Després de la declaració fonts d’ERC han apuntat que davant Llarena Rovira ha defensat el dret a la inviolabilitat parlamentària, i ha argumentat que als diputats no els correspon fer un control previ de constitucionalitat i que, per tant, les seves votacions estan absolutament protegides i més en el seu cas, que no tenia cap requeriment ni advertiment.

També ha apuntat que la persecució dels líders independentistes per la declaració del 27-O –i no per la del 1989 demostra que quan l’independentisme era minoritari no hi havia cap problema, mentre que ara que és majoritari es considera un delicte. “Això és clarament antidemocràtic i vulnera tots els principis d’un Estat de dret i democràtic”, ha apuntat.

Mostra de voluntat política

Altres fonts presents a la declaració han assenyalat que la número dos d’ERC ha apuntat que la declaració d’independència era una manera de posar final a la legislatura, perquè “sabíem que arribava el 155” i per aquest motiu la direcció d’ERC ja va comunicar al partit el 26 d’octubre –dia abans de la declaració- que “anàvem a eleccions”.

També ha apuntat que des de la declaració d’independència només ha vist Puigdemont en dues ocasions. Va ser –segons relaten les fonts de la seva declaració. Per dir-li que ERC no faria de nou Junts pel Sí a les eleccions, i per transmetre-li també que els republicans no volien bloquejar la sessió de constitució del parlament del 17 de gener, com plantejava Junts per Catalunya.
“Assumir la realitat”

La secretària general d’ERC, segons aquestes fonts jurídiques, també ha insistit en “l’apologia del realisme” i ha assegurat textualment que “s’ha d’assumit la realitat i la legalitat vigent”, com –ha recordat- ha transmès en declaracions públiques i a tot el partit.

Rovira també s’ha desvinculat del document Enfocats en què es basa part de la causa i del suposat comitè estratègic. Ha recordat que ella no tenia cap tasca de gestió, sinó només política, i que ni era ponent ni portaveu en les discussions sobre les lleis de desconnexió.