Amb el funcionament habitual, hi ha pacients que reben l’alta cap al migdia, de manera que allarguen l’estada fins l’hora de dinar i, a l’espera de la família i l’adequació de l’habitació per al proper malalt, no es pot disposar d’aquest llit fins a primera hora del vespre.

Nadal explica que sovint els hospitals actuen per qüestions culturals, de determinada manera i que cal canviar alguns d’aquests costums per fer més eficient la gestió d’aquests llits tenint en compte que s’han de considerar “un bé escàs”. La directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària reconeix que a vegades “coses molt òbvies, costen molt” perquè implica un canvi de mentalitat i de “dinàmiques de funcionament”.

En la mateixa direcció es treballa de cara als caps de setmana, que actualment es donen en una proporció molt menor respecte als dies laborables. El 2016, el percentatge d’altes ad dissabte va ser del 6,9% i en diumenge del 4,5%, mentre que els dies laborables, aquest percentatge oscil·la entre el 15,7 i el 19,3% . Nadal entén que un pacient pot estar preparat mèdicament per marxar a casa “tant un dijous com un dissabte” i, per tant, els centres haurien de “poder apurar” ja que el criteri d’alta mèdica “no entén de dies de la setmana”. Aquesta mesura ja s’ha començat a implantar en alguns hospitals, però en altres es troben les dificultats per recursos humans i per dificultat de prendre algunes decisions. Nadal aposta per “revertir” aquesta situació i tenir per exemple residents més preparats per prendre algunes decisions.

Una altra mesura que es vol potenciar per alliberar llits de manera més àgil és l’hospitalització domiciliària. El 2016, segons les dades del Departament, es van fer 12.964 hospitalitzacions d’aquest tipus, un 3,3% del total de les altes hospitalàries. El Planuc vol reforçar aquest sistema i arribar d’aquí a 4 anys a un percentatge d’entre el 5 i el 10%.