El relat segueix amb Sardà baixant pel carrer Pau Claris, primer, i després per la Via Laietana fins arribar a la plaça de Sant Jaume, on va recordar al seu amic, l’escriptor Terenci Moix i la capella ardent que es va instal·lar a l’Ajuntament quan va morir on, amb un to sorneguer, sonava la cançó de la banda sonora de la ‘Blancaneus’ de Walt Disney i la tonada: ‘I go, I go, it’s after work we go’. “En Terenci l’hauria entès. En Terenci l’hauria acompanyat. I després haurien rigut, parlant del que es diví i el que és humà davant d’un parell de gintònics”, revela l’article.

Coixet afegeix que a l’entrada del Palau de la Generalitat va preguntar a la funcionària de torn, que al principi no la va reconèixer i no va entendre la pregunta. Fet l’aclariment, va ser atesa per un altre un funcionari que, després d’encaixar-li la mà amb força, la va conduir a un petit despatx. El treballador no va amagar la seva sorpresa davant la petició de Rosa Maria Sardà, fins que ella va treure d’una carpeta la distinció i una nota manuscrita on explicava els motius de la devolució i on demanava que el Govern no publiqués, quan ella morís, cap esquela als diaris, com sol fer-se per la defunció dels qui han rebut la Creu de Sant Jordi. La sorpresa no va quedar aquí, ja que Sardà va demanar al funcionari un “rebut” conforme s’havia retornat la distinció. En el comiat, ella va insistir: “Això de l’esquela ha quedat clar, veritat?”.

L’autora de l’article narra que quan l’actriu i directora va tornar a sortir al carrer “es va sentir trista i lliure”. “És el preu a pagar per tenir una implacable brúixola moral que et marca a cada moment les accions que has de fer per ser coherent, malgrat qui li pesi i passi el que passi”, indica. “Encara que et costi amistats, repudi, odi, insults, incomprensió”, afegeix.

Rosa Maria Sardà i Isabel Coixet van ser, junt amb 365 personalitats del món de la cultura i professionals de diversos àmbits, a més de 60 entitats, els sotasignats del manifest ‘1-O Estafa antidemocràtica’, que es va donar a conèixer al setembre. Rosa Maria Sardà també va rebre al 2016 el Gaudí d’Honor a la seva carrera, premi que no va anar a recollir, entre d’altres, per motius de salut. Una de les seves darreres aparicions públiques va ser el passat 26 d’agost, en la lectura del manifest que va compartir amb l’activista i portaveu de l’associació islàmica Ibn Batuta, Miriam Hatibi, arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils.