La imatge presentava una repintada general, possiblement del segle XIX, que amagava una policromia barroca original
La intervenció també ha deixat al descobert el pit nu de marededeu, una raresa iconogràfica, ja que és difícil trobar una representació com aquesta presidint un altar barroc
La restauració ha durat dos mesos i s’ha dut a terme in situ, ja que té una base refeta amb morter que en dificultava el desmuntatge
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) ha finalitzat els treballs de restauració de la marededeu de fusta policromada, que forma part del retaule major de l’església del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, i que es troba a l’absis principal.
El retaule major o de Santa Maria, de l’església del Reial Monestir de Santes Creus, és una obra de Josep Tramulles, datada entre 1647-1651. Mostra una traça més sofisticada que l’habitual, una variant del típic patró reticular de la majoria de retaules de l’art català del segle XVII. Té els cossos laterals del primer pis projectats cap endavant, i la fornícula principal que trenca la línia de l’entaulament per guanyar major protagonisme i convertir-se en el centre de la composició. Aquesta fornícula és la que aixopluga la gran imatge de la marededéu de fusta policromada i daurada que, possiblement al segle XIX, es va repintar amb uns colors vius, llampants i molt barroers.
L’escultura, igual que tot el retaule, presentava un bon estat de conservació, ja que a finals de l’any 2016 s’havia dut a terme una actuació de conservació curativa de tot el conjunt. La intervenció que s’hi ha fet ha consistit, en primer lloc, a netejar la fina capa de pols superficial de l’anvers i del revers de la imatge; posteriorment, s’han eliminat les capes de la repintada, per deixar a la llum la carnació brunyida i els magnífics i exuberants estofats i llamats barrocs. Amb aquesta neteja, ha quedat al descobert el pit nu de la marededéu. Aquest fet suposa una raresa iconogràfica important, perquè no és gens habitual que una imatge de la mare de Déu que ensenya el pit presideixi un retaule, i menys un retaule major com aquest de Santes Creus.
Pel que fa a la iconografia, doncs, podem considerar una doble hipòtesi: una primera, que es tractaria de la representació de la Mare de Déu de la Llet, amb el nen Jesús al seu damunt, i una segona, que seria una representació de la mare de Déu que dona aliment espiritual a la comunitat cistercenca. També s’ha aprofitat la intervenció per rebaixar la capa de morter de la base de l’escultura i reintegrar-la cromàticament.
Finalment, s’ha aplicat massilla de tipus tradicional a les pèrdues, s’han retocat les que eren petites, de manera il·lusionista, i les grans amb un to de fons que integra la llacuna a la composició, i que no afecta la correcta lectura de l’obra.
El CRBMC ha dut a terme, aquest darrers anys, i de forma continuada, intervencions de conservació i de restauració dels béns mobles del conjunt monàstic. Entre d’altres, destaquen les restauracions dels dos retaules manieristes dels peus de l’església: el retaule de Sant Joan i el de la Verge del Bon Consol, ambdós de principis del segle XVII, així com la conservació curativa d’aquest retaule major, duta a terme a finals de 2016.
La gestió dels monuments del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus va a càrrec de l’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.