Natxo Guinea.-
Nascuda a Cal Campaner, la vallenca Rosa Maria Ibarra ha tingut una trajectòria política lligada a l’Alt Camp i a Valls. Llicenciada en Dret per la Universitat de Lleida, va ser regidora d’Alió i posteriorment de Valls, fins que el 2015 va donar el salt al Parlament. Aquest 21-D encapçala la llista del PSC per Tarragona, i respon amb extremada educació i amabilitat al qüestionari d’Actual Tarragona, que ofereix als seus lectors la possibilitat de córrer la cortina i apropar-se a la persona que hi ha darrere del candidat
Com és Rosa Maria Ibarra fora de la política?
-És una persona optimista, treballadora, alegre, afectuosa amb els seus… en definitiva, una persona normal.
Què fa en el seu temps lliure?
-En el meu temps lliure, que tinc molt poc últimament, passejar, llegir… m’agrada molt llegir, cuinar, que també m’encanta i últimament no puc fer-ho, i estar amb la família.
Què llegeix, mira i escolta?
-Llegeixo novel·la: he descobert a Dolores Redondo i em falta l’última de la trilogia del Baztán; ja m’he llegit el Premi Planeta ‘Todo esto te daré’, que em va encantar i va enganxar, i després vaig començar amb els altres. Com ja he dit, llegeixo novel·la, quant a la música, n’escolto molt variada i l’escolto sobretot quan vaig amb cotxe, perquè tampoc tinc molt temps. I no veig ni molta televisió ni molt cinema, però quan ho faig, intento que siguin coses que em desconnectin de la realitat, per tant, que no tinguin molta temàtica política. Per exemple, vaig començar a veure ‘House of Cards’ i ho vaig deixar perquè em posava nerviosa (riu), per tant, prefereixo veure coses amb menys càrrega, diguem.
Ha parlat vostè de passar temps amb la família: quin lloc ocupa en la seva llista de prioritats?
-La família, per a mi, és la primera de totes. La prioritat principal. I ho és perquè en la vida tens molts àmbits de relació, que són externs i en els quals et pots trobar molt bé, però que en un moment donat són passatgers, tens moltes ocupacions que ara són molt importants, com és el cas de la política o l’àmbit professional, però que també són passatgers. Però, per a mi, la família és el reducte en el qual em sento totalment còmoda, en el qual no haig de fer res que no em faci sentir còmoda i que mai et falla i sempre està al teu costat. Sempre et donen aquest ànim quan arribes a casa una mica tocada, és el que et fa seguir anant cap endavant.
Té fills?
-Sí, dos.
I com porten el ritme frenètic de la vida política de la seva mare?
-Bé, ho porten bé, en general. Ja són majors: un en té 17 i l’altre, 13, per tant, tenen una edat a la qual poden entendre diverses coses. Sí que és cert que quan l’activitat política s’intensifica, com en aquesta època, de vegades es queixen, tipus “doncs m’agradaria sortir amb bici i no puc perquè tu vas no se on”. Això és, diguem, del que poden queixar-se una mica, però en general ho porten bé.
Què és el que rebutjaria de la vida política, o de la política en general?
-Es troba a faltar, potser, una mica més de sinceritat. També pensar més en clau de territori i d’objectiu final i no tant en clau de partit: cosa de la qual tots pequem de vegades.
Té algun racó de Valls o de la província favorit?
-De Valls, per exemple, hi ha un racó des del qual es veu el campanar de Valls, que és un campanar fantàstic -un dels més alts de Catalunya-, i la visió del paisatge amb aquesta vista em transmet molta tranquil·litat. De la comarca, de l’Alt Camp, per exemple, hi ha una zona preciosa que està prop de la carretera C-51, quan pases a l’altura de Vilardida i veus la plana del Gaià en direcció a Montferri, i és una vista espectacular. Hi ha molts altres llocs espectaculars, però aquesta és una vista que m’encanta, sobretot a la primavera, quan els ceps comencen a brollar, que tenen aquest verd preciós; de vida.
Viatjar li agrada?
-Sí.
L’hi permet la professió?
-Poc. A l’estiu, i quan no hi ha activitat parlamentària, doncs normalment fem alguna cosa.
Algun lloc al que hagi viatjat que li hagi agradat especialment?
-Doncs, per exemple, a mi em va agradar molt Amsterdam. I com una cosa diferent, també em va encantar Lanzarote; és una illa preciosa.
Als polítics, a dia d’avui, gairebé se’ls obliga a estar en xarxes socials. Les càrrega el diable, o són una bona eina de difusió del missatge?
-(Dubta) A veure, jo les utilitzo per difondre el missatge, però sí que és cert, sobretot últimament amb tot el que està passant a Catalunya, s’han convertit en una eina per insultar, per assetjar, per atabalar persones que no pensen d’una determinada manera. Jo, per exemple, no havia bloquejat a ningú a la meva vida ni a Twitter ni a Facebook i últimament ho he hagut de fer.
Es va dir des del PSC que es va rebre molt assetjament a través de les xarxes. Va ser també el seu cas, llavors?
-(Assenteix segura) Sí, sí.
Es coneix que els polítics dormen poc: és també el seu cas?
-Jo dormo entre sis i set hores al dia. Intento dormir bastant.
Per a tot el territori de Tarragona, el Corredor del Mediterrani té una gran importància. Quin és la seva opinió sobre aquest tema?
-Crec que és d’una importància fonamental en aquests moments, com a unió amb la resta d’Europa i com a via per la qual les empreses catalanes i de la resta d’Espanya puguin ser molt més competitives a l’hora d’exportar els seus productes
