La situació actual és molt diferent de la del caos de Vueling l’estiu passat i s’assemblaria més a la que va passar amb els controladors aeris, que finalment van haver de pactar una indemnització als afectats. En aquest cas, les aerolínies no tenen cap responsabilitat de les cues als accessos, i no es pot al·legar al “contracte” de facto que és el mateix bitllet.

Per què s’ha d’adreçar a Aena i no a Eulen? Segons explica l’Agència Catalana de Consum, aquesta empresa està en règim de concessió, i la que ha de vetllar pels usuaris, en aquest cas, és l’empresa pública aeroportuària, que depèn del Ministeri de Foment. Aena cobra una taxa suplementària d’uns 25 euros al bitllet pels filtres de seguretat, i per això, segons Consum, n’és la responsable.

En casos similars anteriors, com amb els controladors aeris, el conflicte amb els afectats va durar uns tres anys. Segons Alberto Bertrán, fundador de l’empresa Reclama y Vuela, la millor opció per fer front a Aena és organitzar-se en plataformes conjuntes que canalitzin moltes denúncies.

Pels que estan a l’espera d’una solució al mateix aeroport, Bertrán dubta si les aerolínies tenen l’obligació, fins i tot, de recol·locar els passatgers que hagin perdut el vol, tot i que recorda que, “perquè estiguin contents, normalment ho fan”.

Guia ràpida en tres passos:

1. Iniciar una reclamació per responsabilitat patrimonial a Aena

2. Omplir el formulari amb les dades i el motiu dels perjudicis. Alguns advocats recomanen adjuntar “selfies” amb l’hora que es feia la cua.

3. La tramitació pot fer-se en línia si es té activat el certificat digital d’identificació Cl@ve, oper correu ordinari enviant-ho al Registre General d’Enaire (avinguda d’Aragó 402, 28022, Madrid). Tot i que és més fàcil a qualsevol registre de l’Administració General de l’Estat, de les comunitats autònomes (Generalitat) o les entitats que integren l’administració local (ajuntaments) o el sector públic. Si s’és a l’estranger, també es pot fer a les ambaixades o els consolats espanyols.